Escenaris de gel infinit, on espècies de pingüins i foques marines juguen i interactuen, paisatges interminables, rostres marcats per les penúries, mirades que travessen l’ànima… Observar una fotografia del fotoperiodista brasiler Sebastião Salgado és viatjar als racons més inèdits del planeta i descobrir espècies animals i condicions humanes extremes sense sortir del nostre confortable quotidià. A través dels seus llibres, exposicions o el documental La sal de la terra, que actualment es pot veure al cinema, s’obren les portes de noves realitats fins aleshores desconegudes.

Milers de persones han pogut experimentar aquesta sensació durant la visita a l’exposició Genesis, que està itinerant al nostre país. Desprès de passar una temporada per la capital espanyola, l’exhibició ha aplegat a 180.000 persones al CaixaForum de Barcelona. Des del passat 5 de març, Palma de Mallorca és la seu de la mostra que pretén conscienciar sobre la preservació del planeta.

L’explicació de l’origen del projecte el podem trobar a La sal i la terra, realitzat pel seu propi fill, Juliano Salgado, i l’alemany Wim Wenders. El documental, que ha estat entre els seleccionats com millor documental a la passada edició dels Oscars, s’inicia amb el mateix Salgado d’esquenes a l’espectador envoltat de muntanyes de la terra on va créixer, a Aimorés, a l’estat brasiler de Minas Gerais. En aquest escenari, Salgado és espectador de la destrucció que s’ha portat a terme a la zona que, durant la seva infantesa, estava coberta per un bosc frondós.

Segons s’explica al documental, desprès d’anys dedicat a fotografiar la misèria humana, Salgado estava deprimit per les condicions de vida que estaven patint les persones que va conèixer durant el seu treball Exodes. De vacances a la seva terra natal, ja que el seu domicili habitual és París, i per tal de animar-lo, la seva dona Lélia li planteja reforestar el terreny dels voltants de la casa dels seus pares. Es llavors quan es comença a gestionar el seu darrer projecte, ja que al veure el resultat de la reforestació, que ha permès recuperar el paisatge natural inicial de la zona, Salgado va comprendre que on hi ha vida, hi ha esperança. Aquest motiu el va portar a recórrer els indrets més recòndits del planeta per alertar sobre la seva fragilitat i sensibilitzar així sobre la seva preservació davant de l’activitat humana. Aquesta tasca li ha suposat gairebé d’una dècada de treball i l’ha portat a viatjar a una trentena de països.

UNA MIRADA PARTICULAR

Sebastião Salgado és un fotoperiodista autodidacta que es construeix a si mateix arran d’abandonar una ascendent carrera professional com economista per dedicar-se a la fotografia. Segons s’explica al documental, es va graduar en Economia a la Universitat Federal d’Espiritu Santo, a la ciutat de Vitória i va realitzar un postgrau sobre aquesta especialitat a la Universitat de São Paulo.

Durant la seva època estudiant va conèixer a la seva dona Lélia, que es convertiria en un persona clau en la seva vida. Per continuar amb els seus estudis, concretament un doctorat en d’Economia a l’Escola Nacional d’Estadística i d’Administració Econòmica de Paris, ambdós es van traslladar a viure a la capital francesa.

Un cop finalitzat, Salgado va estar treballant a l’Organització Internacional del Café a Londres. Aquesta experiència li va permetre viatjar a diferents parts del món, principalment a l’Àfrica on cada vegada que hi anava s’emportava la càmera Leica de la seva dona i feia fotografies dels indrets i poblacions a les que es desplaçava. Arran d’aquestes experiències, Salgado va decidir abandonar la seva carrera per invertir tot seu capital en el seu primer aparell fotogràfic i emprendre, així, una nova aventura professional. No obstant, els coneixements adquirits en matèria econòmica i geopolítica es van convertir en un valor afegit de les seves imatges i atorguen una mirada personal a la seva fotografia, que ha anat madurant al llarg dels anys.

UN CAMÍ EN SOLITARI

Salgado comença a treballar per un parell d’agències (Gamma i Magnu), a publicar les fotografies a la premsa francesa i a col·laborar amb organitzacions humanitàries internacionals com Metges sense Fronteres. D’aquesta manera, produeix Sahel: l’home en dificultats, on va cobrir la sequera de l’Àfrica septentrional.

