És l’hora de l’informatiu i, cada cop, més persones decideixen canviar de canal o apagar el televisor. La pandèmia de la Covid, les restriccions per frenar-la, l’actual crisi marcada per la inflació o conflictes bèl·lics com el d’Ucraïna en són el motiu. Així es desprèn de l’estudi Digital News Report del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford.

Les dades ho deixen clar. L’interès per les notícies ha disminuït a escala mundial. El 2017, un 63% dels ciutadans hi estaven interessats, una xifra que el 2022 s’ha reduït fins al 51%. A l’estat espanyol, entre el 2015 i el 2022, s’ha registrat una davallada de vint punts percentuals i, actualment, només un 55% de les persones mostren interès per l’actualitat informativa. Una baixada que també s’ha produït en aquests set anys en altres països. Així, per exemple, al Regne Unit, s’ha passat del 70% al 43%, a Argentina, del 77% al 48% i al Brasil, del 82% al 57%.

Cansats de males notícies

Segons es detalla a l’estudi, aquesta realitat es podria donar pels canvis estructurals en la manera de distribuir les notícies que comporta l’aparició d’Internet i les xarxes socials. Per això, el “repte crític” al qual s’enfronten els mitjans de comunicació és “connectar amb persones que tenen accés a una quantitat sense precedents de contingut en línia i convèncer-los que val la pena posar atenció a les notícies”.

Carles Pont, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, apunta que existeixen diverses causes que han contribuït en aquesta manca d’interès dels ciutadans per les notícies. La primera és que després de la pandèmia hi ha una saturació d’informacions dolentes i poc esperançadores.

En aquest sentit, segons l’estudi, el 43% de la població mundial al·lega que es desanimen amb la repetitiva agenda informativa, especialment, pel que fa a la política i la covid-19. Un 36% assegura que els continguts d’actualitat empitjoren el seu estat d’ànim i un 29%, se senten esgotats per aquests.

Canvi d’hàbits entre els joves

La segona causa que apunta Pont és el canvi d’hàbits dels joves. Aquest expert recorda que, abans de l’aparició d’Internet, hi havia una unidireccionalitat amb els mitjans de comunicació, que eren l’única font d’informació. Ara això ha canviat, especialment entre els joves, que consumeixen l’actualitat a través de les xarxes socials

Sens dubte, les tecnologies han revolucionat la manera d’informar-se. Per començar, la principal via d’accés a les fonts d’informació són els mòbils intel·ligents. A l’estat espanyol, per exemple, un 75% llegeix les notícies a través d’aquest aparell. Un fenomen que també passa al Regne Unit (66%), França (64%), Japó (60%), Alemanya (57%) i els Estats Units (56%).

En aquest context, les plataformes més emprades per informar-se són YouTube i Facebook, una opció que elegeixen el 61% i el 60% dels internautes, respectivament. Els segueix WhatsApp (51%), Instagram (40%), Facebook Messenger (34%), Twitter (21%), TikTok (16%), Snapchat (12%) i Telegram (11%).

Davant aquesta realitat, Pont ressalta que les xarxes socials no són bones o dolentes per se, sinó que el problema és quan les persones només s’informen per aquesta via. També, remarca que és important que el ciutadà aprengui a discernir entre les notícies reals i les fake news.

Els informatius –a la imatge un de TVE– perden espectadors a tot el món | Foto: TVE

Diferenciar la veritat de la mentida

De fet, segons l’estudi del Reuters Institute, un 54% de la població mundial es mostra preocupada sobre si sap diferenciar entre el que és real o fals. És a dir, no acaben de saber quan els estan mentint. Una dada, aquesta, que s’incrementa fins al 61% en el cas dels ciutadans que només consulten notícies a les xarxes socials.

“Has de donar eines perquè la gent tingui les habilitats i competències per trobar les fonts en els millors mitjans possibles perquè puguin contrastar les informacions, fins i tot, en els mitjans creïbles”, exposa Pont. És per això que des de les universitats es reclama que s’implementi a Batxillerat una assignatura obligatòria d’educació mediàtica amb la finalitat que, entre altres coses, els joves puguin detectar i contrastar les desinformacions. “Ho han de saber des dels 16 anys i tothom, no només els joves que amb 18 decideixen estudiar periodisme”, defensa.

Pèrdua de credibilitat

Segons l’estudi, només el 42% dels ciutadans del món actualment es refia de la majoria de les notícies. Finlàndia és el país on la població té una confiança més gran en aquestes (46%) mentre que els Estats Units, menys (26%). En el cas d’Espanya, el 2017 un 51% de la població confiava en les notícies, una dada que s’ha desplomat fins al 32% en el 2022.

“S’ha produït la tempesta perfecta. Els mitjans de comunicació perden credibilitat per dos motius: primer perquè no inverteixen en programació ni en la qualitat de la informació i, en segon lloc, perquè els ciutadans tenen altres plataformes on consultar l’actualitat”, argumenta Pont. “També tenim la crisi que viuen els mitjans de comunicació que afecta el contingut de les notícies. Només es dona prioritat a temes de breaking news i no a informacions de profunditat com els reportatges”, assenyala Pont.

Reconnectar amb els ciutadans

Davant els nous reptes i realitats del segle XXI, Pont argumenta que cal una nova manera de fer periodisme que torni a connectar les persones amb els mitjans de comunicació. En aquest sentit, aposta per l’slow journalism, un periodisme més pausat, que aprofundeixi en els fets i en les històries que s’expliquen. També, creu que s’ha d’impulsar el que es coneix com a periodisme de solucions, que mostra històries des d’una perspectiva més positiva, ja que es basa a explicar les respostes que aporten els ciutadans a un problema o adversitat.

“No només hem de treure les males notícies, sinó també les bones”, emfatitza. En aquest sentit, posa com a exemple que, si es realitza un reportatge de denúncia social sobre la situació en un barri, també es poden mostrar casos d’èxit de persones que l’habiten. “L’esperança és molt important. Hi ha una manca d’esperança en la societat que ens ha tocat viure perquè anem molt de pressa i no ens aferrem a res”, reflexiona.

Amb aquesta mateixa idea finalitza l’estudi Digital News Report, que defensa l’aposta per un periodisme de qualitat i esperançador davant de la incertesa del món actual marcat pels conflictes bèl·lics o l’amenaça del canvi climàtic. “Mai ha estat tan gran la necessitat d’una informació fiable, de context acurat i de debat decent, però també el desig d’històries que inspirin i portin esperança d’un millor demà”, conclou l’informe.