Quan el passat octubre es va atorgar el premi Nobel de la Pau a la periodista filipina María Ressa i al periodista rus Dmitry Muratov, una de les primeres coses que va fer aquest últim va ser dedicar el premi a tots els periodistes del diari Novaya Gazeta que havien mort defensant el dret a la llibertat d’expressió. Com a director del rotatiu, Muratov sabia molt bé de què parlava: des de principis del 2000, sis dels seus periodistes i col·laboradors han estat assassinats.

De fet, l’obtenció del premi coincidia amb el quinzè aniversari de l’assassinat de la reconeguda periodista Anna Politkovskaya, a qui van disparar el 7 d’octubre del 2006 al seu edifici. Però la llista de morts i amenaces ha estat una constant durant tots aquests anys. No és casualitat que Novaya Gazeta, que es publica tres cops a la setmana, sigui considerat com un dels mitjans de comunicació més valents a l’hora de fer periodisme d’investigació en un país on fer de periodista ja és de per si una professió de risc.

Un mitjà lliure

Per entendre com és possible que un mateix mitjà englobi una llista tan gran de periodistes assassinats cal remuntar-se als seus orígens. Uns orígens que, de fet, estan estretament lligats amb el Premi Nobel de la Pau. Concretament al que va guanyar Mikhaïl Gorbachov el 1990. Era una època de canvis i aires de llibertat en què molts periodistes d’investigació russos es convertien en herois nacionals perquè començaven a fer públics els crims comesos durant la Unió Soviètica.

Per això, el 1993 l’exlíder soviètic va destinar una part dels diners del premi a la fundació del Novaya Gazeta –que en rus significa El Nou Diari–, un mitjà que havia engegat un grup d’antics periodistes del Komsomolskaya Pravda i que apostava per un periodisme lliure i de qualitat.

Des d’aleshores, Mikhaïl Gorbachov i Alexander Lebedev, un empresari molt crític amb el Kremlin, segueixen tenint un petit percentatge del diari, mentre que la resta cau directament sobre la redacció. D’aquesta manera, el Novaya Gazeta és un dels pocs mitjans lliures i desvinculats del poder que es publiquen avui a Rússia, encara que la majoria dels seus lectors visquin a fora de les seves fronteres.

Cada setmana el diari publica extensos reportatges i articles d’opinió que tracten temes polèmics com la corrupció, les vulneracions dels drets humans, com les persecucions dels homosexuals a Txetxènia o la participació del govern rus en els Papers de Panamà. Temes que posen en evidència al govern de Vladimir Putin. Un govern que, d’altra banda, des dels seus inicis l’any 2000 ha estat, suposadament, al darrere de nombroses persecucions i morts a periodistes encara avui sense resoldre. Una història, la d’aquests anys, que es pot veure al documental Novaya (2019) del director Askold Kurov, que va seguir durant un any als periodistes del mitjà.

Tràiler del documental Novaya (2019) del director Askold Kurov

L’ombra d’Occident

Mentrestant, són molts els periodistes que s’han hagut d’exiliar del país durant els últims anys, la majoria provinents de mitjans independents com el Novaya Gazeta. Uns mitjans que sovint són acusats pel Kremlin de ser extremistes i de tenir treballadors a sou per a països estrangers. I les amenaces i les morts no han estat poques. A banda dels sis assassinats, a la redacció del Novaya Gazeta s’hi han produït des d’atacs químics, fins a rebre corones funeràries o caps de bestiar com a amenaces de mort als seus periodistes.

L’últim atac es va produir el març del 2021, quan es va fer un atac químic a l’entrada de l’oficina que va obligar a desallotjar a tota la redacció. Justament passava en uns moments en què molts periodistes i opositors que estaven en una espècie de “llista negra” fugien de Rússia atemorits davant de l’empresonament de l’opositor Alekséi Navalni.

De fet, no han estat pocs els activistes, acadèmics i periodistes que consideraven que Alekséi Navalni hauria d’haver estat l’autèntic guanyador del Premi Nobel de la Pau. Un premi que, segons opina Konstantin Sonin, professor de la Universitat de Chicago, ha estat finalment atorgat a Muratov en representació de la llibertat d’expressió. Una decisió molt menys polèmica que si li haguessin donat el premi a Navalni.
Sigui com sigui, amb l’obtenció del Nobel de la Pau a Muratov, i en conseqüència al Novaya Gazeta, s’ha fet un reconeixement als mitjans i els periodistes independents russos que lluiten per fer periodisme d’investigació en un país on el vent els bufa en contra. Sobretot ara que, amb aquest guardó, el govern els pot acusar, encara més, de treballar i beneficiar-se dels diners –quasi un milió d’euros– arribats de l’estranger.