Des del 5 d’agost, amb la inauguració del Jocs Olímpics de Río de Janeiro, Brasil és el centre de totes les mirades. Els primers Jocs llatinoamericans havien de servir per posar la regió al centre del món i ser un exemple del desenvolupament que s’hi està portant a terme. No obstant, el virus del zika, les queixes per la mala qualitat d’equipaments com la Vila Olímpica i els assalts soferts pels esportistes han centrat els titulars de la premsa internacional durant aquests dies. Tot això en el marc d’una complicada situació política que va quedar palesa durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs.

La situació dels mitjans de comunicació al país també és particular. Molts d’ells, concentrats en poques mans, deixen un escenari amb poc marge de maniobra per a nous actors. “A Brasil falta la cultura d’incentiu de les iniciatives independents. A Estats Units, per exemple, tenen una llarga trajectòria de fundacions que donen diners per treballs que fomenten la democràcia”, explica Mariana Simões, gerent de Casa Pública a Rio de Janeiro, un equipament periodístic que va entrar en funcionament el passat mes de març i que compta amb el suport de quatre fundacions: Fundació Ford, Open Society Foundation, Porticus i Oak Foundation.

En defensa del periodisme independent

Casa Pública està dirigida per l’Agència Pública, localitzada a São Paulo, que des de 2011 ha publicat i difós les violacions dels drets humans i l’impacte sofert per la població com a resultat dels grans esdeveniment esportiu. El llançament de Casa Pública va tenir lloc en el marc del cinquè aniversari de l’Agència de periodisme d’investigació independent Pública, que va aprofitar per presentar un mapa de periodisme independent. Es tracta d’una pàgina web que recopila una setantena d’iniciatives independents a tot el territori brasiler. “Aquest mapa es convertirà en un llibre, una guia per a periodistes independents on s’explica la burocràcia que cal seguir, les fórmules als que es poden optar… El periodisme no està morint, està canviant de format. L’agència Pública va néixer al 2011, som un model digital que va començar a fer periodisme d’investigació i volem compartir la nostra experiència amb la gent que comença”, afegeix Simões.

Amb un pressupost per a portar a terme activitats durant dos anys, el centre, situat a Rio de Janeiro, és l’espai físic de l’Agència Pública que pretén ser “un punt de trobada del periodisme per discutir, produir i crear continguts independents, experimentar amb noves formes de fer periodisme, noves formes d’explicar històries i estris com l’art i la tecnologia. Per això, necessitàvem un espai per poder interactuar amb les històries”, afirma Simões.

Per aquest motiu, s’han posat en marxa diversos laboratoris d’innovació. El primer d’ells ha desenvolupat el projecte “100 històries” que mostra “un dels llegats més negatius dels Jocs Olímpics”, apunta la gerent de Casa Pública. “Fins ara no hi havia cap base de dades sobre a on havien anat a parar els veïns que havien estat desallotjats arran de les obres olímpiques. L’Ajuntament no en tenia, no existeix. Per a la construcció del sistema d’autobús es van enviar als veïns a les rodalies, lluny de la ciutat, a dues hores de distància, on hi han poques escoles a prop. Això és el que va passar amb la majoria dels casos”, afirma.

Els propers laboratoris d’innovació es dedicaran a la seguretat ciutadana i les transformacions urbanes de Rio de Janeiro durant els darrers deu anys. Tot i que ambdós projectes es començaran un cop acabades els Jocs, per aquest darrer es farà una aplicació web que actualment ja s’està desenvolupant.

Membres de Black Lives Matter a Casa Pública | Foto: Casa Pública

Una altra visió del país

Les repercussions socials de l’organització dels grans esdeveniments esportius a la ciutat, com el Mundial de futbol al 2014 i els Jocs, són un dels pilars informatius del centre que va obrir un programa de residències per acollir periodistes estrangers per treballar amb temàtiques relacionades amb els drets humans i els Jocs. Tot i que es van presentar 177 candidatures de 42 països, la convocatòria ha guardonat a sis periodistes de Xile, Equador, França, Itàlia i Kenia que des del 15 de juliol estan investigant diverses temàtiques. “Son temes molt variats: des dels impactes de l’especulació immobiliària i els desallotjaments forçats, les inversions billonaries de la zona portuària de Río de Janeiro, la violència policial o la comunitat trans (travestis, transsexuals i transgènere) al Brasil”, explica Simões.

