El passat cinc de juny el Grup de Treball contra la Precarietat del Col·legi de Periodistes va organitzar a la seu de l’entitat una jornada de portes obertes tant per a periodistes col·legiats com no col·legiats amb l’objectiu de parlar d’aquesta important xacra que afecta a la professió.
La jornada, en la que van participar-hi una vintena de persones, va començar amb la intervenció de Laia Forès que, juntament amb Eva Cervera, Laura Saula i Rafa Gimena, dirigeixen el Grup de Treball contra la precarietat, nascut tres anys enrere. Forès va explicar que aquesta comissió es va crear per donar un impuls a les iniciatives contra la precarietat des del Col·legi. Una de les primeres accions que va portar a terme va ser la campanya amb el hahstag #GratisNoTreballo a les xarxes de Facebook i Twitter del Col·legi per donar repercussió a la lluita contra la precarietat i fer públiques totes les empreses que fan ofertes laborals poc dignes. A més, també s’ha denunciat ofertes laborals des d’organismes públics com diputacions i ajuntaments on es demanava un periodista o responsable de comunicació sense exigir la titulació universitària en periodisme.
El novembre del 2017, aquest grup va organitzar la primera Jornada de Precarietat Laboral amb la intenció d’analitzar les condicions laborals dels professionals del periodisme i la comunicació i es va crear un manifest sota el títol “Per un periodisme digne”. A més, també vol ajudar a orientar als consultors de comunicació i periodistes freelance. En aquest sentit, va lamentar la prohibició en el seu moment, per part de l’Autoritat Catalana de la Competència, d’unes tarifes mínimes que el Col·legi havia presentat el 2009 i va destacar que s’estan buscant alternatives legals.
Durant la trobada del passat 5 de juny també es va parlar de les eines que tots els col·legiats tenen a la seva disposició com són la borsa de treball, l’assessorament legal i la formació gratuïta a col·legiats en atur a través dels cursos que ofereix el Centre de Formació i Desenvolupament. En aquest organisme del Col·legi es facilita que els periodistes es puguin seguir formant al llarg de tota la seva trajectòria professional oferint cursos d’especialització de qualitat, com la introducció al SEO per a comunicadors, narratives multimèdia, periodisme mòbil o l’elaboració d’un pla de comunicació.
Testimonis i propostes
Respecte als testimonis que van intervenir, la majoria van explicar les seves experiències personals des que van finalitzar la carrera fins a l’actualitat. En la gran majoria dels casos, la precarietat o les retribucions baixes era la tònica general. Però també es van aportar idees o accions per millorar la situació com podria ser la col·legiació obligatòria (de moment, no viable) o haver de tenir el títol universitari per exercir i així evitar l’intrusisme. Un requisit, aquest, que s’està intentant que aprovi el Congrés dels Diputats a través de la Red de Colegios Profesionales de Periodistas, formada l’any passat pels nou Col·legis Professionals de Periodistes que actualment hi ha a Espanya i que coordina des de les actuacions en defensa de la professió fins a la constitució del Consell General de Col·legis de Periodistes.
D’altra banda, a la trobada també va sorgir el debat al voltant de la importància de donar a conèixer el valor del periodisme com a servei públic en la societat, a partir d’accions concretes com podria ser explicar la realitat de la professió en les universitats. I també va quedar clar que el paradigma digital ha canviat el sector de la comunicació i que la tendència serà, cada cop més, contractar a periodistes o consultors de comunicació com a freelance.
Les xifres ho deixen clar
Les xifres recolzen tot el que es va dir durant la trobada. Així, una enquesta del Report.cat que es va presentar el novembre del 2017 i en la qual hi van participar 270 col·legiats amb motiu de la Jornada sobre Precarietat, ja mostrava que el 71% dels periodistes que treballaven total o parcialment a mitjans de comunicació consideraven la seva situació com a precària. Segons l’enquesta, qui patia més precarietat eren els professionals que tenien entre 25 i 54 anys. Una altra dada que es desprenia de l’enquesta era que només un 36,7% dels professionals treballava a jornada completa per un o diversos mitjans de comunicació.
La conclusió important de l’enquesta era que la majoria dels col·legiats no se sentien satisfets amb la feina ja que només un 40,5% admetia estar fent el periodisme que li agradava. Per tot plegat els periodistes suspenien la professió amb un 4,38 de mitjana. Tot i això, era una nota quatre dècimes millor que a l’octubre de 2015 quan des d’aquest portal del Col·legi es va fer exactament la mateixa pregunta als col·legiats catalans i llavors van puntuar la professió amb un 3,99.
Un altre indicador que permet analitzar la precarietat existent és l’informe anual sobre la professió periodística que publica anualment la Asociación de la Prensa de Madrid. Segons l’informe del 2018, entorn al 9% del periodistes consultats admeten que es troben en situació d’atur, encara que les xifres de l’Enquesta de Població Activa d’octubre de 2018 eleven aquesta xifra fins el 15 %, és a dir, unes 25.000 persones. I això sense comptar amb els periodistes en atur que no estan donats d’alta com a demandants de feina al servei públic d’ocupació.
De l’informe també es pot extreure que la majoria de consultors i periodistes autònoms compaginen la seva feina amb altres activitats per arribar a finals de mes, un fet que cada cop està augmentant.Com a conclusió, aquest estudi reflecteix, un any més, que l’atur i la precarietat són el principal problema pels periodistes enquestats i que la mala retribució del treball s’ha consolidat al segon lloc de les preocupacions dels periodistes.
