T’impacta quan les violències masclistes o feminicidis obren telenotícies i ocupen portades de diaris? Doncs això és, en part, gràcies a les primeres recomanacions del Tractament de Violència Masclista en els Mitjans de Comunicació que l’any 2004 va publicar la comissió liderada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya la Regidoria de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona. Llavors una de les demandes era donar més importància a la seva cobertura i que s’incloguessin dins la secció de Societat. Una manera de reforçar que no eren fets aïllats entre si, sinó que és un problema global que implica responsabilitat col·lectiva.
Des de llavors, s’han realitzat dues modificacions d’aquestes recomanacions. La primera, el 2009, impulsada per la pionera llei catalana 5/2008 sobre del dret de les dones a erradicar la violència masclista. I el segon cop ha estat aquesta mateixa tarda, en un acte a la seu del Col·legi de Periodistes on s’ha presentat el document Criteris sobre el Tractament de les Violències Masclistes als Mitjans de Comunicació. L’acte ha comptat amb la presència de Núria Alcalà, periodista de RNE especialitzada en tribunals, i la magistrada Lucía Avilés. Ambdues han conversat sobre les dificultats d’informar de casos judicials de violències masclistes.
Les recomanacions inclouen totes les violències masclistes així com un recull de textos publicats. D’altra banda, són més curtes i concises amb l’objectiu de facilitar la consulta dels periodistes i adaptades a una realitat que s’ha modificat amb el pas del temps, de la legislació i la sensibilització social. L’actualització de la guia es va impulsar el passat mes de setembre en una trobada liderada per Núria de José i Marta Corcoy, vicedegana i delegada de gènere del Col·legi de Periodistes, respectivament.
La nova revisió dels criteris, a part de considerar els marcs legislatius estatals i internacionals, ve motivada per la llei de reforma 17/2020 on es posa en relleu l’existència de les moltes altres violències i la interacció d’opressions que se’n deriven. Dit en altres paraules, es fa ressò que, a banda de violències físiques i sexuals, també n’hi ha d’econòmiques, digitals, institucionals, vicàries, i un llarg etcètera. En aquesta línia, Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (APDC), entitat impulsora de les recomanacions, recalca que «és un pas important per remarcar que les violències masclistes són un atemptat contra els drets humans» i destaca que aquestes venen «derivades d’una societat patriarcal i masclista estesa en tots els àmbits». Per això es demana als mitjans de comunicació que n’ampliïn la cobertura mediàtica.
A part del Col·legi de Periodistes i l’APDC, en la revisió dels criteris hi han participat una vintena llarga d’entitats i institucions –com el Consell de la Informació de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació o el departament de Comunicació dels Mossos d’Esquadra– i professionals –docents i periodistes– experts en el tema.
Rutines i sensibilitat
Durant l’última dècada, l’APDC ha elaborat diversos informes en els quals analitzen les bones o males praxis dels mitjans generalistes en paper. A la vegada, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), s’encarrega de fixar-se en la cobertura dels mitjans audiovisuals. Corcoy afirma que, a grans trets, es fa una bona cobertura de les violències masclistes i considera que “gràcies a les primeres recomanacions, s’ha creat una tendència que s’ha anat consolidant i creant una bona rutina”. En són exemple alguns dels criteris com la de posar el focus en l’agressor i no en la víctima, la de no difondre material audiovisual que pugui posar en compromís la víctima i la d’informar sense biaixos racistes. Tres recomanacions presents encara a la nova revisió.
Podríem dir que s’ha posat fil a l’agulla en alguns aspectes, però encara falta cosir molt per fer un tractament el més cuidat possible. En aquest sentit, Isabel Muntané, membre de l’equip de coordinació del Màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i que també ha participat en revisió dels criteris, considera que perquè això es dugui a terme calen unes redaccions feministes i amb perspectiva de gènere, «i que s’ofereixi transversalment aquesta mirada en les facultats de comunicació i en la formació dels i les professionals de periodisme dins les redaccions». Al final, és necessària una sensibilitat i un coneixement de base «perquè es puguin incorporar aquestes consideracions de manera automàtica en les pràctiques dels mitjans», recalca.
Repassem, doncs, algunes de les recomanacions, fruit dels criteris revisats, en les quals s’han de continuar treballant dins els mitjans de comunicació per caminar en una direcció efectiva i sòlida.
- El llenguatge no és ingenu: cuidem-lo
El llenguatge ha de ser inclusiu i no sexista. Això ho sabem i ho anem aplicant. Però a part, és important dir les coses pel seu nom per evitar la falta de claredat, o que els significats camuflin imaginaris mal conjugats i males interpretacions. Particularment, en els criteris s’especifica que s’han d’emprar termes com violències masclistes i/o feminicidis i no violències domèstiques ni intrafamiliars. Amb això, Muntané recomana seguir «obrint la mirada i reflexionar sobre com utilitzem el llenguatge, evitar els mots de doble significat i desmarcar-se de la legislació que actualment encara no fa ús del terme feminicidis».
