Pressions, programes espies, agressions verbals o físiques o linxaments a les xarxes socials. Aquestes són algunes de les adversitats amb les quals breguen dia a dia els mitjans de comunicació i els periodistes en l’exercici de la professió, segons Christian Wigand, portaveu de Justícia de la Comissió Europea. “Els mitjans de comunicació tenen un paper important en un moment que regna la desinformació”, assegura Wigand, que afegeix que són “un pilar fonamental de la democràcia”.

Per això, davant aquest ambient hostil i amb la consciència de la rellevància de la funció periodística, la Unió Europea prepara una legislació per al sector de la informació. “Brussel·les no vol regular els mitjans de comunicació, sinó crear un marc on puguin actuar en llibertat”, ha detallat aquesta setmana Wigand, que dijous va participar en la xerrada “Europa prepara una nova llei de mitjans de comunicació. Què és i per a què serveix?”, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes.

Transparència i protecció de fonts

De moment, la Comissió Europea ha aprovat l’esborrany de la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació, que ara està pendent que també li donin llum verda el Parlament Europeu i el Consell Europeu. Segons preveu Wigand, aquesta legislació podria entrar en vigor el segon trimestre del 2023, quan l’estat espanyol ocuparia la presidència de la Unió Europea.

Aquesta nova normativa, més enllà de facilitar aquest marc d’acció dels mitjans de comunicació, també persegueix protegir els periodistes, així com afavorir la transparència dels grups mediàtics, entre altres.

En aquest context, un dels punts principals és exigir als estats membres que respectin la llibertat i la independència de la línia editorial dels mitjans de comunicació tant privats com públics. Per això, en el cas d’aquests darrers, els governs han de garantir que la direcció del grup públic s’escull mitjançant procediments transparents, oberts i no discriminatoris.

Un altre dels aspectes rellevants és la protecció de les fonts dels periodistes, per la qual cosa incorpora sancions per aquells governs o institucions que emprin programari espia contra els responsables de mitjans de comunicació, reporters o els seus familiars.

La legislació també estableix que la publicitat institucional en empreses del sector de la informació ha de ser transparent i no discriminatòria, per la qual cosa les administracions hauran d’informar on posen la seva publicitat i quin cost ha tingut.

També, s’exigeix transparència els mitjans de comunicació que, per exemple, hauran d’informar sobre qui hi ha darrere de l’empresa, és a dir, qui la finança i/o dirigeix.

En contra les grans concentracions

A més, per garantir la pluralitat, remarca Wigand, la normativa exigeix que els Estats han d’avaluar l’impacte que comporta la concentració de mitjans de comunicació en poques mans. En aquest aspecte, explica que, com que no generen un volum de diners tan gran com altres negocis, des de la Comissió Europea no ha pogut intervenir en aquest sector, però reclama als estats membres que vetllin perquè no es donin grans concentracions en grups mediàtics i s’impulsi la diversitat de publicacions.

Amb la finalitat de garantir la pluralitat en les plataformes, també s’endureix el sistema que han de seguir aquestes per esborrar un contingut difós per un mitjà de comunicació. En aquest sentit, en el cas que no comporti un risc de desinformació, quan una plataforma consideri que ha de retirar una publicació d’un mitjà de comunicació perquè no compleix les seves polítiques, prèviament, l’haurà d’informar.

En defensa de la independència

Finalment, la legislació contempla la creació d’un Comitè Europeu de Mitjans de Comunicació independent, que estarà integrat per una autoritat de cada un dels estats membres. Aquest organisme assistirà a la Comissió Europea en l’elaboració d’orientacions sobre la regulació dels mitjans de comunicació; alhora que podrà emetre dictàmens sobre mesures i decisions nacionals que afecti el mercat dels mitjans i a la concentració d’aquests.

Segons Wigand amb aquesta legislació es vol propiciar que tant els periodistes com les empreses del sector de la informació treballin amb total independència. Una realitat que, segons el seu punt de vista, actualment, no està garantida en tots els països de la Unió Europea com, per exemple, Hongria, on el març de l’any passat el govern va retirar la llicència de la ràdio independent més escoltada del país.

“Hi ha estats membres que no funcionen bé, que han denegat llicències de ràdio. No volem trencar el que si que funciona bé, sinó  tenir una visió conjunta per a tots”, ha argumentat Wigand en la xerrada d’aquest dijous on ha reiterat, de nou, l’objectiu de tot plegat. “No volem regular els mitjans de comunicació, perseguim crear un marc de referència on puguin actuar sense interferències”, ha conclòs.