“A l’Afganistan, el temps juga a favor de la insurgència”. Així ho escrivia el periodista Xavier Batalla en un article premonitori (El temps és talibà) l’agost de 2010 a La Vanguardia, sobre l’ocupació del país asiàtic. Onze anys després, l’exèrcit nord-americà ha abandonat l’Afganistan, deixant el país en mans de la insurgència, els talibans. Francesc Peirón, corresponsal a Nova York del diari de Godó, en un article aquest mes d’agost confirma la teoria de Batalla. “Els nord-americans tenien rellotges i els talibans posseïen el temps”, escriu. O dit d’una altra manera: “Els Estats Units els hi van superar en tecnologia i recursos, però els talibans van disposar de la capacitat de saber esperar”.

Els vint anys d’ocupació militar han protagonitzat la xerrada Afganistan, la guerra del segle XXI organitzada pel Memorial Xavier Batalla –en record d’aquest periodista, mort el 2012– celebrada el passat 21 de setembre a la tarda al Col·legi de Periodistes. L’acte comptava amb la participació de Joan Cañete, sotsdirector d’El Periódico, Mònica Bernabé, periodista de l’Ara, i Jon Lee Anderson, periodista nord-americà especialitzat en les guerres posteriors als atemptats de l’11-S –aquests dos últims van participar-hi per videoconferencia­– mentre que Xavier Mas de Xaxàs, corresponsal diplomàtic de La Vanguardia, exercia de moderador.

Els talibans, encantadors amb la premsa estrangera

Tot i la retirada dels Estats Units, els talibans continuen controlant els tempos. “Encara avui hi ha molts periodistes estrangers a l’Afganistan i els talibans volen donar una bona imatge a la premsa internacional”, va explicar Mònica Bernabé, que va ser corresponsal freelance per a El Mundo entre 2006 i 2014, és autora del llibre Afganistán, crónica de una ficción (Debate) i que des de fa uns dies es troba informant des d’aquest país.

Per aquesta periodista, sent estrangera, ara és més “fàcil” acreditar-se i treballar a l’Afganistan que durant els darrers anys, quan patia més per intents de segrest o robatoris. Tot i que les dones es veuen obligades a anar tapades, avui en dia té més llibertat de moviments. “Et deixen moure per tot el país i et donen una carta on t’indiquen que allà on vagis t’han de facilitar la feina”, va reconèixer. Ara bé, no et permeten participar en el que consideren manifestacions il·legals, va afegir.

“Els talibans són encantadors amb els periodistes estrangers fins que fas alguna cosa que no els hi agrada”, es lamenta. Aleshores, et poden requisar el material. “No ens podem fiar dels talibans. Ho venguin com ho venguin, sempre ha estat un grup radical”, va advertir.

Segons Bernabé, cal tenir en compte que són els primers dies del règim talibà. “El que estem veient ara no serà el que veurem en els pròxims mesos o anys”, va avisar. I pronostica que tot canviarà quan marxi la premsa estrangera, quan amb el pas del temps, la majoria de periodistes internacionals se n’anirà i se n’oblidarà. I llavors, assegura, bona part de la societat farà el mateix. Per tant, diu que perquè la situació que viu l’Afganistan no caigui en l’oblit, “és fonamental fer-ne el seguiment”.

Vídeo de l’acte, que el 21 de setembre va tenir lloc al Col·legi de Periodistes

Els periodistes, testimonis del “fracàs dels Estats Units”

Els darrers dies hem vist com els talibans diuen que respecten els drets de les dones, però després prohibeixen treballar a les funcionàries. És un dels molts exemples que mostren les seves contradiccions. De fet, segons Bernabé, quan comences a aprofundir t’adones del que està passant. “Tot és un desastre; l’administració està aturada, la universitat, tancada; als hospitals falta de tot… la situació és de desesperació”, va afirmar.

Jon Lee Anderson i Joan Cañete van coincidir en el fet que la situació de l’Afganistan mostra “el fracàs” d’Occident i especialment dels Estats Units durant els darrers vint anys. El periodista nord-americà ha criticat la falta d’implicació del seu país amb la població local i el fet que hagi creat una espècie de petita Amèrica a l’Afganistan. Per exemple, oferint servei de Burger King a les bases militars. Ell mateix va constatar el perill de moure’s per zones on hi havia insurgents, sent un periodista blanc. Podies passar mesos sense ser conscient que hi havia un món afganès a l’exterior de les bases nord-americanes, es va lamentar.

El sotsdirector d’El Periódico, per la seva banda, ha explicat que durant els darrers vint anys no només s’ha fet evident el fracàs dels Estats Units i de la propaganda que defensava que es podia exportar la democràcia, sinó també les limitacions del poder americà; ni pots lluitar contra els insurgents ni pots construir un país del no-res. “És difícil cometre la cadena d’errors que han comès els Estats Units”, va afegir.