El Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació del FC Barcelona han presentat aquesta tarda un estudi sobre el tractament informatiu que rep la joventut migrada sense referents familiars en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. L’acte, que ha tingut lloc a la seu de Barcelona del Col·legi, ha comptat amb la presència de Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes, i Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona, que han estat acompanyats de dos joves beneficiaris del programa de la Fundació FC Barcelona.

L’estudi –fet per Sònia Cormenzana, periodista i politòloga, i per qui signa aquest article, ambdós membres del Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi i que han tingut el suport de Rodolfo Zevallos, investigador en lingüística computacional, Mirta Barreira, comunicadora, i Joan Amaru P. Potoy, expert en màrqueting i publicitat– analitza com s’aborda mediàticament aquesta problemàtica social. A Catalunya han arribat més de vuit mil joves migrats sols menors d’edat que han estat acollits i atesos pel sistema català de protecció a la infància i l’adolescència. I els mitjans de comunicació han estat claus en la creació de l’opinió pública que determina el rebuig o l’acolliment, l’exclusió o la integració.

Propagadors del discurs

L’estudi, que aborda el tractament especialment de la premsa impresa i digital, parteix de la premissa que el terme MENA (menors estrangers no acompanyats) és una etiqueta que, tot i néixer com un acrònim jurídic-administratiu en l’àmbit legal, ha esdevingut un concepte estigmatitzador. La interpretació del terme MENA, com una tipologia del fenomen migratori, està profundament ideologitzada i la seva presència en els mitjans respon, també, a aquesta característica en funció del biaix ideològic.

La importància dels mitjans com a creadors i propagadors de discursos narratius és determinant i la utilització de determinats elements semàntics és l’eina principal per fixar aquest imaginari que, finalment, determina el rebuig o l’acolliment, l’exclusió o la integració, una dicotomia que és producte de la creixent polarització ideològica que es viu a la societat. Una bona mostra d’això és la reducció, a hores d’ara, del terme MENA a una metonímia que comprèn els joves magribins delinqüents en l’imaginari col·lectiu.

Anàlisi de textos, imatges i xarxes

Per iniciar l’estudi s’han portat a terme determinades cerques entre els anys 2017 –durant aquest any es produeix un augment exponencial de l’arribada dels menors i joves respecte a l’any anterior– i març de l’any 2021. S’ha extret fins a 323 textos corresponents a un ampli ventall de mitjans generalistes (en català i castellà) i d’àmbit comarcal.

Amb aquestes notícies s’ha creat una base de dades amb diverses classificacions (data, enllaç de l’article, titular, capçalera, secció, gènere, presència del terme “mena” i enfocament). Amb aquesta base de dades s’ha elaborat una primera anàlisi qualitativa amb els titulars de les informacions.

A la fase principal de l’estudi entra en joc la mineria de text (text mining) que s’emmarca dins de les tècniques i models de la mineria de dades per tal de deduir patrons i tendències que puguin explicar la lògica dels textos. En aquesta fase hem utilitzat els textos preprocessats  per crear xarxes semàntiques amb la finalitat d’observar les agrupacions i relacions que tenen les paraules segons el context.

Així mateix, hem seleccionat noranta fotografies que acompanyen els textos i hem confeccionat una altra base de dades específica amb determinades categories (data, mitjà, enquadrament, context, àmbit físic, font, situació en la qual es troba el jove, actualitat de la foto, connotació, presència de la policia, tipologia i peu de foto).

L’anàlisi de les xarxes socials mereix un punt a part. En aquest cas –i sobretot per als missatges de Twitter, on l’opinió és més desbocada– s’ha tingut present que es tracta d’opinions personals que la ciutadania emet sense cap dels filtres que encara determina la redacció dels articles publicats pels mitjans. En aquest sentit, s’han analitzat unes 500 piulades, la totalitat dels missatges emesos des de finals de 2016 fins al febrer de 2021 a Twitter tenint en compte una sèrie de hashtags o etiquetes relatives als joves migrats.

Assistents al Campus d’Hostaleria i Esports pel foment de l’ocupabilitat de joves migrants organitzat per la Fundació Climent Guitart de Lloret i la Fundació Barça | Foto: Nova Ràdio Lloret TV / Fundació Barça

De l’estudi de tot aquest material se’n desprenen un seguit de conclusions. En síntesi, se’n poden destacar les següents:

Informacions amb biaix ideològic

Pràcticament tots els mitjans utilitzen l’acrònim MENA (mena, menas o menes), que és present tant en el cos dels articles (52,6%) com en els titulars (25,9%) de les notícies analitzades. Cal tenir en compte, però, que la intencionalitat, el sentit i la connotació varien segons el biaix ideològic del mitjà.

