La tasca dels mitjans de comunicació per traslladar l’emergència climàtica a la societat és primordial, però el seu paper no es limita a proporcionar informació sinó que també passa a l’acció, prenent part en aquest repte global. Segons un informe de l’Institut Reuters per l’Estudi del Periodisme, un 33% dels directius de mitjans subratllen que han pres mesures a les seves respectives redaccions durant l’últim any per millorar la sostenibilitat.

Un dels exemples que recull aquest informe és el del grup nòrdic Schibsted, que ha treballat per reduir la petjada de carboni de les seves cobertures i produccions i que elabora un informe anual de sostenibilitat. No és l’únic. A França, les editorials de mitjans han començat a implementar sistemes per mesurar les seves emissions de diòxid de carboni, com a primer pas per actuar contra la crisi climàtica. El grup EBRA, que aplega nombrosos diaris regionals com Le Progrès, Le Dauphiné Libéré i L’Est Républicain, entre d’altres, té una empremta carboni de 75.000 tones de diòxid de carboni per any.

“Hem de garantir que en totes les etapes de la nostra producció industrial minimitzem el nostre impacte” va puntualitzar Philippe Carli, director general d’EBRA a la jornada Mind media Day, que va tenir lloc el passat 4 d’abril al Teatre de la Magdalena a París. “Això vol dir buscar i comprar paper reciclat, així com impulsar la sobrietat energètica, mitjançant la recuperació part de l’energia de les nostres impremtes i ús tintes naturals i vegetals quan sigui possible, però són difícils de trobar al mercat”, va afegir.

Primer pas per a la descarbonització

La producció industrial vinculada a la impressió de diaris i revistes, així com la logística i la distribució són els principals reptes de la descarbonització dels mitjans escrits, ja que representen, de mitjana, el 50% de la seva petjada de carboni, segons es va recollir a la jornada francesa.

El Grup Le Monde està centrant la seva descarbonització en el camp digital, entre d’altres. Així, durant el redisseny de la web de Le Monde es va fixar l’objectiu de reduir un 20% la petjada de carboni. Igualment, es va tenir en compte aquest factor en la construcció de la seva nova seu, donant especial atenció a l’optimització energètica de les seves oficines, i fomentant l’ús de bicicleta amb l’augment de places d’aparcament d’aquest mitjà de transport, en detriment de les destinades a cotxes. “L’important és garantir que la direcció i els empleats entenguin que la petjada de carboni i les limitacions ecològiques han d’estar presents a les nostres accions estratègiques i aplicar-les diàriament”, va recalcar Louis Dreyfus, director del directori del Grup Le Monde, en el marc d’aquesta jornada.

Accions a casa nostra

Tot i que aquesta situació ens pugui semblar llunyana, algunes d’aquestes accions també han arribat a les nostres contrades. És el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que ja ha definit accions per reduir la petjada de carboni a les seves produccions.

“El més habitual al sector audiovisual és utilitzar calculadores de petjada de carboni pels rodatges per després prendre una sèrie de mesures per reduir aquesta petjada i avaluar els resultats”, explica Gemma Teso, coordinadora de l’Observatori sobre Comunicació Mediàtica del Canvi Climàtic. Aquesta entitat vetlla pel compliment del Decàleg per a informar sobre canvi climàtic del 2019. Durant la seva actualització, l’any passat, es va discutir incloure un punt que afectava directament les empreses informatives. “Anualment avaluem el compliment dels diferents punts del decàleg als mitjans, però no el comportament ecològic de l’emissor. La pròxima revisió hauria d’avançar en el fet que l’empresa compleixi amb la seva responsabilitat: prenent mesures i comunicant-les al seu informe de sostenibilitat”, va considerar.

En el cas de la Corporació, enguany contempla l’elaboració d’un Pla de sostenibilitat i mesures com l’electrificació de la flota de vehicles, la instal·lació de nous punts de càrrega pels vehicles existents i la implementació del sistema rentat en sec de vehicles. Tanmateix, la instal·lació d’una planta fotovoltaica al centre de producció de Sant Joan Despí, és una de les mesures previstes més destacades.

