El tractament de la persona amb discapacitat als mitjans de comunicació és un tema que preocupa a la redacció d’Èxit21, un mitjà digital pensat, elaborat i executat per persones amb discapacitat vinculat a la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) que ha estat convidat per Report.cat per explicar la seva visió sobre el periodisme. I és que des d’Èxit21 han fet bandera de la reivindicació d’un tractament periodístic més respectuós a l’hora de referir-se a la persona amb discapacitat. Els mitjans tenen el poder d’informar i de transmetre estereotips. Sempre que un periodista visita la redacció d’Èxit21 aprofiten per conscienciar-lo sobre l’ús d’un llenguatge no discriminatori a l’hora d’informar a la societat.

“Nosaltres aprenem dels periodistes que ens visiten perquè són grans professionals; però també volem que ells aprenguin de nosaltres a l’hora de ser més respectuosos amb el llenguatge”.

Clara Hervás

 A continuació, desgranen algunes males pràctiques que els mitjans de comunicació reprodueixen quan informen sobre persones amb discapacitat. En primer lloc, des d’Èxit21 critiquen que sovint els mitjans equiparen discapacitat amb malaltia. Un està malalt quan té la grip o el xarampió, o quan té febre… però amb el tema de la discapacitat no és així.

“No estem malalts; simplement tenim algunes dificultats. Una persona amb discapacitat pot fer tot el que es proposi; com és el meu cas. Jo tinc diversitat funcional, visc independent i treballo en una empresa ordinària. A més, m’esforço a escriure articles a Èxit21 per conscienciar, com aquest que esteu llegint ara. La veritat és que em costa perquè no sé ben bé com redactar el text. Però això és com tot: quan vols una cosa i t’esforces, l’aconsegueixes”.

Ana Caralt

Un exemple flagrant els integrants d’Exit21 el troben en una notícia publicada al diari 20 Minutos sobre una jove model amb síndrome de Down en la que es podia llegir: “Madeleina Stuart, australiana de 18 anys que pateix la síndrome de Down”. Els periodistes han de ser molt curosos i no relacionar la síndrome de Down un patiment. Tampoc es pot caure en el reduccionisme de definir la persona per la seva discapacitat. Al contrari: s’ha de posar èmfasi en les persones.

Cristina Morales i Francisco Marín, redactors d’Èxit21, comenten una notícia de la tauleta | Foto: Sergio Ruiz

“Des d’Èxit21 volem reivindicar que la síndrome de Down no és cap malaltia sinó una alteració genètica i que no es pateix, sinó que es té. El cas dels mals anomenats “discapacitats” hauria de ser “persones amb discapacitat” o “persones amb diferents capacitats”.

Jordi Riu i Cristina Morales

És important reclamar la utilització per part dels mitjans d’un vocabulari que no indueixi al lector a l’estigmatització o mitificació. De vegades s’ofereix una visió negativa de la persona amb discapacitat. Per exemple, en l’especial de la revista Hola primavera-verano 2016 apareixia un reportatge sobre la síndrome de Down únicament centrat en la descripció morfològica i en les possibles patologies associades. L’escrit, entre altres paraules inapropiades, utilitzava l’expressió “inclinació mongoloide”. Aquesta fa referència a un vocabulari antiquat i despectiu que fomenta estereotips socioculturals negatius. En termes general, del text es desprèn que les persones amb Síndrome de Down tenen una qualitat de vida molt limitada.

“La realitat demostra que les persones amb síndrome de Down són capaces de portar una vida “normalitzada” com qualsevol altra persona. A la Fundació Catalana Síndrome de Down trobareu moltes persones que viuen independent i treballen en empreses ordinàries; com jo mateixa”.

Montserrat Vilarrasa

S’utilitza el qualificatiu ‘normal’ per comparar la persona amb discapacitat amb un altra individu o col·lectiu social. Per exemple: “Les persones amb discapacitat tenen menys oportunitats de treballar que les persones normals”. En aquest cas és imprescindible veure’ls com a diversitat social i entendre que bona part de les limitacions emanen de la pròpia societat. Així, doncs, des d’Èxit 21 reivindiquen emprar l’expressió “persones sense discapacitat” en lloc de “persones normals”.  Això els porta a una altra reflexió: la de la connotació de la paraula ‘discapacitat’.

“Per mi la paraula ‘discapacitat’ no té coherència perquè tots tenim limitacions i tots flaquegem en algunes coses. Per això, tots podríem passar a ser persones amb discapacitat. Espero i desitjo que en un futur totes les persones amb una certa dificultat d’aprenentatge o qualsevol altre situació puguin ser integrades a la societat per tenir un món amb més oportunitats per a tots”.

Albert Diaz

Fa uns mesos, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va anunciar l’actualització de la paraula “mongolisme” incloent el terme obsolet (OBS) davant la definició. Davant d’aquest anunci, DINCAT, la Fundació Catalana Síndrome de Down i Down Catalunya, van assegurar que no és suficient indicar que es tracta d’una definició desfasada, inadequada o que ha deixat d’utilitzar-se perquè segueix perpetuant una sèrie d’estereotips, estigmes i prejudicis cap a les persones amb discapacitat. En aquest sentit, des d’Èxit 21 creuen que convé una revisió actualitzada i ajustada al moment actual, tenint en compte el model de la discapacitat recollit en la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Andy Trias, un dels membres del portal, llegint la premsa | Foto: Sergio Ruiz

“Nosaltres, tinguem o no la síndrome de Down, som persones. I com a persones, necessitem que ens tractin com els demés. Ens omplim la boca parlant d’inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat. I jo em pregunto: de quina inclusió estem parlant si des dels mitjans de comunicació es refereixen a nosaltres com a malalts?  O si se segueixen perpetuant expressions desfasades com mongòlics i subnormals? “

Andy Trias

Segons adverteixen des d’Èxit21, un altre error freqüent dels mitjans de comunicació és il·lustrar les notícies sobre discapacitat amb imatges que desperten compassió. En aquest context, demanen als periodistes que els treguin l’etiqueta de malats i incapaços i, pel contrari, expliquin les coses que podem fer. No volen donar pena, asseguren, sinó demostrar a la societat del que són capaços de fer.

“En aquesta societat d’’aneguets lletjos’ tots volem ser bells cignes i anar junts pel mateix llac de la vida. Això només és una metàfora, però hauria de servir d’exemple perquè tots els mitjans de comunicació s’adonin que tots els que tenim un cromosoma de més ―o altres capacitats limitades― som tan capaços o més de fer el mateix que tots. Fora etiquetes, fora de barreres. Ser una persona amb síndrome de Down és un orgull que ningú ens pot trepitjar.”

Francisco Marín

El llenguatge per referir-se a les persones amb discapacitat, doncs, està ple de connotacions pejoratives. Per això des d’Èxit21 recorden que és important que els mitjans de comunicació, com a altaveu de la societat, ajudin a conscienciar sobre l’ús d’un llenguatge no discriminatori.