L’aparició, durant el segle XVI, de les primeres publicacions impreses més o menys semblants als actuals diaris no són l’origen del periodisme; tampoc ho són la irrupció d’altres canals de comunicació com la ràdio, la televisió o Internet. Més enllà dels mecanismes, de la forma de treballar, de les tècniques i de les intencions de cadascú, el que hem fet sempre i volem continuar fent els periodistes és explicar de la millor manera possible uns fets determinats després d’haver-ne reunit les dades pertinents. Per tant, es tracta d’una activitat tan antiga com les primeres civilitzacions, en les quals les notícies es transmetien les notícies de forma oral.

Cenyint-nos, però, a la nostra era cristiana, les primeres pràctiques periodístiques que hi trobem són fruit de l’impacte de la figura de Jesús de Natzaret en la societat del seu temps i estan recollides en els Evangelis. Així, les dades principals —infantesa, vida pública, predicació, mort i resurrecció— de la vida d’aquest jueu pobre i senzill del segle I que va regirar els fonaments i tradicions de la fe hebraica amb el seu missatge de solidaritat radical envers els més necessitats, es troben en aquestes narracions, obra dels quatre evangelistes reconeguts per l’Església: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

L’evangeli de Lluc, escrit pels volts de l’any 85 dC, té un origen i unes característiques singulars que permeten abordar en clau periodística la figura de l’autor, jueu hel·lenista, nascut probablement en una ciutat important d’Anatòlia i versat en l’Escriptura jueva. “La seva manera d’encarar la narració dels fets relacionats amb la vida i la Passió de Jesús, així com de les primeres comunitats cristianes, ha estat considerada molt distinta de la resta d’evangelistes”, assegura el biblista Joaquim Malé. “Més enllà del fet que Joan compon un evangeli sui generis, Marc i Mateu segueixen uns patrons marcadament teològics que Lluc desafia en certs moments. És per això que alguns han comparat la seva tasca de recerca de fonts –algunes probablement orals– amb la tasca periodística”, afegeix.

L’encàrrec de Teòfil

Encuriosit intel·lectualment per allò que no entenia, es creu que el summe sacerdot Teòfil, vinculat a una família sacerdotal que hauria perseguit a mort els primers cristians de Jerusalem, hauria cercat informació precisa i explicacions de la vida de Jesús en un erudit com Lluc, que va viure de forma més o menys propera els esdeveniments que envolten la vida de Jesús i les primeres comunitats cristianes.

És per aquesta raó que en el pròleg del seu evangeli, Lluc, adreçant-se a Teòfil, afirma: “Havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l’ensenyament que has rebut”. La necessitat de dur a terme una investigació acurada era deguda principalment al fet que Lluc, a diferència de Marc, Mateu i Joan, no va acompanyar Jesús.

“Aquest evangeli és un conjunt de relats de testimonis presencials i de narratives de Maria de Natzaret, directament d’ella o potser de persones que hi van conviure molts anys. Es nota que són testimonis perquè aporten detalls que solen impressionar a aquells qui presencien una determinada situació”, sosté el periodista Juan Vicente Boo, corresponsal del diari ABC al Vaticà durant vint-i-tres anys.

Amb tot, poca cosa se sap sobre les diverses fonts de les quals es va servir Lluc per reconstruir el passat i presentar-lo de nou en el seu Evangeli. “Lluc no ens informa quines són les fonts consultades, perquè això és una cosa ben moderna, així que desconeixem exactament on pouà la informació que forneix el seu relat”, afirma Malé.

No obstant això, la tradició diu que Lluc hauria sigut metge, fet que, segons Boo, explica que tingui una visió més positiva dels metges que altres. “Lluc inclou molts detalls anatòmics i, en les referències a les curacions, es nota que ha preguntat. I el mateix fa a Els fets dels apòstols, on part de la història que comparteix amb Pau, en viatges, l’explica com a ‘nosaltres’, i el que no comparteix, ho explica d’una altra manera. De manera que Lluc és el perfecte periodista”, conclou el vaticanista.

Podem parlar, doncs, de Lluc com del primer periodista de l’era cristiana? “Bé podríem fer-ho, amb el benentès que Lluc no fou exactament el primer. Abans que el de Lluc ja hi havia l’evangeli de Marc i, fins i tot abans, l’epistolari de Pau de Tars”, aclareix Malé. “Com sigui –prossegueix–, és cert que Lluc té un estil propi que pretén distanciar-se de la resta d’escrits dels primers temps del cristianisme. La seva no és una composició que puguem anomenar solament evangeli, sinó que és el fruit d’una investigació acurada adreçada a un personatge molt concret i amb un fi molt clar. Hem de parlar d’una demostració”.

L’evangelista Sant Lluc pintat per Francesc Sans i Cabot (Museu del Prado)

Els fets dels apòstols

Cada 18 d’octubre se celebra Sant Lluc, però què més sabem d’ell? A part del que ja hem dit, també se sap que hauria acompanyat sant Pau en algun dels seus viatges. L’experiència va donar lloc a l’escriptura dels Fets dels apòstols, obra que descriu l’època dels apòstols i els inicis de la vida de l’Església i que és considerada com la segona part de l’evangeli de Lluc.

Relat amb característiques literàries i narratives històriques, els Fets narren com funciona el cristianisme a través d’un viatge des del centre de Jerusalem fins al centre de Roma. Malgrat que el seu veritable protagonista és l’Esperit, els fets poden ser llegits, almenys en part, com a literatura de viatge tenint en compte les múltiples peripècies de Pau. “Els Fets dels apòstols s’inspiren en gran part en la literatura profana grega i són, ben mirat, l’obra més mediterrània del Nou Testament i, per extensió, de la Bíblia sencera”, subratlla Malé.

Biblista “per devoció”, l’escalenc Joaquim Malé destaca la finor de l’estil literari de Lluc. “Els seus recursos lingüístics –sosté– són molt més elaborats que no pas altres escrits del Nou Testament. A part d’això, és evident que la tasca d’investigació que feu Lluc el dugué a conèixer més i millor el seu context sociohistòric i, per tant, a ser més precís a l’hora d’anomenar la realitat dels seus dies. Podríem dir que altres escriptors del Nou Testament són menys polits, pel que fa a l’estil i la llengua”.

“Lluc té el gran valor d’haver creat una obra que omple de sentit la realitat viscuda, que és capaç de presentar uns esdeveniments de manera comprensiva, didàctica i significativa a un públic molt divers. Això, diria, és una virtut que no tothom pot esgrimir. I, sols per això, ja val la pena de prestar tota l’atenció del món a l’estil i a l’obra de sant Lluc”, remarca Malé.

En el vol de tornada a Roma després d’un viatge del papa Francesc, Juan Vicente Boo, va preguntar a Jorge Mario Bergoglio què és essencial en la feina d’un periodista. “No perdre detall i explicar objectivament el que passa”, va respondre el pontífex. “Fixa’t quina frase tan simple –conclou Boo–. Això és la feina del periodista, i és el que fa l’evangelista Lluc, que va buscant i parlant amb un munt de persones per després explicar el que passa”.