Mentre la Unió Europea treballa, a través de la seva Oficina d’Intel·ligència Artificial, en la creació del codi de bones pràctiques en IA (General-Purpose AI Code of Practice), previst per a l’abril de 2025, no hi ha dubte que cal prendre una decisió com a professionals i com a ciutadans.

Per què a ningú se li acudeix plantejar-se prescindir d’Internet i, en canvi, són molts els que s’atreveixen a aixecar la veu contra el monstruós món que ens ve a sobre? Et quedes al discurs apocalíptic que augura la fi dels temps o vols formar part dels que argumenten la integració de la IA a les nostres vides? Si ets dels integrats, felicitats! Aquest article és per a tu. Ja t’avanço que el que llegiràs és fruit de la meva experiència quotidiana com a experta en intel·ligència artificial i periodisme mòbil,membre de l’equip d’investigadors del Projecte IVERES de RTVE i estudiant d’un doctorat sobre verificació d’informació amb IA.

Codi de bones pràctiques

Potser estàs angoixat amb tanta app i tanta xerrameca teòrica sobre la IA, però no t’espantis. La por paralitza, no t’interessa perquè no t’aporta així que aparta-la. No obstant això, el respecte per el que és nou t’ajudarà a avançar. La clau és com pujar a l’onada de la IA sense que ens passi per sobre. Això és viable si tens qui t’acompanyi i et mostri, a la pràctica, com fer-ho.

En les trobades amb experts independents (Grup Santander, Grup Mediapro), debats amb el món acadèmic (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Granada, Universitat de Sevilla) i taules rodones especialitzades en l’aplicació dels diferents models d’IA a la nostra professió periodística (Consell Audiovisual de Catalunya), apareixen alguns conceptes en comú com el canvi històric i inèdit que vivim mentre que d’altres són fruit de les nostres experiències pròpies amb l’eina. Per tot això, m’he adonat de la necessitat d’elaborar, entre nosaltres, un codi de bones pràctiques amb trucs reals que vull compartir en aquest article per si és del teu interès.

Moment històric sense precedents

Amb la intel·ligència artificial generativa (IAG) avançant, sense demanar permís, a passes de gegant, els periodistes que entenem el valor d’aquesta tecnologia ens enfrontem al repte d’aprofitar-la al màxim. Som conscients que estem davant d’un moment històric sense precedents, molt més gran que la revolució agrícola o la industrial. I no només els periodistes, sinó també els professionals d’àmbits tan diferents com l’educació, la sanitat, la investigació, la indústria audiovisual, els juristes…

Amb el que ens espera, és important tenir clar que un periodista ha de contrastar la informació amb, almenys, dues o més fonts i que no totes les eines d’IAG serveixen per a tot. Perquè un dels grans dubtes que tenim al voltant de l’ús de la IA a l’exercici periodístic és si el que ens ofereix l’algoritme és veraç i està prou contrastat.

La importància del prompt

Per aquest motiu, a l’utilitzar la IAG, contrasto el resultat que em dona i amb pensament crític, qüestiono la informació entre les meves preferides: Perplexity (té la informació actualitzada), ChatGPT 4o (ofereix àudio d’entrada i sortida), Canva (disseny de cartells, generació de fulletons o presentacions), CapCut (transcriu els àudios a text en una imatge), Synthesia (permet generar vídeo a partir de text), Trint (tradueix la transcripció), DALL-E 3 (dibuixos lliures d’autor) i Suno (compon música de forma gratuïta).

Totes aquestes eines són potents aliades en la creació de contingut, però el seu potencial només es desplega plenament quan sabem comunicar-nos-hi de manera efectiva. Aquesta comunicació efectiva comença amb un bon prompt (la descripció textual o instrucció que es proporciona a un model de llenguatge per guiar la generació de text) o, el que és el mateix, una bona indicació. Perquè els prompts són el punt de partida, la llavor que guia la IA cap a la resposta desitjada. Però, com es redacta un bon prompt? Per la meva experiència, un recurs simple i efectiu és aplicar la fórmula de les 5W, aquesta tècnica periodística que tots coneixem tan bé.

Les 5W aplicades a la IA

Les clàssiques 5W del periodisme (who, what, where, when, why) ens ajuden a estructurar preguntes que guien la IA de manera precisa. No es tracta de complir amb cada “W” de forma literal, sinó de formular el prompt amb claredat i propòsit. Cada eina pot requerir una aplicació matisada d’aquesta tècnica, però en tots els casos l’impacte és innegable.

1. Qui: a qui es refereix el prompt? A ChatGPT, pots especificar el tipus de veu o estil, com ara “Escriu com a periodista” o “imita un to narratiu” ajuda a refinar la resposta. Això és especialment útil quan fem servir eines com Synthesia per generar contingut audiovisual en un to particular.                                                                                                            

2. Què: en la formulació del prompt, el “què” especifica la tasca. Si estem a DALL-E 3, per exemple, ser clars en què volem representar marca la diferència. Un “què” ben detallat pot transformar una idea abstracta en una imatge que impacta.

