Divideix i venceràs. En l’era de la diversificació, les xarxes socials i el contingut digital, els mitjans de comunicació aposten per diferents formats d’informació no només per assegurar que les seves notícies arribin al major públic possible, sinó també per fidelitzar la seva audiència.

És per això que des de fa un temps estan creixent dos tipus de formats: els newsletters i l’esdeveniment físic, presencial. Diaris com El País o eldiario.es en l’àmbit estatal, així com l’Ara, ElNacional.cat o VilaWeb a nivell català, han fet de les newsletters i dels seus esdeveniments una de les seves eines de diversificació que  permeten connectar els lectors amb els mitjans. Com dues maneres aparentment desconnectades d’un mitjà tradicional han esdevingut tan bons recursos i han fet pujat les estadístiques per a aquests diaris?

Factor de creixement

Així ho argumenta l’estudi realitzat per Lion Publishers, que explica que dels mitjans subscrits als seus serveis, el creixement de les newsletters ha influït en l’èxit del seu negoci en un 95% dels casos el 2024 davant d’un 81% el 2022 mentre que els esdeveniments presencials l’any passat ho van fer un 60% davant d’un 34% fa tres anys.

“El principal motiu pel qual els mitjans aposten per les newsletters i també, en alguns casos, pels esdeveniments, és perquè es tracta de dos formats que ajuden a generar un gran nivell d’engagement amb l’audiència, i això és essencial actualment en qualsevol estratègia d’un mitjà”, explica Ismael Nafría, periodista, consultor i professor especialitzat en mitjans digitals. El negoci dels mitjans ja fa temps que ha deixat de sostenir-se en la relació del lector com a persona activa que entra al seu web per visitar les notícies que més l’interessen, sinó que també han de construir, com explica Nafría, una generació “d’usuaris fidels, propers a la marca, inclús fans” a través de les newsletters i els esdeveniments per activar les visites als seus webs.

Consistència i la constància

La pandèmia va ser una de les impulsores dels butlletins que arriben directament al correu electrònic dels lectors. Davant la dificultat de crear res físic, molts mitjans i periodistes es van sumar a aquesta tendència, que va sumar molts adeptes en temps de confinament. El contingut que arriba directament al correu electrònic dels usuaris, en comptes de ser el lector qui entra a la web i busca la informació, és una de les claus per les quals ha triomfat. A més, no es tracta d’un format que canibalitza les xarxes socials, sinó que es complementa. L’estudi de Lion Publishers afegeix que aquest canal també ha augmentat aquest any per als seus mitjans socis, exactament un 56% des de 2022.

És el cas de Mar Manrique, creadora de la newsletter sobre periodisme Fleet Street, que a finals de 2020, davant l’auge dels butlletins digitals per part de molts professionals de la informació, va sentir que havia trobat una resposta a la falta de periodisme en el seu dia a dia després d’haver acabat la carrera tot just sis mesos abans. “Sempre he sentit que el meu mitjà és l’escriptura. M’ajudava a posar el peu a la indústria, entendre què s’estava fent, com estaven funcionant els mitjans a Espanya i saciar la meva pròpia curiositat”, assegura. Entre les claus perquè una newsletter funcioni, tant Manrique com Nafría coincideixen en dos punts: la consistència i la constància. Com comenta aquest últim, “s’ha de ser fidel al que s’ha promès sobre el tema, el format, el to i la freqüència de publicació”, mentre que Manrique remarca que “és important crear un hàbit de lectura entre els subscriptors i colar-se a les seves rutines per recordar que rebran el butlletí”.

Públic definit i to proper

Trobar un sentit diferencial en el mitjà és un dels objectius més importants dins les newsletters i els esdeveniments. Entre altres punts que faran que un butlletí digital tingui èxit, hi ha el fet de tenir el tema i el públic ben definits, aportar valor real amb temes escrits per periodistes experts i utilitzar un to proper i identificable, apunta Nafría.

És gairebé missió impossible trobar, avui en dia, un mitjà sense newsletters, ja siguin publicacions generalistes com especialitzades. A Catalunya, destaquen des dels butlletins amb els titulars del dia de diaris consagrats, passant per newsletters amb signatura de periodistes que fan anàlisi de temes socials, culturals, polítics o esportius. Unes temàtiques detallades que permeten al mitjà filar prim en els interessos del públic i intentar així evitar que aquell sigui un correu electrònic més sense obrir a la safata d’entrada per mandra del lector a llegir quelcom genèric.

Alguns dels newsletters de La Vanguardia que reben els seus subscriptors | Foto: La Vanguardia

Experiència personal

I en el cas dels esdeveniments? La clau, en aquest cas, recau en la possibilitat de crear una experiència molt més personal al públic. Sobre aquest format, Nafría assegura que “el mitjà treu partit de la seva creativitat i capacitat per arribar a molta gent, i oferir una cosa molt valuosa: la possibilitat de contactar en persona amb els usuaris, de posar-los cara i de dirigir-se a ells de manera molt més personal”. D’aquesta manera, el lector també pot “conèixer a persones del mitjà de manera directa i d’experimentar el que el mitjà ofereix”.

Aquesta ramificació informativa dels mitjans, tant pel que fa als newsletters com als actes presencials, es tradueix en la constància en ser creatius per no quedar-se enrere en l’evolució frenètica del consum de notícies.