Photographic Social Vision, la fundació privada sense finalitat de lucre que dirigeixo, organitza des de fa onze anys l’exposició del World Press Photo, el concurs més prestigiós per a fotoperiodistes. Aquesta mostra, que enguany es podrà veure entre el 12 de novembre i el 13 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), congrega un nombrós públic. Tan sols l’any passat, 43.210 persones van visitar l’exposició.

Les imatges d’aquesta edició són les guanyadores d’un total de 97.912 fotografies enviades al certamen dins les vuit categories existents. Ens trobem, per tant, davant l’exposició més important de l’àmbit del fotoperiodisme a escala mundial. Aquesta, de per si, és la raó que fa que milers de persones visitin aquesta mostra única quan aterra a la capital catalana. Però si això no és suficient, us ofereixo vuit raons més per arribar-vos fins al World Press Photo d’aquest any.

1. La majoria, inèdites

Més del 90% de les 134 fotografies que es podran veure a l’exposició no han estat publicades als mitjans de comunicació espanyols, que en els darrers anys han apostat molt per temes propers a l’entreteniment i poc pel fotoperiodisme social més compromès. Aquesta mostra és, per tant, l’única oportunitat per aprofundir i disposar de visions alternatives al que ofereixen els diaris i revistes de casa nostra.

Una de les imatges del projecte Toxic Beauty, amb fotografies de terrenys industrials preses des d’un parapent. Segon premi de Projectes a Llarg termini | Autor: Kacper Kowalski, Panos Pictures.

2. El valor social

Els reportatges impactants que descobrim al World Press Photo ens permeten entendre el valor social del fotoperiodisme, perquè aquesta disciplina té uns usos i unes funcions socials molt diferents de la publicitat i de les imatges pròpies de l’entreteniment amb la que ens bombardegen a totes hores des de nombrosos mitjans. Tenir accés a visions alternatives de la realitat, ampliar els nostres punts de vista, guanyar consciència de qui som i del món en que vivim és essencial per viure lliurement en democràcia.

Joves de la tribu samburu de Kenia tocant per primer cop a un rinoceront. Segon premi de Natura / Fotografies Individuals | Autor: Ami Vitale, Estats Units.

3. El multimèdia, també present

Barcelona és dels pocs llocs del món (l’exposició del World Press Photo es pot veure a 80 ciutats de 40 països) on també es disposa de les 7 peces guanyadores del concurs multimèdia (curtmetratge, llargmetratge i documental interactiu). I és que des de l’organització donem molta importància al multimèdia, el suport que actualment està sent explorat pel millor fotoperiodisme. Creiem important que la gent conegui aquests formats, ja que cada cop més les notícies es consumiran d’aquesta manera.

Un mono és ensinistrat per treballar en un circ de Suzhou (Xina). Primer premi de Fotografies Individuals en la categoria de Natura | Autor: Yongzhi Chu /EFE

4. Pagar per fer-ho sostenible

L’exposició és possible gràcies al fet que els visitants paguen per veure-la. Si bé en les primeres edicions era gratuïta, la pèrdua al 2009 d’un dels principals patrocinis va provocar que s’hagués de cobrar entrada. Tot i aquella mesura, forçada per les circumstàncies, l’èxit de públic va permetre cobrir despeses i avui en dia l’exposició dona uns beneficis que permeten organitzar el DOCField, el festival de fotografia documental que aquest any, en la seva tercera edició, ha comptat amb 40 exposicions gratuïtes, quatre nits de projecció a l’aire lliure i la segona edició del premi DOCfield Dummy Award Fundació Banc Sabadell.

Un treballador xinès amb la mascareta i el gorra de Papa Noel en una fàbrica on les decoracions de Nadal s’estan assecant i on la pols vermella s’utilitza com a colorant. Segon premi categoria Temes Contemporanis | Autor: Ronghui Chen, Xina, City Express

5. Interpretar els codis

A part de l’exposició, també hi ha activitats paral·leles, com visites guiades perquè la gent aprengui a interpretar els codis implícits en la fotografia. Fetes per experts en anàlisi de llenguatge visual que expliquen les eines que ajuden a llegir i comprendre les imatges en tota la seva profunditat, el 2014 fins a 1.326 persones van gaudir d’aquest servei obert a escoles, instituts, col·legis, associacions, col·lectius en risc d’exclusió social, empreses i tot tipus de públic interessat. A més, enguany organitzem el taller ‘Publicar la intimitat’, que aprofundeix en la temàtica de la imatge guanyadora de Mads Nissen (dos homosexuals en un moment íntim al seu petit apartament) i en la publicació de fotografies íntimes a Internet a través de les xarxes socials.

Jon i Alex, una parella homosexual durant un moment íntim al seu pis de Sant Petersburg. Foto guanyadora del World Press Photo 2014 | Autor: Mads Nissen, Dinamarca, Scanpix / Panos Pictures.

6. Al Visa no hi eren

Aquest any hi ha hagut una important polèmica sobre el fet que algunes fotografies guardonades al World Press Photo tinguessin un pes important d’escenificació. Això va provocar que el director del Visa Pour l’Image, Jean-François Leroy, decidís que en l’edició d’enguany –que va veure’s a Perpinyà entre el 29 d’agost i el 13 de setembre– no s’inclogués les imatges del Word Press Photo, com venia sent habitual. Per tant, l’exposició al CCCB s’ha convertit en la única oportunitat de veure les imatges guanyadores del certamen holandès si vius a Catalunya.

Un immigrant subsaharià s’amaga de la Guàrdia Civil després de saltar la tanca de Melilla. No va ser descobert. Tercer Premi de Noticies Generals | Autor: Gianfranco Tripodo, Constrasto.

7. La presència dels fotògrafs

A més de les imatges, també disposem de la presència d’alguns autors. Així, la taula rodona ‘Estats fronterers’ que tindrà lloc el 12 de novembre a les 19.30 comptarà amb la presència dels fotògrafs Carlos Spottorno i Gianfranco Tripodo, amb la moderació del periodista Guillermo Abril, que ha acompanyat als dos fotògrafs en els seus projectes. L’acte, que es celebrarà a l’auditori del CCCB, és gratuït.

Video de presentació del World Press Photo 2015 a Barcelona

8. El vincle amb l’espectador

El lema de la campanya d’aquest any és ‘Veure i entendre’. Les imatges de la mostra són altament expressives, no estan censurades ni manipulades i, per tant, es converteixen en potents eines que ens emocionen, ens informen i ens interroguen. Quan una història o imatge ens ofereix aquests tres ingredients es crea un vincle únic i per sempre amb l’espectador. I el bon fotoperiodisme sempre compta amb aquests tres ingredients i amb la complicitat del públic que el respecta.