Un vídeo d’un minut, una infografia interactiva o fins i tot un videojoc. Noves maneres d’explicar allò que passa, més enllà del text i la fotografia. Són les noves narratives digitals que, si bé encara no han irromput amb força a les redaccions dels mitjans més veterans i consolidats, estan sent la base per alguns dels més joves, com Playground, que basa el seu èxit en els vídeos de curta duració que difonen pels seus canals a les xarxes socials i amb els quals resumeixen les notícies més comentades a nivell mundial, sigui quina sigui la temàtica.

La doctora en Periodisme i Comunicació, Nereida Carrillo, defineix les noves narratives com una “manera d’explicar traient profit dels recursos que aporta Internet”. Per Carrillo, que el proper 7 de novembre imparteix a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes el curs Noves narratives multimèdia, “es tracta d’explicar millor, de manera més atractiva i efectiva”. Innovant en la forma d’explicar la realitat s’arriba al públic jove que, segons Carrillo, “se sent atret per formes més visuals i interactives de comunicació”.

Coincideix amb ella el periodista i professor de Periodisme a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Patrick Urbano, qui valora positivament el fet que aquesta nova manera d’explicar la informació “s’adapta molt bé a la generació millennial [aquells que ara tenen entre 20 i 35 anys]”. Urbano, però, adverteix que aquests vídeos o infografies “no substitueixen l’article en profunditat” i veu “complicat que facin reflexionar sobre la realitat”. Per Urbano, qui ha treballat a diferents mitjans especialitzats en noves narratives i és també professor de redacció digital a l’Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals (ESPRI), “coneixem masses històries i no tenim temps de pensar en profunditat entre una i l’altra”.

Malgrat possibles crítiques, tant Nereida Carrillo com Patrick Urbano coincideixen a assenyalar la importància que té per a un periodista estar familiaritzat amb aquestes noves narratives que comencen a irrompre fins i tot en alguns mitjans ‘veterans’, com La Vanguardia o la revista Sàpiens. “Per un periodista, és important conèixer aquestes noves fórmules perquè revaloritza el seu perfil professional i, si és freelance, li dóna valor afegit i el diferencia dels seus competidors”, argumenta Carrillo.

Newsgaming

Més enllà dels vídeos de curta duració, si hi ha una eina narrativa que coincideixen a destacar els experts és el newsgaming, un anglicisme que fa referència a la barreja d’informació periodística i els jocs. Així, alguns mitjans tracten d’explicar als lectors la informació fent-los part d’aquesta i d’una forma lúdica. Les seves decisions afectaran al desenvolupament del joc al temps que aniran coneixent informació real. 12th September, sobre les polítiques de l’expresident dels EUA George W. Bush després dels atemptat de l’11 de setembre de 2001, i Cutthroat capitalism, creat el 2009 per entendre les accions dels pirates somalis, són dos exemples de newsgaming coneguts internacionalment. Aquest últim, creat per la revista Wired, permetia a l’usuari posar-se a la pell d’un pirata, capturar un vaixell i negociar un rescat, tot barrejat amb informació i vídeos del que aleshores estava passant realment a les costes de Somàlia.

La clau d’aquest tipus de joc és, explica Patrick Urbano, que atrau al públic més jove i els mitjans que hi treballen en desenvolupar-los “saben com atreure aquest públic jove”. Però la barreja del joc i la informació és només una de les eines de les quals disposen els mitjans: documentals interactius, reportatges multimèdia, cronologies interactives o tot el que gira entorn el periodisme de dades (Big Data journalism) són, per Nereida Carrillo, altres bons exemples. En concret, Carrillo considera que un format es pot considerar una eina de narrativa digital si compleix amb aquestes tres característiques: multimèdia (“s’hibriden diferents formats no juxtaposats, sinó integrats”), interactivitat (“els usuaris poden personalitzar la història”) i immersió (“l’usuari se submergeix en la noticia, té una experiència més sensorial”).

Lectura en F

Les noves narratives digitals no deixen de ser una resposta a les noves formes de consum d’informació de la societat. Segons un estudi del Pew Resarch Center, més de la meitat de la gent de més de 50 anys prefereixen consumir la informació en vídeo, per sobre de llegir-la. Entre els joves la xifra és prop del 40%. Aquestes dades venen acompanyades del fet que la lectura a Internet no és lineal i continuada, com ha estat sempre al paper. Segons l’expert en usabilitat Jakob Nielsen, a Internet llegim en F, és a dir: llegim la primera o primeres línies del text, fem una ullada en vertical per, a continuació, llegir potser alguna línia que ens cridi l’atenció per tornar tot seguit a la lectura en vertical. “Els nous mitjans, com Vice o BuzzFeed, s’estan adaptant a com llegeix la gent”, apunta Urbano.

Però no només és un canvi en la forma de lectura. El lector de nous mitjans vol que el periodista li ajudi a “discernir el que és essencial del secundari i fins i tot d’allò que pot ser prescindible”, tal com afirmaven al 2006 els professors de Periodisme Ramón Salaverria i Francisco Sancho al seu llibre Diseño periodístico en Internet. En aquest espai de canvi, les noves narratives digitals demostren ser una eina cada cop més necessària pels periodistes i, en aquest sentit, el curs de Nereida Carillo del proper 7 de novembre al Col·legi de Periodistes pot ajudar als qui estiguin interessats en formar-se en el que pot ser una nova forma de fer informació fins i tot als principals mitjans, que ja comencen a buscar professionals especialitzats en aquest àmbit per incorporar-los.