3. On: encara que sembli irrellevant, el context espacial de vegades és essencial. En eines d’edició com Canva i CapCut, és important especificar si el contingut va per a xarxes socials, un lloc web o una presentació, ja que influeix en el format i l’estil visual que ofereix la IA.

4. Quan: a l’edició de vídeo o contingut dinàmic, com amb Trint o Suno, establir el moment en què es requereix certa acció –“fes èmfasi en la segona meitat del vídeo”– resulta fonamental per a la consistència.

5. Per què: explicar el propòsit pot ser la clau per afinar el resultat. Per exemple, en utilitzar Perplexity o ChatGPT per a investigacions en temps real, indicar que busquem tendències o perspectives específiques fa que el contingut sigui més rellevant i especialitzat.

El ChatGPT pot ser un aliat a l’hora d’elaborar continguts periodístics.

Eines que impulsen la nostra pràctica

Cada dia, interactuem amb eines que milloren la nostra productivitat i creativitat, però sense una bona formulació als prompts, el resultat és limitat. En la meva experiència a RTVE, he observat com un prompt ben pensat a Synthesia o DALL-E 3 pot estalviar hores de treball en producció audiovisual. El mateix passa amb CapCut a l’edició de vídeo, on descriure la seqüència o ritme desitjat transforma el procés de muntatge.

ChatGPT i Perplexity han revolucionat l’accés a informació i anàlisi en temps real, mentre que eines com Trint faciliten la transcripció automàtica amb una sorprenent precisió. Però tots aquests recursos estan dissenyats per maximitzar-ne la utilitat quan els indiquem clarament les nostres intencions i context.

La intel·ligència artificial és, doncs, un recurs incalculable per als periodistes del segle XXI, i el seu potencial està a l’abast de les nostres mans. Però, com en qualsevol relació, allò que donem és el que rebem. Si proporcionem a la IA un prompt ben dissenyat, aplicant les 5W amb precisió, el resultat serà informació més profunda, contingut més visual, i en última instància, una narrativa més completa i enriquidora.

Així doncs, els prompts ben dissenyats poden ser eines molt poderoses per als periodistes, especialment quan es tracta de preparar entrevistes i crear titulars atractius. Aquí teniu alguns detalls sobre com els prompts poden ser útils en aquests dos casos:

Prompts per preparar entrevistes

Quan un periodista ha de fer una entrevista, pot utilitzar la IA per obtenir idees de preguntes que vagin més enllà del que és superficial i que afegeixin profunditat. Així és com es poden estructurar:

• Investigació sobre el tema i l’entrevistat: Un prompt ben estructurat pot ser “Resumeix els punts més importants sobre [tema] i destaca les qüestions polèmiques recents relacionades amb [nom de l’entrevistat].” Això pot proporcionar una base sòlida i context que ajudin a preparar preguntes que facin l’entrevista més dinàmica i rellevant.

• Creació de preguntes incisives: Amb la tècnica de les 5W, pots especificar a la IA el tipus de resposta que busques. Un exemple de prompt podria ser: “Genera cinc preguntes que explorin el perquè de les decisions de [entrevistat] al camp de [tema].” O bé: “Proposa preguntes que comencin amb Com… per obtenir respostes més explicatives i detallades.”

• Anticipar respostes i preparar seguiments: També pots fer servir la IA per simular possibles respostes i preparar-te millor. Un prompt seria: “Si [entrevistat] diu que [possible resposta], quines preguntes de seguiment em recomanaries per aprofundir?”

Prompts per crear titulars atractius

Els titulars són essencials per captar l’atenció del lector i aquí la IA pot jugar un paper crucial. Uns prompts ben redactats poden ajudar a generar opcions que siguin impactants i clares.

• Titulars informatius i SEO: Pots demanar a la IA que prioritzi el SEO amb prompts com: “Crea un titular optimitzat per a SEO sobre [tema] que inclogui les paraules clau [X, Y, Z].” Això assegurarà que el titular no només sigui atractiu, sinó que també tingui visibilitat als motors de cerca.

• Titulars amb un toc emocional o provocatiu: Si vols que el titular generi emoció o curiositat, prova amb: “Proposa tres titulars impactants que apel·lin a les emocions del lector sobre [esdeveniment o tema].” O també: “Genera titulars que plantegin preguntes o deixin el lector amb ganes de saber-ne més.”

• A/B testing de titulars: La IA també us pot ajudar a crear múltiples versions per després realitzar A/B testing i veure quina funciona millor. Per exemple: “Escriviu cinc versions alternatives d’aquest titular, cadascuna amb un angle diferent.”

Aquests exemples demostren com, amb una formulació acurada, la IA pot ser un copilot eficaç per als periodistes, ajudant-nos a estalviar temps i així augmentar l’impacte del nostre treball.

Per als qui ja estem familiaritzats amb aquestes eines, la pròxima frontera no és la tecnologia mateixa, sinó l’habilitat de comunicar-nos-hi eficaçment. I per això, el truc és senzill: saber preguntar i, com sempre a la nostra professió, saber a qui preguntar i preguntar bé.