L’única certesa és la certesa de la incertesa, assegurava Zygmunt Bauman. El sociòleg polonès va saber definir millor que ningú els temps actuals –“la modernitat líquida”- però no va fer mai prediccions de futur. “Només sóc sensible a allò que veig”, deia amb humilitat. 

A diferència de Bauman, Nicholas Negroponte (Nova York, 1943) és un dels més reconeguts futuròlegs en l’àmbit de les noves tecnologies, on se’l considera un autèntic gurú. Aquest informàtic nord-americà d’origen grec, conegut per fundar el Media Lab del MIT, la revista Wired i l’associació One Laptop per Child, (Una laptop per nen), porta quasi quatre dècades fent tota mena de prediccions relacionades amb la tecnologia digital i la comunicació.   

Els seus coneguts vaticinis van començar el 1984 quan en una de les primeres xerrades TED va fer una sèrie de prediccions polèmiques que s’han acomplert fil per randa. Així, va predir el declivi de la premsa escrita, el creixement dels dispositius tàctils en detriment del famós ratolí i la importància de les noves tecnologies en l’entorn educatiu. Fins i tot va vaticinar el que avui es coneix com l’Internet de les Coses. 

Negroponte no només fa prediccions, sinó que fins i tot presumeix d’elles. “No sé quantes vegades en la meva vida he dit ‘això passarà en deu anys’… i deu anys després la predicció es convertia en realitat”, s’ha vanagloriat en més d’una ocasió sense cap mena de pudor. 

El 2010, més de vint-i-cinc anys després de la seva famosa xerrada TED, Negroponte va imaginar una altra vegada el futur de la premsa i la comunicació. De nou, aquest cèlebre informàtic no deixava indiferent a ningú. Una altra cosa és que totes les seves prediccions es convertissin en realitat. Deu anys després analitzem què va encertar i què no. 

Una mort que no arriba

La predicció que més polseguera va aixecar va ser que la premsa en paper moriria l’any 2015. Aquesta concreció, com s’ha demostrat, no s’ha fet realitat ni de bon tros. És innegable que l’estat de salut dels diaris en paper no passa pel seu millor moment, i més arran de la crisi de la Covid-19. Arreu del món, hi ha milers de casos de capçaleres en paper que han fet fallida o bé s’han traslladat exclusivament a l’edició digital. Però fa ja cinc anys que, d’acord amb Negroponte, hauria d’haver vist la llum el darrer diari en paper. I, per tant, ha errat una de les seves grans prediccions. 

Quelcom que demostra com d’atrevida va ser la predicció de Negroponte és el fet que sis anys abans, el 2004, Philip Meyer, professor de la Universitat de Carolina del Nord, ajudant-se d’una extrapolació matemàtica, va projectar que el darrer diari imprès sortirà el 2043. Malgrat que no podem confirmar ni desmentir (encara) aquest punt, sí que sabem que Newspaper Death Watch, el bloc nascut el 2007 per registrar el tancament de diaris i revistes arreu dels Estats Units, es va deixar de publicar el 2018. Dit d’una altra manera: el cronista que havia d’escriure sobre la mort de la premsa en paper ha mort abans que les mateixes capçaleres.

Les xarxes aguanten

Una altra predicció on Negroponte no va estar gens encertat guarda relació amb les xarxes socials. El 2010, afirmava que “Facebook i Twitter no són tan importants” i advertia de manera contundent que la xarxa de l’ocellet tenia els dies comptats: “No crec que Twitter duri gaire”, assegurava el cèlebre guru de les noves tecnologies, apuntant aleshores que si bé “és un lloc on es perd molt de temps”, “si t’interessen les notícies, el repte és arribar a la font principal, no a la de tercera o quarta mà”.

Tot i que les dades dels darrers anys expressen una caiguda en el nombre d’usuaris totals d’aquestes dues xarxes que esmentava –Facebook i Twitter– també és cert que cada cop creix més el consum informatiu en aquest entorn. És a dir, que, en paraules de Negroponte, els ciutadans consumeixen informació “de tercera o quarta mà”, el que acaba alimentant la desinformació.

La televisió es manté

En un punt que no va fallar aquest informàtic nord-americà és en la seva predicció al voltant de la informació en línia. Negroponte assegurava que cada cop més els ciutadans ens informaríem a la Xarxa. Això anava en consonància amb la seva teoria de la desaparició dels mitjans escrits i en l’aposta per un declivi també del consum televisiu. Però si bé és cert que a molts països desenvolupats els mitjans digitals (incloent-hi xarxes socials) han desbancat la televisió com a mètode preferit per informar-se, també ho és que avui en dia la petita pantalla continua sent una font d’informació pel 70% de la població. I a més, per si això no fos suficient, segons el Digital News Report 2020 del Reuters Institute, en temps d’incertesa –com en l’actual crisi del coronavirus–, la televisió es considera un mitjà molt més fiable que no pas determinats mitjans digitals.

Vaticinis a llarg termini

Així doncs, els grans vaticinis que Negroponte va fer el 2010 no s’han complert. Tot i això, ens deixen unes conclusions interessants. Per una part, les afirmacions categòriques del controvertit informàtic contrasten amb la cohabitació actual que es dóna entre els mitjans de comunicació clàssics –com la televisió i la premsa impresa– i les noves tecnologies. I és que els primers, a més, s’han reivindicat com les fonts més fiables per la ciutadania.

I això és així perquè les xarxes socials, a les quals Negroponte no donava gaire importància, són avui en dia una realitat inqüestionable però també s’han convertit en la principal font de desinformació i en una gran preocupació per periodistes, editors i responsables polítics. 

En aquest sentit, en els darrers anys Negroponte també ha predit el paper del periodisme del futur, molt vinculat, segons ell, a tot el que passa a la Xarxa. “El periodista s’enfortirà i tindrà un paper més gran, que serà el de classificar i canalitzar tots els continguts que els usuaris aboquen a Internet. No val tot i és el periodista que ha de valorar la informació útil”, ha assegurat. 

Aquesta no és la única predicció de Negroponte en els darrers temps. El 2014, en una altra xerrada TED, va pronosticar la fi de la bretxa digital, l’accés universal a Internet o fins i tot unes píndoles de coneixement plenes de nanorobots que ens ompliran el cervell d’informació (“et prendràs una píndola i coneixeràs a Shakespeare”, va assegurar). A diferència de les del 2010, no se sap si aquestes noves prediccions s’han convertit en una realitat. Per comprovar-ho, tal com el mateix Negroponte va admetre, haurem d’esperar encara un quart de segle. El temps dirà si seran encertades com les que va fer als anys vuitanta o errònies com les de fa una dècada.