Josep Maria Huertas Claveria, un dels referents del periodisme català i exdegà del Col·legi de Periodistes, és objecte d’una exposició virtual titulada Cap de turc, bandera de llibertat: Josep Maria Huertas que ret homenatge a la seva figura i que es pot consultar des del 24 de novembre.
La difusió de la mostra, organitzada des del Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes, coincideix amb el 76è aniversari del naixement de Huertas i es centra en el que es va conèixer com el Cas Huertas, dels qual al 2015 s’han complert els 40 anys. Aquells fets van iniciar-se després que el 6 de juny de 1975 Huertas Claveria publiqués el reportatge Vida eròtica subterrània al vespertí Tele/eXprés. L’article repassava la vida sexual dels barcelonins des dels anys vint fins als anys seixanta i en un moment determinat s’afirmava que “un bon nombre de ‘meublés’ estan regentats per vídues de militars, pel que sembla per la dificultat que per obtenir permís per obrir-ne alguns hi va haver després de la guerra”.
Arran d’aquella frase, que va irritar a alguns càrrecs de l’exèrcit, Huertas va ser detingut i conduït a la Model per després ser jutjat per un tribunal militar que el va condemnar a dos anys de presó per injúries a l’Exèrcit. Tal i com ha escrit Juanjo Caballero a Eldiario.es, “darrere d’aquesta condemna bategava un ajust de comptes dels militars contra el periodisme, que en els últims dies del franquisme anava guanyant a poc a poc parcel·les de llibertat. El que no esperaven els militars va ser la reacció dels periodistes de tot Espanya davant d’una decisió que unànimement es va considerar arbitrària i injustificada”.
Una de les imatges de la mostra, on es veu Huertas Claveria a Tele/eXprés amb Ernest Callís. Fotografia cortesia de Manel Armengol
Forta reacció
La reacció i solidaritat de la professió periodística va ser tant important que l’endemà de la detenció cinc dels vuit diaris barcelonins no sortiren al carrer en el que va ser la primera vaga de premsa des del final de la Guerra Civil. Però la indignació anava més enllà de Catalunya i dels moviments d’esquerres. “També hi va haver assemblees en defensa de Huertas als diaris madrilenys Arriba i Informaciones, i redactors del diari falangista La Prensa que van enviar telegrames al capità general sol·licitant la llibertat del detingut. Bona part de la professió periodística es va aixecar amb Huertas per bandera”, escrivia Marc Andreu a Capçalera.
El Cas Huertas també va provocar la primera manifestació autoritzada a Espanya després de la mort de Franco. Va tenir lloc el 18 de març de 1976 sota el lema ‘Som periodistes, no confidents’. Finalment, Huertas va sortir en llibertat sota fiança vuit mesos i vint dies després del seu ingrés convertit en un símbol de la llibertat d’expressió i en un referent de la lluita antifranquista.
Un moment de la manifestació del 18 de març de 1976. Fotografia cortesia de Manel Armengol
L’exposició, que ha comptat amb la col·laboració d’Araceli Aiguaviva, vídua de Huertas Claveria, compta amb força material com documents –alguns inèdits– fotografies –cedides per Manel Armengol i Pepe Encinas–, vídeos on persones que el van conèixer reflexionen sobre la seva figura, cartes que va escriure des de la presó, etc. En total, la mostra consta de 40 objectes distribuïts en vuit seccions, cadascuna de les quals incorpora una breu narració dels fets juntament amb objectes i testimonis.
L’exposició virtual coincideix amb la presentació del Repositori Digital del Col·legi que s’ha implementat a partir del programari lliure Omeka. Una eina, aquesta, que permet accedir obertament i a text complet a la informació i el coneixement generats tant pel Col·legi de Periodistes com pel Consell de la Informació de Catalunya, que participa del projecte. Així, s’aconsegueix dotar de més transparència a l’organització i també traspassar a formats digitals el conjunt de la documentació generada al llarg dels anys.
Juanjo Caballero –periodista i company al diari Tele/eXprés– i Araceli Aiguaviva –esposa i advocada de Huertas Claveria– recorden el consell de guerra en un dels vídeos de l’exposició
Referent de la professió
L’exposició ens acosta a la figura de Josep Maria Huertas Claveria (Barcelona, 1939), que va destacar per exercir un periodisme combatiu i reivindicatiu. En la seva trajectòria sobresurt el gran nombre d’articles de caire social i de proximitat, amb especial atenció als moviments socials i als problemes dels barris de Barcelona. No en va, és considerat un dels principals cronistes contemporanis de la ciutat.
Huertas va treballar i col·laborar en diferents mitjans de comunicació com El Correo Catalán, Tele/eXprés, Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya –dels qual va arribar a ser redactor en cap– i La Vanguardia, entre altres. També va ser autor de nombrosos llibres. En total, es calcula que va escriure al voltant de 6.000 articles i un centenar de llibres. Impulsor del Grup Democràtic de Periodistes, entitat clandestina que treballava per la defensa de la llibertat de premsa durant el franquisme, Huertas va obtenir guardons com el Premi Nacional de Periodisme (1990), la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (1998) o l’Ofici de periodista (2005). Va morir el 4 de març de 2007 a l’edat de 67 anys com a conseqüència d’un infart cerebral quan feia deu mesos que era degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
