Pares, mares, professors i experts en la matèria continuen preocupats per l’ús que fan els infants i els adolescents del mòbil. O de les tauletes. Però, més enllà de l’edat a la qual han de començar a utilitzar els dispositius digitals, del perill de les xarxes socials o de la imatge cada cop més habitual d’un infant amb un telèfon intel·ligent a la mà mentre els pares dinen o sopen, amb els seus mòbils sobre la mateixa taula, una qüestió que cada vegada preocupa més és si darrere de tanta connexió hi ha, precisament, falta d’atenció i de concentració.

I, en l’àmbit de la comunicació i el periodisme, els professionals també vigilen de prop com aquest problema de concentració de les noves generacions pot afectar el consum de mitjans. Perquè tenir un telèfon intel·ligent no sempre vol dir llegir, analitzar i entendre notícies.

Interacció amb la tecnologia

Alexis Apablaza-Campos, doctor per la UPF i posdoctor en Comunicació per la Universitat de Navarra, creu que hi ha mitjans que tenen una gran penetració sobre aquest segment de població, “però el que varia és el temps de permanència. El temps que es queden en cada web, en cada notícia. De vegades passen ràpidament sense llegir sencer l’article. És cert, de vegades hi ha continguts adreçats als joves consumidors molt  curts, però són d’una durada que recorda al titular que diu un polític a la tribuna d’un parlament”.

Per la cap d’estudis del grau de Periodisme de la UPF, Laura Pérez, “la falta de concentració no és un fenomen nou, diversos factors cognitius que afecten la nostra capacitat d’atenció han existit sempre. És cert que les condicions modernes poden haver exacerbat aquest problema, l’era digital ha portat un canvi en la manera com interactuem amb la tecnologia. Per això estudis recents suggereixen, per exemple, que el cervell humà està més ben equipat per enfocar-se en una activitat alhora i que el multitasking pot conduir a una reducció de la qualitat del treball”.

Per la seva banda, Marta Narberhaus, periodista i professora de la UAB que investiga aspectes al voltant de l’educació mediàtica, considera que és un problema que ja ve de lluny. “Des de l’auge d’Internet, vivim de vegades un excés d’informació, podem accedir a més contingut que mai, però hi ha molts joves que, com que no tenen la cultura mediàtica necessària, els costa discernir i concentrar-se”. “Els joves consumidors s’informen per canals i plataformes pròpies i no a través dels mitjans més tradicionals. I així moltes vegades només troben informació del seu gust”, afegeix.

Sense capacitat crítica

En aquest sentit, membre de la Unitat de Recerca en Comunicació de la UPF, de la Societat Catalana de Comunicació i de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica del CAC, on col·labora amb el grup de treball sobre ús responsable de pantalles, Narberhaus recorda que actualment ja hi ha alguns filòsofs que parlen d’un problema pel que fa a tota la societat: “asseguren que ens estan robant la capacitat d’atenció, generant ciutadans adormits i sense capacitat crítica. I aquí és jo considero que el col·lectiu dels joves és encara més vulnerable que altres”.

Rafa Gimena, un altre expert en educació mediàtica i alfabetització digital, reconeix que “és cert que els joves no consumeixen mitjans d’informació tradicionals tal com han fet les generacions dels seus pares, mares o avis i àvies. Però no podem perdre de vista que el descens del consum de mitjans, com les publicacions impreses, i concretament dels diaris en paper, va més enllà dels joves”.

Periodista i codirector de l’agència Missatges i formador en programes d’alfabetització mediàtica del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Gimena considera que s’ha d’abordar l’esmentada falta de concentració i com aquesta pot afectar el consum de notícies. A llegir-les i entendre-les. “El treball d’alfabetització o educació mediàtica ha de ser més intens. Però en el seu terreny, que òbviament no serà el ‘tradicional’ perquè ells han nascut digitals i el més lògic és que es desenvolupin digitalment, amb mitjans i canals propis que estan en contínua evolució i explorant nous estils de llenguatge i comunicació”, assegura.

“Els joves –afegeix Laura Pérez– poden no buscar activament notícies, però inevitablement s’hi troben exposats a través de les seves plataformes preferides, com Instagram, o TikTok, on els continguts noticiosos sovint apareixen al costat de vídeos d’humor, memes i altres formes d’entreteniment. Aquesta exposició accidental fa que, sense adonar-se’n, els joves acabin consumint notícies. Aquesta forma de consum, tot i que pot no ser tan profunda com el que es produiria mitjançant fonts noticioses tradicionals, implica igualment una assimilació d’informació actual”.

Adaptar els continguts

Una vegada que els dispositius digitals han conquerit bona part de la nostra quotidianitat, el que preocupa als experts consultats és si els més joves es distreuen amb massa facilitat i els cansa o avorreix llegir notícies. Per Gimena “és crucial entendre l’important i seriós que ha de ser informar-se i el paper que juga el periodisme en aquesta missió”. I, per combatre tantes hores de connexió al mòbil i tan poca concentració, aposta per “una ciutadania amb una dieta mediàtica plural que els permeti prendre les seves pròpies decisions. I que els faci interessar per estar informats. Per a això l’ecosistema mediàtic ha de ser plural, amb mitjans per a tots abordant la realitat de manera plural, reconeixent i respectant la diversitat”.

Davant aquesta falta de concentració, el periodisme ha anat adaptant els seus continguts a aquesta nova audiència. Com diu Alejandro Formanchuk, expert en comunicació, “només cal veure l’aposta pel format vídeo. Contingut snack, senzill, saborós i fàcil de digerir”. “Ara bé, en el futur, hem de ser conscients de tots aquests canvis i no oblidar l’esperit crític. Busquem una major concentració, una retenció d’idees no només quan llegim notícies, sinó també en el dia a dia de les nostres converses”, afegeix Apablaza-Campos.

Narberhaus és optimista i veu solucions que apunten als mitjans. “Trobo que ara hi ha famílies que són més conscients que els infants, els adolescents del futur, han de créixer amb una millor cultura mediàtica. I els mitjans també han vist que han d’apostar per estratègies per arribar als joves consumidors. Saben que han de crear al·licients. Les cròniques de ràdio o televisives, per exemple, cada vegada duren menys, són de consum més ràpid. O un mateix producte està disponible en diferents formats i plataformes”, assegura aquesta periodista i docent.

Pérez espera que els mitjans, de cara a connectar més amb el públic jove, facin un esforç per entendre els interessos i preocupacions d’aquest grup. “Poden experimentar amb formats que ressonin millor als joves, com articles breus, infografies dinàmiques i vídeos que es poden compartir fàcilment a través de les xarxes socials. Addicionalment, els mitjans podrien beneficiar-se d’incorporar tecnologies emergents i plataformes digitals per a distribuir el contingut. Això inclou l’ús de les xarxes socials no solament per a difondre notícies, sinó també per a interactuar amb els joves, fent-los partícips del diàleg informatiu i permetent que aquesta interacció sigui bidireccional”, conclou la cap d’estudis del grau de Periodisme de la UPF.

Altres consells pràctics que poden fomentar la concentració a l’hora de consumir continguts digitals són una bona alimentació, fer esport, no dormir al costat d’un mòbil o tauleta i evitar els moments de multitasques. Però, en definitiva, com a societat i com a professionals de la informació hem d’assumir que tenim un problema i no esquivar-lo. Abordar el descens del consum amb solucions adients al públic. I tractar de fer el que sempre hauríem de fer, sigui l’època que sigui: explicar les coses que passen en el món. I explicar-les bé perquè s’entenguin i no perquè distreguin o avorreixin.