Aquests dies es parla molt del paquet de mesures de “regeneració democràtica” que s’està impulsant des del govern espanyol. Una d’elles inclou la modificació de la llei de publicitat institucional, anunciada pel mateix Pedro Sánchez, i que, entre altres aspectes, implica establir un topall màxim de finançament dels mitjans de comunicació per part de les administracions públiques. Tal com va remarcar ahir la vicepresidenta Yolanda Díaz, aquesta llei farà que els mitjans que practiquen el “pseudoperiodisme” i “vulnerin els codis deontològics” de la professió quedin privats de subvencions i finançament públics.
Però, què passa a Catalunya en aquest sentit? Doncs que està molt més regulat –sobretot la transparència pel que respecta a les ajudes públiques als mitjans– i que el debat al voltant del codi deontològic està molt més madur gràcies al rol que des de fa anys vint-i-set anys juga el Consell de la Informació de Catalunya (CIC).
El CIC és una entitat sense afany de lucre constituïda per la manifestació de voluntat del Col·legi de Periodistes de Catalunya l’any 1997. El seu objectiu és vetllar pel compliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic, el qual va ser aprovat per la Junta de Govern del Col·legi i pel Segon Congrés de Periodistes de l’any 1992. Era el primer codi deontològic de l’Estat i s’ha convertit, per molts professionals, en la seva brúixola ètica.
I ara, més de trenta anys després, potser no es veu externament al web dels mitjans de comunicació catalans, però la majoria d’ells tenen el segell de compromís ètic del CIC, un emblema que corrobora el seu compromís ètic amb la informació rigorosa.
Garantia d’una feina ètica i rigorosa
Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya entre 2009 i 2014 ens posa en antecedents. “Vaig ser la primera dona a presidir el Consell de la Informació de Catalunya el 2009 amb un objectiu molt clar: renovar el consell que en aquells moments es trobava molt decaigut i en dèficit econòmic. Per a tal fi, vam posar en marxa diferents coses, com obrir-nos a la societat i a la universitat amb debats, xerrades i jornades; renovar el codi deontològic periodístic, que llavors datava del 1992, i posar en marxa el segell del CIC, un reconeixement al compromís ètic amb la informació del mitjà que el tenia”, recorda.
Oficialitzat el 2011, el Segell del CIC és un distintiu públic que acredita que els mitjans de comunicació es comprometen a respectar el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest garanteix que “la societat pot confiar en el fet que el mitjà en qüestió i els seus periodistes realitzen una tasca informativa ètica i rigorosa i, dins del diari, garanteix als periodistes que el mitjà té el codi deontològic per bandera i que el fa respectar i aplicar en la informació diària”, explica Oliva.
Actualment, “entre noranta i cent mitjans catalans disposen d’aquest segell, els mateixos que estan adherits al CIC”, explica Begoña Muñoz, secretària tècnica del Consell. Els mitjans de comunicació paguen una tarifa anual per formar-ne part i tenir el segell, una quota ínfima que s’utilitza per mantenir aquest organisme sense ànim de lucre.
Com a garant de l’ètica i del codi deontològic, el segell es pot perdre si un mitjà rep dues o més queixes (tal com especifica el reglament) que poden ser presentades per qualsevol ciutadà. “De moment, cap mitjà ha perdut el segell. És molt difícil que passi”, admet Muñoz. De mitjana, el CIC gestiona entre tres i cinc queixes cada dos mesos. “Aquestes es gestionen en el ple del Consell on debatem unes tres i cinc queixes, ja que a vegades, algunes d’elles promouen debats molt llargs difícils de tancar”, reconeix la secretària tècnica. Les queixes tramitades, que es poden consultar al web del CIC, són també un pols entre el codi deontològic i l’evolució social perquè en el fons, reflecteixen com el periodisme i, en especial, el codi, afronten els reptes informatius que van sorgint.
El Codi Deontològic dels periodistes catalans, va ser aprovat l’any 1992 | Foto: CPC
Criteris que generen més controvèrsia
Les diferents queixes rebudes es publiquen anualment en la memòria del CIC, en un apartat que llista els criteris més vulnerats pels mitjans l’any anterior. Muñoz comenta que “aquest any, els més vulnerats han estat: no informar de manera acurada i precisa (a vegades relacionades amb notícies que implicaven menors) i el conflicte d’interessos”.
La secretària tècnica del CIC també explica com els reptes tecnològics derivats de l’aplicació i ús de la Intel·ligència Artificial en la creació de les notícies i les fake news que circulen sobretot per les xarxes socials els han obligat a ampliar criteris del codi deontòlogic (datat del 2016 i del qual és probable que es pugui actualitzar el 2025 en el pròxim Congrés del Col·legi de Periodistes de Catalunya), ja que no donaven resposta a aquests problemes recents. “Per això –afegeix Muñoz– des del CIC han encarregat “una sèrie d’estudis que responen a aquestes qüestions ètiques actuals i de les que no tenim prou fonament per afrontar-les: com gestionar el discurs de l’odi a les xarxes socials, més concreció en el tractament de notícies relacionades amb l’emergència climàtica, com tractar socialment i informativament el suïcidi i qui són i com podem gestionar l’aparició dels pseudomitjans”. Aquesta és precisament una preocupació compartida amb el Govern d’Espanya, que també ha encarregat una sèrie d’estudis per tenir més eines per afrontar l’aparició d’aquests últims.
El Segell del CIC, doncs, és molt més que una simple distinció del mitjà de comunicació que el posseeix, també és un compromís clar i públic amb el servei rigorós informatiu sobre el qual els ciutadans tenen molt a dir.
