El 15 i 16 de novembre, la UAB i la Cadena SER van organitzar el Congrés Internacional de la Ràdio, que va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona i que va comptar amb més de cent ponents de deu països diferents. El congrés, celebrat amb motiu del centenari de l’arribada de la ràdio a Espanya, aquests experts, de diverses àrees del sector radiofònic, van debatre sobre el present i el futur del mitjà, dibuixant uns nous escenaris en què la intel·ligència artificial juga un dels papers protagonistes.

Durant la conferència Àudio i intel·ligència artificial. Reptes i oportunitats, es van identificar aquells àmbits de la indústria de la ràdio i de l’àudio en què la IA impacta de manera més directa i també es van donar algunes claus sobre com es poden aprofitar els últims avenços tecnològics, així com superar els reptes que aquests comporten.

Un mitjà multimodal

Ana Ormaechea, directora digital de ràdio a PRISA Media, va assenyalar les dues àrees que reben l’impacte més directe de la IA en el mitjà radiofònic: la distribució i la veu. En la primera d’elles, la distribució, les oportunitats passen per la possibilitat d’indexar continguts radiofònics als cercadors. I és que, fins ara, el procés de transcriure àudios i etiquetar-los en categories per poder-los classificar i consultar de manera àgil, ha estat desestimat pel fet de ser un procediment car i extremadament laboriós.

Però actualment, gràcies a la IA, els continguts radiofònics podran ser accessibles des dels cercadors, tant aquells de nova producció com també els històrics, que acumulen hores, anys i dècades d’àudio.

Si des de fa un temps els diaris digitals ofereixen la possibilitat d’escoltar les notícies en comptes de llegir-les (text to speech), la ràdio apunta ara cap al procés invers (speech to text), que permet llegir les transcripcions dels seus arxius sonors, accedir a resums, etc. Això, segons Ormaechea, equipararà la ràdio a la resta de mitjans, perquè en un futur, tots seran multimodals: tots faran àudio, vídeo i text.

Algunes de les oportunitats que es van destacar, fins ara inviables, són un alt grau de precisió en els mesuraments, una recomanació d’àudio molt més personalitzada i una manera d’accedir a la memòria sonora.

Detectar mentides i veus clonades

La segona àrea d’impacte directe de la IA a la ràdio és la de la veu. Les eines d’IA generativa de veu i so cada cop estan més perfeccionades i democratitzades, però el seu ús també comporta beneficis i reptes.

Començant per aquests últims, Ormaechea destacava la necessitat de regulació de la propietat intel·lectual, però també la lluita contra la desinformació, ja que, tal  com passa amb la imatge, els àudios també poden esdevenir recursos per a les fake news. Una de les eines pioneres a detectar veus alterades o generades amb IA és Verificaudio, capaç de comparar arxius sonors sospitosos de ser fake així com identificar àudios artificials partint de l’anàlisi d’un conjunt de paràmetres.

Un altre repte que presenta la IA aplicada a la veu és la manera en què afecta professionalment els locutors i locutores, que veuen com aquesta tecnologia ja els està substituint en alguns àmbits, com el de la publicitat. Aquesta qüestió es va debatre de manera més profunda en una altra conferència del Congrés (El dilema entre la veu humana i la veu sintètica), que va assenyalar algunes de les llums i les ombres que presenta el tema.

En el cas de la clonació de veu es va remarcar especialment  la importància que el propietari tingui el control i la decisió sobre el com, perquè i quan es clona la seva veu. També es van enumerar ocasions en què els locutors poden treure’n profit d’aquesta tecnologia, com pot ser en casos de la pèrdua puntual de la veu o bé davant la impossibilitat d’atendre diverses tasques a l’hora, entre d’altres.

Ponents de la taula rodona sobre l’impacte la IA en els entorns de treball a les redaccions | Foto: Congrés Internacional de la Ràdio

Nous entorns de treball

Deixant de banda la veu i tornant als reptes i oportunitats que perfila la IA en els mitjans de comunicació, en una taula rodona moderada per Xavier Ribes, professor del departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, es va parlar de com impacta la IA en els entorns de treball a les redaccions.

En aquesta sessió, Mapi Garcia, responsable de Clients de Mitjans de Google Cloud, assenyalava la importància que els sistemes informàtics comptin amb mesures que assegurin la privacitat i la confidencialitat dels treballadors.

Per la seva part, Carles Miró, responsable d’Audiències i Operacions Digitals de RAC1 i RAC105, destacava el potencial de la IA per alleugerir la feina dels periodistes en processos de transcripció, redacció i accessibilitat de la informació, enumerant casos d’èxit. I Pere Vila, director d’Estratègia Tecnològica i Innovació Digital de RTVE, va focalitzar-se en els avantatges, entre d’altres, en l’anàlisi, el mesurament i la precisió en la identificació dels continguts i el seu context, aportant també exemples implementats en la seva organització.

Al final, els participants de la sessió van concloure que un dels grans reptes és la manera en què aquesta tecnologia punta s’introdueix a l’empresa, on és essencial garantir l’acompanyament i la formació als treballadors, però també a l’hora de visualitzar grans avenços en l’optimització dels processos i en l’augment de la creativitat.

Cap a un nou ecosistema

Actualment, els mitjans de comunicació viuen un procés de transició cap a nous processos, tant interns com externs. Fora de l’entorn de treball, l’aplicació de la IA ja està creant noves experiències d’usuari amb innovadores maneres d’accedir a la informació, com demostra el projecte Ask the Post AI, un chatbot al web del Washington Post que permet als lectors interactuar amb l’hemeroteca de les notícies de manera conversacional, com si ho estiguessin fent amb Chat GPT, i això permet als usuaris, per exemple, preguntar sobre el contingut de les notícies.

D’aquesta manera ja s’estan començant a plantar les llavors d’un nou ecosistema comunicatiu que, en quinze anys, segons Ormaechea, ja no el formaran els mitjans tradicionals com els coneixem avui dia.

Es comencen a perfilar, doncs, nous models de negoci, noves narratives i formats, mitjans multicanal en els quals la qualitat de la informació i del contingut, segons han repetit molts ponents al Congrés, continuaran sent-ne els pilars bàsics.

I en aquest nou context, què passarà amb la ràdio? Com serà la ràdio del futur? En un exercici de prospecció a la conferència inaugural del Congrés, el periodista Iñaki Gabilondo va vaticinar que “la ràdio del futur serà tal com sigui la societat”. I és que la ràdio, com sempre ha fet davant els canvis que ha viscut durant els seus cent anys d’història, i com va destacar Gabilondo, “s’hi adaptarà com un guant”.