La fotografia és més que un frame o un instant aturat. És també, i sobretot, una manera de mirar el món i un art en ella mateixa. Les bones imatges remouen sentiments i sensacions com les bones cançons. Com la bona música, amaguen característiques tècniques que brinden els ingredients adequats per apropar-nos a un ideal artístic. I, també, com en la música, el més important no són les notes, sinó qui les executa i, sobretot, com ho fa. Tal i com deia el fotògraf Alfred Eisenstaedt, “el més important no és la càmera, sinó l’ull”.

Tenint en compte tot això, a continuació mostrem algunes de les fotografies més icòniques d’aquest 2016 que hem deixat enrere i que van des de Cambodja, passant pel Mediterrani, França, Catalunya, Idomeni, Síria i Guatemala, entre altres indrets.

1. Una dona i els seus fills observen les ruïnes de la casa on viuen a la ciutat kurda de Silopi, al sud-est de Turquia, prop de la frontera amb l’Iraq. El 19 de gener Turquia va emprendre una ofensiva contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Les operacions militars es van alternar amb tocs de queda en diversos centres urbans.

Una dona i els seus fills miren la càmera a través de la seva llar destrossada, a Iraq | Foto: Ilyas Akengin (AFP – Getty Images)

2. Una família camina a través d’un camp fronterer entre Grècia i Macedònia, prop d’Idomeni. Més de cinc anys de guerra han provocat que milions d’infants estiguin fugint de les seves llars per salvar la vida, enfrontant-se a innombrables perills com temperatures que aquest hivern han arribat fins als -13ºC.

Un nen observa el fotògraf mentre la seva família camina per un camí prop d’Idomeni. | Foto: Reuters

3. Ieshia Evans, una jove manifestant, va ser detinguda per dos policies antidisturbis el 9 de juliol, prop de la seu del Departament de Policia Baton Rouge. Les protestes van iniciar-se arran l’assassinat d’Alton Sterling, un home negre de 37 anys, que va morir a mans de dos agents de policia, a Louisiana. La mort de Sterling va fer reviure una onada de protestes pel tractament local de les minories als Estats Units.

Ieshia Evans s’enfronta a dos antidisturbis. | Foto: Jonathan Bachman (Reuters)

4. Dos siris corren entre les ruïnes de la ciutat d’Alep amb els seus nadons en braços després d’un bombardeig aeri al nord de la ciutat, que va tenir lloc el passat 11 de setembre. L’ACNUR (Agència de l’ONU per als Refugiats) afirma que es tracta de la pitjor crisis humanitària a la qual s’ha enfrontat mai. Actualment hi ha quasi cinc milions de refugiats siris registrats per l’ONG, però es creu que aquesta xifra podria ser d’un abast molt més gran.

Dos homes d’Alep corren amb els seus nadons en braços després d’un bombardeig a Alep. | Foto: Ameer Alhalbi (AFP – Getty Images)

5. Els indígenes conreen i cacen als boscos de Manú, al Perú. Els micos aranya són una de les seves preses favorites, però sovint acaben sent, també, els seus animals de companyia. Segons l’AIDESEP (Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana)molts grups d’indígenes –tot un garant per afavorir la preservació dels boscos i selves– estan actualment amenaçats.

Indígenes peruans caminen seguits d’una mona aranya. | Foto: Charlie Hamilton James (National Geographic)

6. Una jove monja ferida revisa el seu telèfon mòbil asseguda prop d’una víctima després d’un terratrèmol a Amatrice, Itàlia, el 24 d’agost. Quan es va produir el terratrèmol, la meitat del convent es va enderrocar produint la mort de tres monges i diverses dones d’edat avançada. En poc més de 24 hores, després del gran sisme de magnitud 6 que va deixar més de 250 morts a Amatrice, la terra va tornar a tremolaramb una força menor: 4,3, segons l’Institut Italià de Geofísica i Vulcanologia. La ciutat d’Amatrice pràcticament va desaparèixer, ja que fins el 70% de les seves cases van esfondrar-se.

Una monja mira el mòbil després d’un terratrèmol a Itàlia. | Foto: Massimo Percossi / ANSA via AP

7. Un tamarí de Spix (mono tití de cap bru) descansa sobre el cap d’una nena del poble amazònic dels Matsigenka. Els dos es refresquen de la calor al riu Yomibato, al Parc Nacional de Manú, al Perú. És molt habitual que els indígenes tinguin alguna o diverses mones com a mascotes familiars.