En aquest sentit, cal destacar que la immigració de menors estrangers sense referents familiars –una variant de la immigració– forma part de l’arsenal ideològic dels mitjans conservadors que la perceben com un problema i una amenaça social i cultural. Un arsenal que inclou l’etnocentrisme exacerbat –“nosaltres, primer!”–, el rebuig incondicional a la migració, la islamofòbia, l’antifeminisme, el menyspreu al multiculturalisme, culte a la tradició d’un passat gloriós, temor a l’erosió dels valors i la moralitat tradicionals, l’homofòbia, la transfòbia…

En aquest sentit, la creixent polarització ideològica de la societat també és creixent en els mitjans. I és als conservadors on es troben la majoria dels articles que aborden la qüestió sota un camp semàntic en què prima l’òptica securitària, el gregarisme, la reprovació moral i les construccions discriminatòries. I, a vegades, fins i tot el discurs de l’odi.

Protagonistes invisibles

Els protagonistes són invisibles i aquesta invisibilitat és una constant en la majoria dels articles estudiats. No se sent la veu dels menors i els joves, ni es recullen els seus interessos i preocupacions. Qui parla per ells són els professionals de l’educació, de la funció pública, de la psicologia, etc., mentre que la paraula d’aquests joves és molt poc present als mitjans.

Simplificació del fenomen

El tractament de la immigració infantil desproveït de context pot conduir a una simplificació del fenomen per part de l’opinió pública. Es troba a faltar, doncs, un aprofundiment sobre el tema i referències sobre els seus trets culturals, les regions de les quals provenen, els motius socioeconòmics, el pes de la tradició, els com, els per què, les causes… El desconeixement dels països d’on provenen els joves i menors no ajuda a una bona comprensió d’un procés social com és la immigració. Vinculat a això, es troba a faltar una formació específica sobre diversitat cultural en els redactats de les notícies.

Associació amb aspectes negatius

Els ‘centres de menors’ i ‘centres d’acollida’ són termes que a les notícies apareixen massa sovint associats amb violència, baralles, delictes sexuals, marginalitat, drogues… La vinculació recurrent dels serveis institucionals d’atenció a la infància amb fets delictius genera una percepció desfavorable entre la ciutadania i provoca rebuig que, a la vegada, sigui instrumentalitzat per alguns partits polítics.

Enfocament tendenciós

Les informacions relacionades amb menors migrats sense referents familiars estan ubicades majoritàriament a la secció “Societat” (49,2%) i la secció “Política” (20%). Només el 14,5% apareix a la secció “Successos”. D’altra banda, els articles que contenen enfocaments sobre conflictivitat (15%), convivència (20%), delinqüència (12%) i xenofòbia (22%) –sols o combinats amb altres enfocaments– representen una part considerable del corpus estudiat. El percentatge sobre “històries d’èxit” –on els joves se’n surten– és gairebé irrellevant.

Terminologia bèl·lica

Malgrat les recomanacions dels llibres d’estil, es continua utilitzant termes de connotació negativa com “allau”, “onada” “invasió”…  En els titulars, les metàfores bèl·liques com “polvorí”, “batalla campal”, “revenja”, “asedio”, “asalto”, “se disparan”, “rebelión” i altre terminologia similar que traspua la sensació d’indefensió, caos i inseguretat són freqüents; contràriament, el terme “treball” només es troba en el 2% dels titulars.

Recomanacions per una millor cobertura

Per això, tant des del Col·legi de Periodistes com de la Fundació del F.C. Barcelona s’ha inclòs a l’estudi unes recomanacions per a millorar la cobertura mediàtica en relació amb els Menors Estrangers No Acompanyats.

Algunes d’aquestes recomanacions són treballar per garantir una formació especialitzada dels periodistes, evitar les informacions descontextualitzades, construir una estratègia per deslligar l’acrònim MENA de connotacions negatives,donar més visibilitat a aquests joves, garantir la presència d’informacions relacionades amb els joves en totes les seccions dels mitjans per així buscar la transversalitat, elaborar un manual de bones pràctiques adreçades als mitjans de comunicació, crear un Observatori dels menors migrats que faci seguiment exhaustiu del tractament informatiu i, finalment, cercar, identificar i promocionar els referents dels joves amb els quals es puguin emmirallar i es converteixin en exemples de superació, esforç i èxit per a tota la societat.