Malgrat que en el seu cas els esdeveniments esportius no tenen a veure directament amb la investigació sobre la comunitat trans a Rio de Janeiro, “el fet d’aproximar-me no només a les institucions i organitzacions que treballen amb els drets humans si no als propis brasilers que senten això a la seva pell, va ser vital per mi”, afirma Desirée Yépez, periodista equatoriana. “Brasil és un lloc ideal per aquesta investigació ja que lidera el nombre de crims comesos per ‘transfobia’ al món. Es diu que el 50% dels assassinats en contra de les persones LGBTI són al Brasil”, apunta.

Yépez considera que la situació d’aquest col·lectiu és “d’una desigualtat que s’expandeix per un continent sencer” i manifesta que l’ajuda proporcionada per Casa Pública per facilitar-li contactes ha estat d’utilitat.“La dificultat ha estat determinar veus que representin el conglomerat d’aquesta població ja que els col·lectius estan pràcticament desarticulats”, opina.

Igualment, aquesta periodista valora positivament la seva experiència a la residència ja que “és una gran oportunitat perquè els periodistes es puguin centrar en visibilitzar, a través d’un treball en profunditat, problemàtiques socials que mereixen ser tingudes en compte. També és un espai de trobada, debat i reflexió, a la vegada que vincula periodistes amb cultures diferents en un espai d’intercanvi”.

Apropar el periodisme al ciutadà

A més de descentralitzar l’escenari mediàtic que es concentra a Sao Paulo, un dels altres objectius d’aquest espai és organitzar trobades amb periodistes. Per aquest motiu, es porten a terme ‘Converses Públiques’, una sèrie “d’entrevistes en viu, dintre de la casa, on es pot preguntar sobre el treball del periodista i un mediador de la Pública i el públic l’entrevista conjuntament, de manera col·laborativa”, puntualitza Simões.

Amb les xerrades, comenta Simões, de caràcter gratuït, “es treu al periodista del pedestal i la gent té l’oportunitat de parlar amb ell”. La gerent de l’equipament periodístic assegura que la iniciativa, del que ja s’han realitzat prop una vintena d’actes i en el que han participat periodistes internacionals de mitjans com The Guardian, té molt d’èxit. “Per un dels esdeveniments que vam organitzar hi havien 300 persones al carrer que volien entrar però només hi van poder accedir 150”, recorda.

L’equipament també porta a terme acords amb entitats i moviments socials per a l’organització de presentacions. En aquest sentit, destaca la que va organitzar el Fòrum Social dos Maguinhos amb un grup del col·lectiu Black Lives Matter d’Estats Units, on membres de famílies víctimes de la violència policial van explicar els seus casos davant de la premsa internacional. Igualment es va parlar del cas brasiler amb la participació de Don’t Kill For Me: Sage Games for All i Brazil Police Watch, portant a terme un intercanvi d’experiències.

En el marc de la celebració dels Jocs, Casa Pública també ha acollit la presentació de la guia “Violacions de Drets a la Ciutat Olímpica” elaborada per la ONG Justiça Global que ofereix 25 possibles notes pels periodistes estrangers que cobreixen els Jocs, així com una investigació sobre la transparència dels programes de descontaminació de la Bahia de Guanabara d’Artigo 19, que lluita pel dret a la informació.

Les altres derrotes

D’altra banda, a nivell cultural, des del 9 de juliol l’equipament acull una mostra multimedia anomenada “7 x 1- Cinc anys de cobertura investigativa dels  grans esdeveniments” i que té la seva arrel en els més de 170 reportatges que ha publicat l’Agência Pública durant els cinc anys d’existència. La mostra, que pren el seu nom del resultat del partit del futbol entre Alemanya i Brasil al mundial de futbol de 2014, pretén denunciar les altres derrotes que ha patit la població durant els preparatius pels Jocs.

Finalment, l’espai vol ser un punt de trobada per portar a terme projectes i incubar-los. En aquest sentit, Simões va explicar que a partir de setembre, i durant un període màxim de sis mesos, acollirà un grup de noies que treballen sobre periodisme de dades amb un enfocament de gènere.

La gerent de l’equipament periodístic espera que els resultats del breu recorregut del mateix, que es va idear fa dos anys enrere, animin al seu desenvolupament. “A Brasil no s’ajuda a recolzar els mitjans petits, per això una part de la feina és demostrar a les fundacions brasileres que val la pena invertir en això, no només buscar diners fora de Brasil”, conclou.