Donald Trump ha tornat i, amb ell, tot apunta que vindrà una nova era de desinformació i confrontació mediàtica. L’empresari multimilionari recupera la presidència més important del món, la dels Estats Units, i ha aconseguit associar-se amb un poderós aliat, Elon Musk, l’home més ric del món i propietari d’X (antic Twitter). El periodisme, doncs, pren més que força que mai en aquests moments de postveritat i els principals afectats són els ciutadans.

El primer mandat de Trump va marcar un punt d’inflexió per als mitjans de comunicació nord-americans. Prova d’això és que va realitzar més de 30.000 declaracions falses o enganyoses en els quatre anys que va ser l’inquilí de la Casa Blanca, segons un estudi del Washington Post. Va crear, doncs, una situació perillosa per a la democràcia que culminaria amb l’assalt al Capitoli el gener de 2021 després de la seva derrota contra Biden. Tots aquests esdeveniments, però, no han tingut cap efecte en aquestes eleccions a les quals s’ha imposat clarament a Kamala Harris.

Els mitjans, “l’enemic del poble”

El 2017, Donald Trump va qualificar els mitjans de comunicació com “l’enemic del poble” i la seva relació amb els mitjans tradicionals sempre ha estat hostil. Aquesta actitud va provocar una profunda desconfiança de molts ciutadans que, al seu torn, buscaven fonts d’informació alternatives a les xarxes socials. Unes fonts que sovint no estaven verificades o que eren clarament partidistes.

Després de l’assalt al Capitoli, Twitter va suspendre de forma permanent el compte de Trump per un “risc d’incitació a la violència”. Facebook i Instagram també el van suspendre pels seus missatges incendiaris. Aquest bloqueig va provocar que Trump creés la seva pròpia xarxa social a principis de 2022, Truth Social.

L’aliança amb Elon Musk

Mesos més tard, Elon Musk va comprar Twitter i va desbloquejar Donald Trump. En l’actualitat, Musk és la persona amb més seguidors a X (més de 200 milions) i ha utilitzat aquest poderós altaveu per difondre missatges de suport a Trump i atacar Joe Biden i Kamala Harris. Una xarxa social amb una massa d’usuaris actius de 250 milions de persones.

Segons un estudi del New York Times, en un període de només cinc dies, Musk va arribar a compartir fins a 171 missatges polèmics que promovien atacs contra la immigració il·legal i construïen teories conspiratives sobre un possible frau electoral, creant confusió i desinformació entre els seus seguidors.

Una de les primeres iniciatives de Musk al capdavant d’X va ser crear les Notes de la Comunitat, una “eina col·laborativa per afegir context útil o contrastar els posts i que les persones estiguin més ben informades”. Aquest mecanisme, però, no és infal·lible i la influència de seguidors amb interessos partidistes sovint desvirtua les correccions.

Els usuaris poden exercir de fact-checkers davant informacions enganyoses o falses. El funcionament és el següent: un usuari publica un post amb una informació falsa, i si un número considerable d’altres usuaris asseguren que no és veritat i ho argumenten, la plataforma mostra que aquell post no és veritat. Amb personalitats que tenen milions de seguidors, les Notes de la Comunitat es poden ‘corrompre’. I és que els seguidors de Musk, en aquest cas, tenen la capacitat d’influenciar el sistema per impedir correccions sobre missatges  enganyosos.

El risc de les xarxes

La societat, en especial els joves, cada vegada s’informen de les notícies més per xarxes socials, sent TikTok la preferida per a les persones entre divuit i vint-i-cinc anys. Els periodistes i els creadors de contingut tenen una responsabilitat clau per garantir la fiabilitat de les notícies que difonen.

No tot val a les xarxes, però, i s’ha de ser curós amb el que dius i amb el que deixes de dir. I si no que li diguin a Jeff Bezos i com el seu diari, el Washington Post, que va perdre 250.000 subscriptors després que el fundador d’Amazon vetés un editorial que donava suport a Harris. En una societat tan polaritzada, la neutralitat té un cost. Un Bezos que, després del recompte de vots, va felicitar Trump públicament.

Davant de la desinformació i les fake news de Trump, Musk i companyia, el periodisme ha de reafirmar-se com un dels pilars de la democràcia. Haurà de demostrar una col·laboració amb les institucions per educar i detectar notícies falses. Els mitjans de comunicació juguen un paper clau per denunciar els abusos de poder i garantir que la societat estigui ben informada. Ja va passar durant el primer mandat de Trump, les subscripcions als mitjans més tradicionals dels Estats Units van augmentar i és previsible que ara això acabi repetint-se. La professió, doncs, té una oportunitat d’or en els pròxims anys per reivindicar-se com el quart poder.