Ho ha tornat a fer. L’autor dels aclamats No diguis res (2020) i L’imperi del dolor (2022) ha tornat a la càrrega amb la publicació d’un nou llibre destinat a fer les delícies dels seguidors del seu periodisme mordaç i inquisitiu. En aquesta ocasió es tracta de Canalles. Històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors (2023). Els tres llibres han estat publicats en català per Periscopi i en castellà per Reservoir Books.

Es tracta de dotze relats a mig camí entre el periodisme narratiu i el true crime on Radden retrata personatges que volen posar a prova la nostra moral i que exploren els límits entre el que és legal i il·legal.

El Chapo Guzmán i la seva vida després de fugir de presó, el cèlebre delinqüent holandès William Holleeder i els esforços de la seva germana per a aconseguir que l’empresonin o la controvertida ‘advocada del diable’ que lluita contra la pena de mort representant als pitjors criminals són alguns dels perfils que es poden trobar en aquest llibre, que ofereix una complexa panoràmica del costat fosc de l’ésser humà.

Aquestes cròniques, escrites per al New Yorker, es mouen en l’escala de grisos on Radden sempre s’ha sentit tan còmode. “M’interessen els motius pels quals els delinqüents actuen com a tals”, va explicar aquest dijous 15 de juny durant una roda de premsa, celebrada en format en línia, en la qual el periodista ha confessat que un dels grans temes als quals sempre torna és el de l’autoengany.

“Un sempre es vol mirar al mirall i pensar que és una persona decent. Per tant, s’explica una història a ell mateix per a creure-ho. Tots aquests perfils són històries de gent que cometen atrocitats, però que es menteixen a si mateixes. Pensen que són els bons de la història, com també ho pensava la família Sackler a L’imperi del dolor. Ells creien que alleujaven el patiment de la gent”, va reflexionar Radden.

“M’agraden els personatges amb personalitat i amb històries que aporten molts girs a la trama. Personatges que estan en fase de negació de si mateixos i de la seva història. Veure com s’expliquen les seves pròpies mentides”, ha continuat l’autor, que ha confessat sentir molta empatia per a aquests perfils. “De vegades em diuen que humanitzo massa als dolents, però simplement vull descobrir com algú que neix innocent acaba fent coses dolentes. Els malvats mai no es veuen a ells mateixos com a malvats”, va afegir.

És així com a les pàgines de Canalles el periodista intenta indagar en allò que motiva a algú a idear un sofisticat sistema de falsificació d’ampolles de vi per estafar col·leccionistes o als trets psicològics que comparteixen els integrants d’un càrtel de la droga, entre altres històries.

Periodisme exclusiu

Durant la roda de premsa, el periodista també ha reflexionat sobre la seva posició privilegiada dins del món del periodisme. “He pogut dedicar mesos a fer un únic article on he parlat amb cinquanta persones. I, si cal, viatjo lluny per a fer les entrevistes. A gran part dels mitjans de comunicació això ja no és així”, ha admès Radden, que al llarg de la seva trajectòria professional, Radden ha publicat els seus articles en mitjans de prestigi com el New York Times Magazine, The New York Review of Books o Slate, i actualment forma part de la plantilla del New Yorker, que és on van veure la llum les històries que es recullen a Canalles.

Alhora, però, també ha confessat un dels seus neguits: “Crec que el públic sempre tindrà el desig de llegir reportatges llargs i complexos. El que em preocupa és que la gent vulgui llegir-los, però no pagar-los. És així com els reportatges perden valor nutricional”.

El periodista –que ha obtingut guardons com en National Book Critics Circle Award– també ha carregat contra la tendència dels Estats Units a pensar que el seu periodisme és heroic. Una tendència que, assegura, li provoca “al·lèrgia”. “Jo no em posaré a parlar dels sacrificis que he de fer. Més aviat prefereixo dir que aquesta és una feina que m’encanta i que, fins i tot faria gratis”, ha confessat Radden, que ha acabat amb un toc d’humor: “Espero que això últim no ho llegeixin els meus editors”.