Al Col·legi de Periodistes de Catalunya estaven convençuts que aquest era un dels premis Ofici de Periodista més necessaris que s’havia donat mai fins ara, ja que, tot i no ser un dels periodistes més mediàtics que hi pot haver avui dia, Josep Maria Cadena representa aquells valors que els professionals de la informació d’avui en dia hauria de respectar i recordar: treballador, amb un gran amor per la professió, incorruptible, contestatari, amb contactes a tot arreu, emprenedor i ­–tal i com va dir l’Antoni Ribas en el seu parlament en el qual va glossar la figura i obra del guardonat– “per sobre de tot, un bon company fidel a l’amistat”.

A l’acte de lliurament del guardó, ­–que va tenir lloc el 12 de maig a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya– hi havia companys i amics de Cadena, molts dels quals havien estat a les seves ordres fent de “súbdits”, com va dir Ribas al seu parlament, o que havien estat caps seus en algun moment. Sense anar gaire lluny, un altra de les persones que van prendre la paraula, com va ser Antonio Franco, exdirector d’El Periódico de Catalunya, va recordar que “ell va ser cap, i després em va tocar ser cap seu”, en referència a les etapes on van coincidir, primer a l’Avui, després a El Periódico. I és que Cadena ha treballat sobretot en premsa escrita però també en agències, ràdio, televisió, a més d’escriure i prologar nombrosos llibres.

Per la seva part, el dibuixant Miquel Ferreres –que va protagonitzar una de les sorpreses de l’acte al regalar al guardonat una caricatura de Cadena on se’l veu caminant pel carrer, vestit amb gavardina i barret mentre llegeix un diari que porta per capçalera “L’Incorruptible”– va assegurar que “Cadena és l’home que li va posar un pis als seus llibres i no a la seva querida”, en referència al fet que el periodista guardonat té un pis només per la quantitat de llibres que acumula.

Repàs a la seva trajectòria

En el seu parlament, Cadena va fer gala del seu bon humor i del seu esperit jove comentant els parlaments dels seus companys amb bromes. I quan va arribar el seu torn va començar dient que quan va assabentar-se que va guanyar el premi per unanimitat de la Junta de Govern va pensar que “unanimitat” era una paraula “molt forta”, especialment per “aquests temps de divisió”. En el seu discurs, extens i ple d’anècdotes, va fer un repàs de la seva vida de periodista, des del seu ingrés a l’Escuela de Periodismo, fins a l’actualitat, on està portant a terme un treball de recuperació i estudi de les revistes satíriques, sobretot del Cu-cut, des del segle XIX fins a principis del XX, amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Col·legi de Periodistes. Cadena també va rememorar els orígens i funcionament del Grup Democràtic de Periodistes (del que va ser un dels impulsors i del qual es compleixen 50 anys) durant la dictadura. També va explicar com era l’ofici en aquella època i als inicis de la democràcia amb la creació del diari Avui, del qual va ser-ne subdirector. Cadena, que al llarg del seu parlament, va tenir un record per molts dels professionals amb els quals va treballar, va recordar nombroses que havia viscut amb molts d’ells. “Sempre he volgut estar al costat dels companys”, va afirmar.

Neus Bonet, degana del Col·legi, donant el premi a Cadena. Foto: Jordi Salinas

Una extensa carrera

Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935), és un dels periodistes més reconegut i apreciats de Catalunya. Porta col·laborant amb els mitjans de comunicació tota una vida. Titulat per la Escuela Oficial de Periodismo, ha practicat gairebé tots els gèneres informatius i d’opinió a la premsa diària, ràdio i ocasionalment televisió, però amb preferència en els mitjans amb suport de paper. Redactor a l’Agència EFE a Barcelona entre 1960 i 1967, va treballar a Diario de Barcelona del 1962 fins al 1976. A finals de 1969 en una secció dominical (‘Gentes de Pluma y Lápiz’), tractava sobre periòdics satírics, periodistes i dibuixants a la premsa humorística oblidats pel gran públic, i va ser llavors també quan va començar a fer crítica de les exposicions de les galeries d’art de Barcelona. Va ser subdirector de l’Avui, des del primer número del 23 d’abril de 1976 fins al desembre de 1979 i va ser director de la Hoja del Lunes en el seu darrer període. Al 1984 va treballar com a redactor en cap per El Periódico de Catalunya on va crear una secció d’art i va exercir de crític fins el 2010. Durant la seva extensa trajectòria, ha publicat més de setanta-cinc títols sobre l’art, biografies de pintors, escultors i dibuixants, i treballs de divulgació històrica Disposa de nombrosos reconeixements, com el premi Mañé i Flaquer de periodisme,  el Premi Ciutat de Barcelona o la Creu de Sant Jordi. Va ser membre de les juntes directives de l’antiga Associació de la Premsa de Barcelona i de l’actual Col·legi de Periodistes i ha estat secretari general del Consell de la Informació de Catalunya, del qual actualment és membre d’honor de la Fundació.

El Premi Ofici de Periodista va ser instituït pel Col·legi de Periodistes per valorar la trajectòria de professionals que són una referència per al conjunt de la professió. Fins a dia d’avui l’han rebut a José Martí Gómez (1999), Maria Eugènia Ibáñez (2000), Josep Pernau (2001), Rosa Maria Calaf (2002), Enric Frigola (2003), Josep Maria Huertas Clavería(2005), Joaquim Maria Puyal (2006), Jaime Arias (2007), Mercè Conesa(2008), Narcís-Jordi Aragó (2009), Xavier Batalla (2012) i Josep Maria Espinas (2013).