Relacionat amb això, és essencial fer un bon tractament dels fets. Els criteris recorden que la cobertura no ha de propiciar un qüestionament de la víctima per si ha denunciat o no; eliminar el protagonisme de les drogues i l’alcohol com a causant dels fets –a no ser que clarament s’hagin usat explícitament per cometre les agressions–; i no presentar els agressors amb etiquetes que puguin ser un altaveu promocional i desviïn l’atenció del delicte, “com passa encara en algunes tertúlies o en casos molt mediàtics on es vol aconseguir més audiència i es cau en el groguisme”, comenta Corcoy.
- Amb les notícies, no n’hi ha prou
Els ritmes frenètics de les redaccions, moltes vegades no permeten oferir una informació prou global. Per això és important dedicar cobertures més pausades que ens permetin obtenir un contrast el més afinat possible. Corcoy recorda que a part del relat dels fets, «s’ha d’ampliar la cobertura i dedicar espais a reportatges en profunditat on es parli amb testimonis i fonts expertes». Així mateix, Muntané afegeix que anar més enllà del fet noticiable, i parlar, per exemple, amb supervivents de violències pot «oferir a la ciutadania una dimensió més real del que està passant i remarcar que no és un problema individual sinó que són problemes socials i polítics». Un altre punt dels criteris és el de donar a conèixer des dels mitjans les pràctiques que tenen la voluntat d’erradicar les violències. Parlem de les manifestacions, iniciatives veïnals o municipals que es duen a terme o la creixent conscienciació en espais lúdics per tenir punts d’atenció a la víctima, entre d’altres. Amb això es pot donar un missatge encoratjador i incentivar que aquestes pràctiques es vagin estenent arreu del territori.
- La pluralitat de fonts expertes
Un punt ens porta a l’altre. És important –i essencial–, obrir el ventall de les fonts expertes. S’ha dit moltes vegades, però encara es tendeix a parlar amb les mateixes veus que tenen un discurs pla i que no ofereixen una representació real i plural de la nostra societat. Amb això, Muntané recorda que «el nostre imaginari sempre pensa en fonts expertes masculines» i entén que és difícil buscar fonts noves, però que hi ha d’haver una voluntat explícita per voler-les trobar. «Existeixen bases de dades de dones expertes en diferents àmbits de coneixement, i s’han de tenir en compte», conclou Muntané.
- Voluntat política per incidir
Aquest punt no està relacionat explícitament amb cap de les recomanacions. No obstant això, és clau remarcar la necessitat que des de les institucions també apliquin aquests canvis i ajudin a fer que l’engranatge funcioni. Per una banda, Corcoy troba a faltar que les recomanacions s’extrapolin municipalment i «a part dels fets amigables, els portals dels ajuntaments informin també de les violències masclistes i els fets més controvertits», per tal que els ciutadans de cada poble i ciutat s’assabentin del que passa als seus carrers, prenguin consciència i tinguin implicació. Per altra banda, Muntané parla de la creixent voluntat política actual i les bones reformes legislatives que s’estan fent. Tot i això, considera que «si no existeix un règim sancionador ni uns pressupostos per desplegar la llei, tothom s’ho pren com simples recomanacions», i fa que el ritme de canvi sigui encara més lent.
Deures pendents
Amb tot, podem ser optimistes i agrair a tots i totes les professionals que s’estan deixant la pell per incentivar el canvi. Una millora que s’ha de valorar i que ens fa veure que, a poc a poc, estem anant cap a un periodisme amb una perspectiva de gènere més afinada. Tot i això, encara hi ha alguns aspectes que trontollen i que podrien ajudar que aquesta perspectiva fos més ferma. En primer lloc, és primordial també incloure les violències que pateix el col·lectiu LGTBI en els criteris. Entenent que és una realitat que també és causada pel sistema patriarcal, no hauria d’anar separat d’un feminisme interseccional. I això ens porta al segon punt. És necessari unificar tots els informes existents –que en són desenes i es complementen uns amb els altres– per aconseguir unes directives fermes. Això permetria, tal com destaca Muntané, que s’eviti la confusió i fer «un repositori general agrupant totes les diferents eines que existeixen per buscar fonts expertes de dones».
En definitiva, la consciència sobre el masclisme existent i el que aquest comporta, és notable. I és important continuar incidint en totes aquestes demandes, sempre que vagin acompanyades de nous passos amb la voluntat d’avançar.
Recorda que si estàs vivint una situació de violència masclista o coneixes algun cas proper pots trucar al 900 900 120 i acostar-te als punts d’informació més propers per poder denunciar.