A més de reduir les emissions, el 23% dels enquestats a l’informe de Reuters van apuntar que han iniciat programes de capacitació per augmentar la consciència interna. Així, a França, el grup TF1 ha optat per formar un ampli ventall dels seus treballadors, des de periodistes fins a redactors en cap, passant per editors i dissenyadors gràfics. Aquesta acció també s’està portant a terme a la Corporació. “Vam iniciar un curs pels qui habitualment cobreixen la crisi climàtica, impartit per quatre especialistes externs de prestigi. Hi van participar prop de trenta persones, la majoria de TV3 i algunes de Catalunya Ràdio”, assegura Daniel Bramon, director d’estratègia de la CCMA, que afegeix que aquesta oferta formativa s’ha obert a tota l’organització.

Les notícies  sobre el clima cada cop estan més presents als mitjans | Foto: William Bossen (Unsplash)

Apostar per la transversalitat

D’altra banda, segons l’enquesta de l’Institut Reuters, un 44% dels directius de l’informe reconeixen que certs elements del tema climàtic han de formar part d’una cobertura més àmplia a la redacció. Per tal de posar fil a l’agulla, a Àustria, diversos mitjans s’han reunit recentment per a crear una sèrie de directrius que inclouen l’ús precís del llenguatge, la cobertura de possibles solucions, la separació de fets i opinions, i la creació de recursos i estructures per millorar-ne la cobertura multidisciplinar. En aquest sentit, promoure la transversalitat, a més de la freqüència i la continuïtat de la crisi climàtica és la primera recomanació de la versió del 2022 del Decàleg per a informar sobre canvi climàtic.

“Volem que no només sigui una secció, sinó que les qüestions ambientals siguin un tema de mitjà”, afirma Clemente Álvarez, redactor en cap de la secció Clima y Ambiente d’El País, llençada una mica abans de la pandèmia del coronavirus. “Teníem clar que hi havia una crisi sanitària, però també una crisi climàtica a la qual s’havia de donar atenció”, recorda. L’inici va coincidir amb el canvi de pagament per la informació del diari i el model de subscripció, fent que la informació climàtica es convertís en un atractiu per pagar per aquests continguts. “La tendència és aconseguir nous subscriptors, fer menys coses, però que siguin millors, de més profunditat i anar cap al format digital”, va detallar.

Per això, es potencien informacions útils i pràctiques amb formats atractius, obtenint més repercussió i impacte. No obstant això, la transversalitat de la crisi climàtica encara és una qüestió pendent. “És tan horitzontal que no té sentit limitar-ho només a una part del diari. La coherència amb tot el mitjà és un repte més rellevant a la llarga”, admet Álvarez, que reconeix que aquest procés integral encara es troba en un estat molt inicial.

A Catalunya també s’està treballant en aquest sentit. “El primer pas és crear un hub que té com missió coordinar els continguts que fan referència a la crisi climàtica”, explica Sònia Sánchez, periodista de l’àrea d’Internacional del diari ARA, que també ha posat en marxa la publicació d’una newsletter especialitzada.

Integrat per diversos periodistes que tracten temes referents a la crisi climàtica, l’objectiu d’aquest hub és “coordinar i programar els temes per donar ordre a la cobertura climàtica i plantejar possibles dossiers en profunditat de temes concrets”, afegeix.

Com a pas previ, es va fer una diagnosi a través d’una enquesta entre els subscriptors i usuaris registrats que es van mostrar interessats pels temes ambientals i climàtics. “És important saber quin grau de preocupació té la teva audiència, com d’informada està i l’alfabetització del canvi climàtic”, explica. Aquest és el punt d’inici d’una estratègia, per a potenciar el periodisme climàtic buscant fórmules per atraure a l’audiència amb peces multimèdia, històries humanes i periodisme climàtic de solucions, que sorgeix arran de la participació de Sánchez a l’Oxford Climate Journalism Network de l’Institut Reuters, una xarxa de periodisme climàtic que comparteix bones pràctiques en cursos de formació amb periodistes d’arreu del món.