Anys més tard i amb l’objectiu de portar a terme projectes propis de gran envergadura, Salgado crea la seva pròpia agència (Amazonia Images) juntament amb la seva dona. Ella pren un rol important en la difusió del treball del fotoperiodista, encarregant-se de l’edició dels seus llibres i l’organització de les exposicions.

Els projectes de Salgado es caracteritzen per la proximitat amb l’entorn que retrata, fet que implica nombrosos anys de treball. Un exemple d’això és Altres Amèriques, resultat del viatge que el fotoperiodista va portar a terme a Amèrica Llatina, una dècada desprès d’haver abandonat el seu Brasil natal, amb l’objectiu de conèixer més a fons els pobles que envolten el seu país.

Aquest interès en temes d’àmbit social el va portar a fixar-se, seguidament, en les condicions laborals dels treballadors manuals arreu del món. Aquesta tasca va donar lloc a Treballadors, en format llibre i exposició. Tot i que potser les imatges més conegudes sobre aquesta temàtica són les dels treballadors de La mina de oro de Serra Pelada, que formen part d’un altra treball.

La sal de la terra presenta altres treballs destacats com Terra (1997), on es fa ressò de la lluita del col·lectiu camperol brasiler que porta a terme el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) i Àfrica (2007).

SACRIFICI I DEDICACIÓ

Barrejant fotografies i imatges, La sal de la terra fa un repàs de trajectòria professional del foto-periodista i mostra l’esforç i sacrifici que hi ha darrera cadascuna de les fotografies. Un exemple d’això es quan s’ha d’arrossegar pel gel per aconseguir fotografiar un grup de foques, després d’un intent fallit degut a la presència d’un ós polar que s’intenta colar a la petita caravana on es resguarda, juntament amb el seu fill Juliano i Wim Wenders, d’un fred extrem.

A més de l’esforç físic que comporta aquesta tasca, el documental també mostra com la seva vida personal ha patit altres inconvenients degut als llargs períodes fora de casa. Tenint en compte aquesta situació, Lélia va ser l’encarregada de cuidar Juliano i del segon fill, Rodrigo, que pateix síndrome de Down. En un inici, aquesta discapacitat va trasbalsar al nucli familiar que ha après a conviure  amb la situació, tal i com s’indica a la peça audiovisual.

Així doncs, La sal de la terra mostra el costat més humà del fotoperiodista, descobrint aspectes de la seva vida que s’amaguen darrera de l’objectiu. Per aconseguir-ho, el documental es nodreix de les intervencions i testimonis del seu cercle familiar més íntim, com el seu pare, la seva dona, el seu fill Juliano… Aquest darrer confessa que arran de la realització del documental, ha conegut al seu pare més a fons, així com la dificultat de la feina que el va mantenir lluny de casa quan ell era petit.

Malgrat que el documental no ho aborda, el treball de Salgado ha despertat crítiques com l’acusació d’escriptora Susan Sontag que el va atacar d’utilitzar de manera comercial la misèria humana provocant que es perdi la seva autenticitat. Igualment, ha estat acusat per haver rebut un patrocini de part d’una empresa brasilera que actua perjudicialment contra el medi ambient amb la que ha finançat bona part del treball de Genesis, tal i com es va publicar a la premsa del seu país.

La sal de la Terra finalitza amb el mateix escenari de l’inici del documental: a la finca dels seus pares, a la seva terra natal, immers en la tasca que porta a terme l’Instituto Terra. Es tracta d’una fundació que ell mateix va fundar amb la seva dona, arran de la reforestació de la finca familiar i amb la que pretén restablir l’ecosistema del bosc atlàntic i portar a termes projectes d’educació ambiental i investigació.

Per aquest motiu, tot i que Genesis podria semblar la darrera obra mestre del fotoperiodista, han aparegut informacions que desvetllen detalls d’un nou llibre que es donarà a conèixer el proper mes de maig en el marc de l’exposició internacional de Milà i que estarà centrat en el món del cafè, segons va avançar el periodista brasiler Matheus Leitao al seu bloc. Es tracta d’una temàtica que Salgado coneix de primera mà, degut a la vinculació familiar amb aquest tipus de conreu i al seu treball a l’Organització Internacional del Cafè. Aquest projecte comptarà amb fotografies de plantacions  realitzades a una desena de països com Colòmbia, Índia, Guatemala, Etiòpia, Brasil o Indonèsia.