Un any mes, ha tornat la cita ineludible per a qualsevol apassionat del fotoperiodisme: el Visa Pour l’Image. Ja és la 27ena edició i Perpinyà acull aquests dies la 27ena edició amb 26 exposicions, més de 12 vetllades de projecció i 3.000 professionals acreditats. Tot això amb el segell de màxima qualitat i actualitat. I es que en el festival, que va començar el 29 d’agost i acabarà el 13 de setembre, es poden trobar instantànies de la guerra de Síria, de la mà dels fotoperiodistes Lynsey Addario (New York Times) i Sergei Ponomarev (Getty Images); el conflicte a Burundi, retratat per Goran Tomasevic (Reuters); així com l’epidèmia d’Èbola o els catastròfics efectes del terratrèmol del Nepal, retratats per Daniel Berehulak (Getty Images).
Una família d’Homs (Síria) carrega les seves pertinences en un taxi | Foto: Sergei Ponomarev
Decisió polèmica
Tot plegat suposa una àmplia sèrie d’exposicions de gran cruesa que esdevenen, com cada any, tota una reivindicació de l’ofici del fotoperiodisme. Per compensar tantes imatges colpidores, al festival també hi ha exposicions de menys cruesa però que també inciten a la reflexió, com els desnonaments a Espanya, de la mà d’Andrés Kudacki (AP), o la situació de les mares adolescents a França, retratat per Viviane Dalles.
La coneguda imatge d’aquesta àvia desnonada es pot veure a Perpinyà. | Foto: Andrés Kudacki
El que no es trobarà, però, en aquesta edició –on com sempre l’entrada és gratuïta– és l’exposició de la darrera edició del World Press Photo, l’altra prestigiós concurs mundial de fotoperiodisme. Una decisió molt controvertida que es va prendre després de dues decisions polèmiques. La primera va ser guardonar el treball sobre la ciutat de Charleroy del reporter Giovanni Troilo, premi que després se li va retirar per haver comès un suposat muntatge en les seves fotografies. La segona polèmica va arribar, precisament, per la instantània guanyadora del World Press Photo, obra de Mads Nissen. A la fotografia es veu a Jon i Alex, una parella homosexual russa, ambdós despullats a la seva habitació en una actitud íntima. Segons Jean-François Leroy, director del Visa Pour l’Image, “és una il·lustració més que una foto periodística”. I el debat ja està viu des de fa mesos entre els que defensen determinats muntatges i els més puristes que critiquen que això no és fotoperiodisme.
La imatge de Mads Nissen que no es pot veure al Visa. | Foto: Mads Nissen
Amateurs i reporters emergents
Però al Visa no només hi tenen cabuda els treballs dels fotoperiodistes professionals de renom ja que durant aquests dies també s’està celebrant a la ciutat la 20a edició del Festival Off, on es poden trobar els treballs de 84 autors amateurs i reporters emergents. Organitzat per la Cambra de Comerç i Indústria i amb el suport de Visa Pour l’Image, enguany l’Off compta amb cinc exposicions catalanes, com Tossudament…Relat del procés català, de Jordi Ribot i Joan Castro, o Clic’15, organitzada per la Generalitat i l’Associació Diomira.
També s’ha de destacar que entre el 14 i el 18 de setembre es celebra la Setmana Escolar, quan els estudiants visiten les diferents exposicions ja que pels organitzadors del festival l’educació és un element clau. Tan sols a l’edició de l’any passat, fins a 10.300 alumnes de secundària –sobretot de França però també espanyols– van visitar les exposicions comentades pels mateixos fotògrafs.
Per tot això, Leroy assegura que el festival està més viu que mai. Una prova més d’això és que està previst que al 2016 s’inauguri el Centre Internacional de Fotoperiodisme, que s’encarregarà d’organitzar exposicions i de preservar el fons fotogràfic del Visa al llarg de l’any, el que permetrà una circulació permanent de visitants més enllà d’aquests dies de festival. Un fet que consolidarà, encara més, la ciutat de Perpinyà com a centre neuràlgic del fotoperiodisme.