Augmentar la cobertura i la visibilitat

“L’objectiu és recolzar a periodistes i editors, de qualsevol camp, per tenir més cobertura sobre el canvi climàtic, de millor qualitat i que tingui més impacte”, explica Diego Arguedas, gestor de la xarxa. “L’exemple de Sònia Sánchez és un dels millors que tenim a la xarxa, gràcies a l’esforç que ha fet amb l’Elena Freixa, cap de la secció de Societat, per a transformar la redacció i crear el hub i la newsletter”,  puntualitza.

“Vaig participar en aquest curs a l’últim semestre de l’any passat. Allà es parlava molt de transversalitat. Moltes qüestions tenen una perspectiva climàtica i al donar aquesta perspectiva a totes les notícies també estem contribuint a potenciar el periodisme climàtic”, recorda Sánchez. Tenint en compte aquest context, va plantejar una sessió en la qual va participar Arguedas amb personal directiu i de la redacció de l’ARA, que va donar llum verda a la creació del hub climàtic.

Altres exemples destacats dels membres de la xarxa de l’Institut Reuters són la creació de nous espais, com l’oferta de la televisió pública austríaca o com la creació d’un programa setmanal sobre crisi climàtica els dissabtes en horari de màxima audiència a la televisió pública, i la millora de gestió d’equips per augmentar la cobertura de la crisi climàtica a França i a Catalunya. “El que fa Pere Bosch a TV3 és apropar la cobertura climàtica, aprofitant la seva experiència per demanar als seus periodistes més cobertura i buscar aliances internes”, explica Arguedas.

L’Oxford Climate Journalism Network no és l’única iniciativa internacional existent. El setembre de 2019, es va llençar Covering Climate Now, una iniciativa periodística mundial per donar més i millor cobertura a la crisi climàtica. “Vam ser el tercer mitjà europeu i el primer d’Espanya, a integrar-nos al Covering Climate Now al costat de grans mitjans mundials com la CBS NEWS”, recalca Bramon, que recorda que uns mesos abans s’havia creat l’estratègia de Crisi Climàtica de la CCMA per a millorar la informació sobre el tema.

“Vam fer un plantejament molt més global i vam crear una imatge corporativa, un primer paquet de cobertura i vam estructurar una comissió permanent per marcar objectius estratègics de tota mena (formació, seguiment, proposta de temes…) per fer una aposta estratègica de qualitat en relació amb la crisi climàtica”, assegura Bramon, impulsor de la iniciativa.

Aquesta comissió permanent compta amb la participació de periodistes especialitzats de la redacció i representants de cadascun dels equips de programes i redacció, incloent-hi totes les seccions del telenotícies, el Canal 324, així com la ràdio i els digitals. La comissió va crear un decàleg sobre com informar de la crisi climàtica que va ser incorporat al llibre d’estil com un annex als Serveis Informatius de TV3, així com un glossari. “Hem incorporat a la informació meteorològica, com a secció fixa actualitzada diàriament, la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, la informació de la contaminació i l’índex de referència per a situar la crisi climàtica en pantalla”, detalla.

L’esforç de la Corporació està corroborat per xifres: del 2019 al 2021 es van produir més d’un miler d’informacions vinculades a la crisi climàtica, a més de la seva aposta de donar cobertura a les cimeres de Nacions Unides sobre canvi climàtic. No obstant això, Bramon reconeix que encara queden reptes pendents com la revitalització de la comissió i portar a terme debats estratègics i setmanes temàtiques per tal d’oferir informació de qualitat. “És una màxima per nosaltres en un dels, segurament, temes més importants que tenim sobre la taula”, conclou.

Aquest article ha estat elaborat amb el suport periodístic de Free Press Unlimited i E3J