Un dels principals maldecaps de les xarxes socials és com reduir el nombre de desinformacions que es difonen a través d’elles. Per això, estan implementant diverses mesures per fer-hi front. Per exemple, l’empresa Meta, propietària de Facebook i Instagram, ha prohibit monetitzar aquells comptes considerats maliciosos que difonen informacions falses.

En aquest sentit, Meta adverteix: «Les pàgines, grups, comptes o llocs web que comparteixin aquest tipus de contingut de forma reiterada, veuran que es redueix la distribució de tot el contingut» alhora que comunica que una altra de les penalitzacions és «l’eliminació de la capacitat de monetitzar i anunciar» .

La companyia tecnològica explica que no es permet posar en circulació anuncis que han estat refutats per verificadors de dades independents, que determinen si el contingut és «Fals», «Parcialment fals», «Alterat» o «Falta context».

Lorenzo Marini, fundador de Verificat –la primera plataforma de fact-checking catalana­–, afirma que les desinformacions tenen dos objectius: arribar a un elevat nombre de persones o bé treure’n rèdit econòmic. En ambdós casos, defensa, creu que les mesures preses per les tecnològiques són òptimes. “Capes les desinformacions. Els hi treus múscul econòmic alhora que limites el seu abast i fas que arribi a menys gent”, argumenta. D’una manera similar s’expressa Simona Levi, activista digital i fundadora Xnet, xarxa d’especialistes i activistes dels rets digitals. «Reduir la monetització i la seva viralització, afecta directament a la indústria de la desinformació» remarca, però, apunta: “No és suficient”.

Twitter, també

Ara bé, aquestes no són les úniques restriccions que implementa Meta als propagadors de desinformacions, a qui Twitter també penalitza. Ambdues plataformes, quan detecten un contingut enganyós, actuen de dues maneres en funció de la gravetat i la  transcendència social: adjuntar el desmentiment o eliminar-lo. A més, suspenen permanentment o temporalment aquells comptes que difonen de manera reiterada desinformacions.

En el cas dels continguts que Twitter decideix no suprimir «perquè no traspassen el llindar per l’eliminació», pren diverses accions. Per un costat, etiqueta el tuit per advertir els lectors que conté un contingut fals alhora que els brinden un context addicional. D’altra banda, els posts etiquetats, tenen menys visibilitat.

Pel que fa a Meta, funciona de manera similar. La companyia treballa amb verificadors independents i quan detecten desinformacions, afegeixen els desmentiments perquè l’usuari tingui una àmplia informació per contrastar. A més, fa una recerca per Facebook i Instagram per veure si existeixen publicacions similars per incloure també la versió dels verificadors en aquestes.

Addicionalment, quan un internauta dona «M’agrada» a una pàgina que, reiteradament, transmet informació falsa o vol compartir un contingut d’aquesta, li apareix una pantalla emergent d’avís. «Les persones poden fer clic per obtenir més informació. Això els permet prendre una decisió fonamentada sobre si volen seguir la pàgina i compartir-ne el contingut», detalla Meta.

Repercussió i desmentiments

Amb tot, tant Marini com Levi coincideixen que un dels problemes principals és que la majoria de les mesures s’implementen un cop s’han publicat els continguts enganyosos, que tenen un abast més elevat que el desmentit posterior. De fet, un estudi de l’Institut Tecnològic de Massachussetts i Twitter de l’any 2018 apuntava que els usuaris comparteixen un 70% més les informacions falses que no pas els missatges verídics.

Això se li ha de sumar que un 86% de la població no és capaç de detectar els continguts enganyosos, segons un estudi de Simple Lògica i el Grup d’Investigació en Psicologia del Testimoni de la Universitat Complutense de Madrid.

«Detectar les desinformacions és una feina que es diu periodisme i la gent no té temps per fer-ho», defensa Levi. En aquest context, Marini posa de relleu la importància de les plataformes de verificació per contrastar les informacions que apareixen a Internet.

Levi, qui recorda que els missatges falsos no només corren per les xarxes socials, sinó també en altres espais com a les televisions o els mitjans de comunicació, subratlla que els principals compradors, fabricadors i difusors d’aquests continguts són els partits polítics. Per això, aquesta activista considera que no cal més compromís de les plataformes per combatre’ls, sinó que «manca més implicació dels polítics, que són els principals clients de les desinformacions».

Des del seu punt de vista, s’haurien d’aplicar mesures més coercitives que evitin a priori que es difonguin continguts enganyosos. En aquest context, proposa que les persones, entitats, organismes o empreses que tinguin una gran influència i repercussió dins de la societat o que visquin del negoci de la informació indiquin les seves fonts quan emeten una comunicació. També, considera que s’hauria de fer una traçabilitat de les informacions falses per veure qui paga perquès es fabriquin i es publiquin.

Atemptat contra la llibertat d’expressió?

El febrer de l’any passat, Vox va acusar Twitter de limitar la seva llibertat d’expressió després que, un mes abans, aquesta plataforma li suspengués temporalment el compte per promoure l’odi contra els musulmans. Dies abans, la xarxa de l’ocellet va cancel·lar permanentment el perfil de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, pel «risc d’incitació a la violència» arran que els seus seguidors entressin al Capitoli.

Marini veu amb bons ulls que existeixi «una certa moderació» a les xarxes socials, especialment quan poden afectar a la salut de les persones, com els continguts enganyosos sobre la Covid-19, o bé quan inciten a l’odi. Ara bé, valora que les plataformes han de ser molt transparents a l’hora d’informar sobre els motius que els han portat a suspendre un perfil perquè no sembli una decisió personal o partidista. «Com deia el filòsof Karl Popper, s’ha de ser intolerant amb la intolerància», ressalta Marini. «S’han de mantenir unes normes de convivència», conclou.