Que els periodistes d’arreu del món estan en el punt de mira és flagrant. El recent assassinat del periodista saudita, Jamal Khashoggi, ha demostrat que la protecció que rep aquest col·lectiu és insuficient i que en algunes ocasions la seva feina té conseqüències letals.

Els que més perill corren són aquells professionals de la informació que informen sobre les  màfies, tal com destaca l’informe Els periodistes, el malson de la màfia elaborat de Reporters Sense Fronteres. Publicat el passat 29 de novembre, l’estudi apunta que més d’una trentena de periodistes han estat assassinats per grups mafiosos d’arreu del món en els dos darrers anys.

L’informe recull el testimoni de periodistes amenaçats i dels seus propers que expliquen com membres de la màfia van intentar cremar les seves cases i pegar les seves famílies. “Sovint, els periodistes que investiguen temes tan perillosos com la màfia es troben sols i desprotegits enfront les represàlies”, lamenta Christophe Deloire, secretari general d’aquesta organització internacional. Per aquest motiu, fa una crida als estats que “han de fer tot el possible per proporcionar el suport i protecció que necessiten”.

Aliats amb el poder

No obstant això, a vegades, aquests estats són el pitjor enemic dels periodistes degut als “pactes” que tenen precisament amb les màfies. Per aquest motiu, l’organització acusa els governs que deixin “el camp lliure perquè realitzin les seves activitats, reduint, per exemple, els controls de ports i aeroports”. “Com s’explica que els càrtels mexicans hagin pogut desenvolupar-se si no és amb el consentiment d’una part dels representants de l’Estat?”, es pregunta.

Una desena de periodistes de Brasil, Colòmbia i Mèxic han estat assassinats enguany en mans de la màfia. La violència ha arribat a tal punt, que a Mèxic els propis periodistes han hagut d’adoptar mesures dràstiques. Oscar Cantu, director del diari Norte de Ciudad Juárez, va decidir tancar el rotatiu arran de l’assassinat de la periodista Miroslava Breach.

“La seva mort em va doldre molt i em va fer preguntar sobre la falta de seguretat i de garanties per a l’exercici d’un periodisme crític, d’investigació, de contrapès. Al llarg de 27 anys he observat els alts riscos a què ens enfrontem i la impunitat que ha persistit”, assegura Cantu, que també ha sigut víctima d’amenaces. “No volia que seguíssim perdent vides. A la mort de Miroslava se sumaven les amenaces a la meva persona. Mai ho vaig voler esmentar perquè no volia atemorir a la meva dona ni a les meves filles, que de per si ja tenien molta por”, afegeix.

Un problema sense fronteres

Els periodistes d’investigació europeus tampoc escapen de les urpes de les màfies. Prova d’això és que l’any passat Daphne Caruana Galizia va morir a Malta a l’explotar el seu cotxe mentre que al febrer d’aquest any Jan Kuciak va ser assassinat a Eslovàquia. Ambdós investigaven operacions financeres de la màfia italiana en què estaven implicats empresaris i polítics. Precisament a Itàlia, Paolo Borrometti, que viu sota protecció policial permanent a l’igual que una desena de periodistes més, com Roberto Saviano, va escapar a un intent d’assassinat a Sicília. Només l’any passat, més de 200 periodistes van necessitar protecció en aquest país europeu.

Per la seva part, a països africans i asiàtics, com la Índia i Cambodja, els periodistes són perseguits per denunciar l’apropiació de la riquesa de recursos naturals i el tràfic de minerals, fusta i petroli per part de les màfies, que violen les normes de protecció al medi ambient. Al març, el periodista indi, Sandeep Sharma, va morir atropellat per un camió d’escombraries. Era un professional reconegut per les seves investigacions sobre la ‘màfia de la sorra’. La seva mort es va considerar com un homicidi voluntari.

Protecció de periodistes

Segons xifres de la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH), més del 90% de les agressions i els crims comesos contra periodistes a Mèxic romanen impunes. En certs estats, com Tamaulipas, Veracruz i Sinaloa, aquest índex s’apropa a 100%.

Malgrat tot, el país compta amb un Mecanisme d’Atenció i Protecció a Defensors de Drets Humans i Periodistes, dirigit per una junta de govern conformada per membres del consell consultiu del mecanisme (periodistes i defensors de drets humans) i un representant expert de cadascuna de les següents entitats: la FEADLE, la Segob, la Comissió Nacional de Seguretat, la Secretaria de Relacions Exteriors i la CNDH.

Una altra iniciativa per protegir el col·lectiu és el Programa d’Acollida Temporal, per a periodistes i/o activistes que organitza la Taula per Mèxic. Amb aquesta iniciativa, que va començar enguany, s’acull temporalment a una persona a Catalunya per oferir-li atenció psicosocial i sanitària, eines per continuar amb la seva tasca des de la distància, o simplement donar un descans en condicions de seguretat. El programa també pretén establir xarxes de cooperació internacional i donar a conèixer les vulneracions  que succeeixen a Mèxic.

Amb la col·laboració de vuit entitats que col·laboren des de Mèxic, el programa compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. És una col·laboració destacada amb la capital mexicana, amb la que Barcelona comparteix temàtiques de treball conjunt com el canvi climàtic, la desigualtat i la pau. “En aquesta lluita contra la violència i per ciutats més inclusives i més justes, ens tindreu al vostre costat”, va dir Ada Colau en una recent visita recent de la nova alcaldessa de Ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum, que es va fer ressò del programa municipal d’acollida a periodistes amenaçats. En aquest sentit, cal recordar que el 9 de juliol, la Procuradoria General de Justícia de la Ciutat de Mèxic va donar a conèixer l’assassinat de Luis Pérez García, periodista de 80 anys.

Contra la màfia, periodisme col·laboratiu

Cada vegada més periodistes opten per treballar conjuntament portant a terme investigacions col·laboratives amb grans consorcis internacionals. “Quan vius i treballes en un país autoritari en què el govern és obertament hostil als periodistes, només pots continuar si construeixes relacions de confiança amb altres periodistes i amb el públic”, explica Drew Sullivan, fundador d’Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP).

Aquesta plataforma, que aglutina a 45 mitjans de comunicació de 34 països, principalment dels Balcans i la regió del Caucas, ofereix suport logístic, jurídic i assistència en seguretat i l’ajuda a evadir la censura. Recentment ha afegit l’Orient Mitjà i Amèrica Llatina, amb les xarxes existents  en aquestes regions com Arij i Connectas.

Creada en 2006, l’organització Reporters Àrabs de Periodisme d’Investigació (ARIJ, per les seves sigles en anglès) és la primera xarxa regional per a la promoció d’un periodisme amb “responsabilitat”. Per cada investigació es realitza una avaluació de la seguretat. ARIJ ha donat suport a l’elaboració de més de 470 investigacions i ha participat en més de 70 projectes de col·laboració transfronterers. Igualment s’ha unit al ICIJ i al OCCRP per donar compte de la corrupció en la seva pròpia regió, relacionada amb casos internacionals de crim organitzat i corrupció (Panama Papers , SwissLeaks, LuxLeaks, etc.).

Per la seva banda, Connectas produeix informes periodístics propis i amb aliances sobre aspectes claus pel desenvolupament de les Amèriques com el crim organitzat, l’energia, les telecomunicacions, la tecnologia, el medi ambient i la governança, sempre tenint en compte la perspectiva transnacional. Una de les seves darreres investigacions s’ha centrat en el comerç de fusta il·legal a Amèrica Llatina.