Una nena al riu Yomibato amb un moneta tití al cap. | Foto: Hamilton James (National Geographic)

8.  Alguns migrants, la majoria d’ells procedents d’Eritrea, salten a l’aigua des d’una embarcació plena de gent. Es troben en ple rescat a 13 milles del nord de Sabratha, a Líbia. Algunes ONG naveguen en petites embarcacions per ajudar als supervivents d’aquestes pasteres, molts d’ells infants.

Un grup de migrants salten de la pastera a 13 milles de Líbia. | Foto: Emilio Morenatti / AP

9. Una vinya de Flaesch, al cantó suís dels Grisons, farcida d’espelmes “anticongelants”. Degut a les inusualment baixes temperatures de la primavera del 2016, els viticultors tractaven de protegir la collita de les gelades amb espelmes.

Un camp ple d’espelmes “anticongelants” a Suïssa. | Foto: Gian Ehrenzeller (AP)

10. Omran Daqneesh, de només cinc anys, espera assegut en una ambulància després d’haver estat rescatat d’un edifici esfondrat en un atac aeri a Alep, Síria. La imatge del petit atordit, d’aspecte cansat i sense llàgrimes als ulls, encapsula els horrors infligits a la nord ciutat devastada per la guerra i en poques hores va fer-se viral donant la volta al món.

Omran Daqneesh espera dins una ambulància a Alep. | Foto: Mahmoud Rslan (AFP – Getty Images)

11. Jackeline, de 26 anys, sosté el seu fill de quatre mesos d’edat, que va néixer amb microcefàlia, fora de casa seva a Olinda, prop de Recife, a Brasil. El virus del Zika, fins fa poc gairebé desconegut, és transmès per la picada de determinats mosquits. A banda de febre i altres simptomatologies, en els últims mesos s’ha descobert que té uns efectes devastadors en els fetus de les dones embarassades. Segons l’OMS (Organització Mundial de la salut), arran del brot de Zika a alguns països sud-americans, milers de nens van néixer amb microcefàlia, una patologia irreversible que impedeix el correcte desenvolupament del cervell.

Una brasilera sosté el seu fill, que pateix microcefàlia a causa del virus zika. | Foto: Nacho Doce (Reuters)

12. Els castells són torres humanes que es construeixen des de fa més de 200 anys. Originaris del Camp de Tarragona i del Penedès, a partir dels anys vuitanta es van anar estenent progressivament per tota Catalunya, convertint-se en un símbol de la identitat catalana arreu del món.

La colla Vella de Xiquets de Valls durant una actuació a Tarragona. | Foto: Emilio Morenatti (AP)

13. Una dona plora enmig de les ruïnes de la seva ciutat devastada després que el tifó Nepartak passés per la regió xinesa de Fujian. El 10 de juliol el tifó  va devastar Filipines, Taiwan i la Xina, deixant nombrosos morts, inundacions i talls energètics importants. Nepartak, que deu el seu nom a un guerrer mitològic de Micronèsia, va ser el primer tifó de la temporada.

Una dona enmig de la ciutat devastada a la província xinesa de Fujian. | Foto: Reuters

14. Un grup de migrants passen per sobre els cadàvers dels seus companys de travessia i es dirigeixen a una barca de rescat. A Líbia hi viuen, segons l’ONU, més de 800.000 immigrants, un 13% de la seva població. En els últims anys, aquesta xifra ha augmentat en 90.000 persones, amb tot el que això comporta pel país. La majoria estan atrapats en la seva travessia per arribar a Europa, després de fugir desesperadament dels seus països d’origen.

Tres migrants caminen entre els cadàvers dels seus companys de viatge per apropar-se a la seva barca salvadora. | Foto: Aris Messinis (AFP – Getty Images)

15. Les protestes contra la reforma laboral francesa es van allargar força temps i, en ocasions, els enfrontaments entre antidisturbis i manifestants van estar carregats de violència. Segons un sondeig de l’Institut IFOP (Institut Francès d’Opinió Pública), les protestes comptaven amb un ampli suport popular, ja que més d’un 60% dels francesos consideraven que el moviment estava justificat.  El punt més criticat de la reforma era el que modificava la legislació laboral per primar els acords que negociaven les empreses sobre els convenis col·lectius.

Un manifestant colpeja una bala de fum a Nantes, França. | Foto: Stephane Mahe (Reuters)

16. Més de dos milions de cambodjans es van veure afectats per les sequeres de la primavera del 2016. En algunes regions les temperatures van superar els 42 graus centígrads i imatges com la de la fotografia van començar a circular arreu del món. Van morir més de 300 búfals i vaque. També es van perdre grans tonatges de peixos de diversos llacs i estanys a causa de la sequera i, en alguns casos, fins i tot per l’evaporació de les aigües.

Una nena seu en un vaixell que reposa al fons d’un llac assecat, a Cambodja. | Foto: Samrang Pring (Reuters)