El Nadal s’acosta. És comencen a veure anuncis per tot arreu sobre les últimes novetats en tecnologia. El món digital sembla haver-se apropiat de tots nosaltres. A l’arribar a casa, la televisió i el mòbil són els primers a ser encesos, mentre que, entre cullerada i cullerada, els dits àgils de petits i grans no descansen de les pantalles tàctils. S’han acabat les converses de sobretaula. Les pantalles, doncs, no es fonen a negre fins que s’apaguen els llums per anar a dormir. Per evitar aquest monopoli digital oferim, com a contrapartida, vàries propostes literàries sobre periodisme i comunicació de cara a aquest Nadal. Una selecció realitzada conjuntament amb el Centre de Documentació Montserrat Roig de Col·legi de Periodistes de Catalunya on, per cert, podeu trobar la majoria d’aquests llibres.

Los medios líquidos: la transformación de los modelos de negocio, Pepe Cerezo (Editorial UOC, 2018)

El sociòleg Zygmunt Bauman ja ho va escriure fa anys: les realitats sòlides d’abans s’han convertit en un món més precari, canviant, líquid i provisional. I la premsa no se’n salva d’aquest nou paradigma. En aquest nou context, hi ha milers de creadors digitals arreu del món, que no han estudiat res relacionat amb la comunicació, però triomfen. Perquè la relació amb l’usuari ha evolucionat. I cada cop els mitjans de comunicació i Internet són més ràpids. Tot això ha provocat que la informació no es distribueixi ni es doni de la mateixa forma. Ni amb el mateix rigor ni veracitat. Pepe Cerezo decideix escriure sobre aquest nou escenari, presentant a actors que fa uns anys no coneixia ningú. Però que avui ho controlen tot.

En antena: libro de estilo del periodismo oral, Cadena Ser (Taurus, 2017)

Publicat per la Cadena Ser, pretén ensenyar als joves periodistes radiofònics o a qualsevol persona interessada en l’àmbit a com exercir un periodisme “eficaç, rigorós i ètic”. Aquest llibre d’estil recull opinions i textos de grans periodistes que diuen la seva. El ‘so SER’ ha aconseguit perpetuar durant anys un gran públic i el seu èxit que es basa en un conjunt de bones pràctiques recollides en aquest llibre, que no pretén ensenyar o explicar el secret millor guardat de la cadena, sinó obrir al món el que han estat fent durant anys per a estendre’s a la ràdio i a qualsevol mitjà.

Quina tropa!: aventures i desventures d’un periodista divorciat, Joaquim Luna (Destino en català, Península en castellà, 2018)

Qui ha dit que els llibres de comunicació són avorrits i tediosos? El periodista Joaquim Luna presenta un llibre ple d’anècdotes sobre les seves vivències a la redacció de La Vanguardia. Aquest llibre –que té versió catalana i castellana– que presenten com “un llibre amb una mica d’humor perquè el lector no se’l prengui del tot seriosament, però tampoc completament de broma. Sense sang però tampoc insípid. Una mica desmitificador. Àgil i sense pretensions literàries. I amb vida, això sempre”. No es podien trobar unes paraules més encertades.

Reporteras españolas, testigos de guerra: de las pioneras a las actuales, Ana del Paso (Debate, 2018)

Aquest llibre recull testimonis de trenta-quatre dones periodistes que han passat per les més fortes situacions que es pot viure en la professió, des de terrorisme, guerrilles, franctiradors, traficants de persones, etc. Dones que han estat expulsades dels seus països, tirotejades i fins i tot, amenaçades de mort. Un passeig per cinc segles de periodisme de guerra fet per dones com Carmen de Burgos, Josefina Carabias o Teresa de Escoriaza que han informat de fets històrics.. L’autora explica les seves històries, massa fortes per quedar-se dins el calaix. Totes elles han aconseguit trencar els esquemes i els impediments per seguir la seva vocació cap al periodisme. I així, convertir-se en pioneres.

La semilla del odio: de la invasión de Irak al surgimiento del ISIS, Mónica G.Prieto i Javier Espinosa (Debate, 2017)

Per què no reflexionar sobre problemes que passen avui en dia, que ens fan tremolar, per intentar entendre (ni que sigui, una mica), el món actual? En aquest llibre, els reporters Mónica G. Prieto i Javier Espinosa intenten mostrar, mitjançant reportatges i històries, la crònica de la regió del món més complicada actualment i així intentar aclarir les causes que van originar el conflicte del segrest d’aquesta regió. Quan va començar l’horror? Qui va posar la llavor de l’odi que va germinar ja fa temps?

#MOJO: manual de periodismo móvil José Manuel Pérez Tornero, Miguel Ángel Martín-Pascual i Nuria Fernández-García (eds) (Instituto RTVE, 2017)

Què és el mobile journalism conegut popularment com Mojo? Com es pot arribar a entendre el periodisme mòbil, que implica produir, gravar, editar, enviar o emetre informació amb una única eina com és un telèfon mòbil? Aquest llibre recull consells, experiències i reflexions, entre d’altres, sobre aquest fenomen que cada cop compta amb més seguidors dins la professió.

A sang freda, Truman Capote (1966)

I per acabar, un clàssic, una obra mestra. Truman Capote va començar al 1959 la seva investigació sobre el brutal assassinat de la família Clutter en un poble de Kansas. En aquest clàssic de les novel·les de no-ficció –que per cert, Capote va escriure, sobretot, durant les seves estades a l’hotel Trias de Palamós–, el periodista i escriptor nord-americà no només s’endinsa en el crim, sinó també en la vida dels assassins i en la seva posterior condemna de mort. Una de les obres cabdals de la literatura del segle XX que han publicat vàries editorials catalanes.