L’11 de novembre va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona el sisè Congrés de Periodistes de Catalunya organitzat pel Col·legi de Periodistes, en el qual tres-cents assistents van escoltar els diferents ponents convidats a participar-hi. Aquest és un resum d’alguns dels millors moments del congrés:

Trump o la derrota de la professió

El nord-americà Dan Gillmor, blogger, escriptor i expert en mitjans digitals, va reconèixer que la professió del seu país havia viscut, un parell de dies abans, una de les pitjors derrotes amb la victòria electoral de Donald Trump, citat fins a catorze cops al congrés: “El periodisme ha fracassat absolutament. Li hem donat un munt de publicitat gratuïta”. “Trump pot ser l’amenaça més grans per les llibertats civils que he vist a la meva vida, i els periodistes ho patirem”, va alertar. Unes hores després, Andreu Buenafuente donava la seva peculiar visió de la situació: “Trump és un gran regal pels còmics i una gran merda per la humanitat”.

La clicocràcia i el cargol poma

Una constant van ser les crítiques als mitjans digitals per la dependència a les visites dels usuaris. “El periodisme està enfront la clicocràcia, la dictadura del clic. I qui pot plantar cara a aquesta pulsió és el periodisme”, va alertar el president de la Generalitat i periodista Carles Puigdemont. Una altra gironina, Laura Fanals, fins i tot va advertir que als Estats Units paguen en funció dels clics de les notícies. Al observar les nombroses crítiques en aquest sentit, Mònica Planas va concloure que el clickbait –titulars que busquen generar visites, sovint a expenses del contingut– “és el cargol poma del periodisme”.

El Congrés va ser un èxit d’assistència | Foto: Jordi Salinas

Por a les redaccions

Amb la crisi econòmica, les redaccions han perdut poder enfront dels dirigents dels mitjans de comunicació. Milagros Pérez-Oliva (El País), va ser contundent en aquest sentit. “Hi ha por a les redaccions. Qui s’aixeca ara a fer una crítica?”. “I hem perdut força com a col·lectiu perquè ara estem més atomitzats que mai”, va afegir.

Una amenaça anomenada Facebook

Les xarxes socials també van tenir la seva dosi de protagonisme al congrés, i no sempre positiu. Dan Gillmor, pare del periodisme ciutadà, va ser molt crític amb Facebook. I Vicent Partal (Vilaweb) no es va estar de dir que l’empresa de Mark Zuckerberg és “la gran amenaça  del periodisme”.

Paper, sí o no?

Els directors de diaris no es van posar d’acord sobre el futur del paper. “Continuarà tenint futur perquè es llegeix millor i té un tacte diferent”, va defensar Esther Vera (ARA) mentre Màrius Carol (La Vanguardia) recordava que es venen 650 milions de diaris en paper al món i que “és una experiència diferent”. A l’altra banda hi va haver Lluís Bassets. “Quan durarà el paper? M’és igual. Potser el New York Times farà una edició vintage per les residències de la tercera edat”, va ironitzar.

Apretón neocon

Andreu Buenafuente, durant la seva conversa amb Mònica Terribas, va admetre que en els darrers temps observa un ambient repressiu. “A TV3 vam fer la televisió més lliure que vam poder, mentre que als últims anys hi ha un apretón neocon amb empreses de comunicació que et diuen que hi ha temes que no volen que es toquin”, va assegurar.

El perill dels ‘meus’

Mònica Terribas va ser contundent amb determinada dosis de sectarisme de la professió. “Alerta amb els mitjans que diuen que  ‘aquests són els meus’, en referència als subscriptors, perquè nosaltres hem de fer periodisme i si només surt el que els subscriptors volen llegir, començarem a fer el mateix que no volem fer, i que critiquem, amb els anunciants”.

Dan Gillmor durant la seva ponència. Foto: Jordi Salinas

Le Canard té la fórmula

Un dels moments sorprenents va arribar amb Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné, el diari satíric francès. Després dels laments al congrés pels problemes econòmics dels mitjans i per la manca d’independència professional, Horeau va explicar que ells no tenen publicitat, ni edició digital, i que mantenen un disseny quasi tot en blanc i negre que no ha variat gaire en cent anys. Tot i això, venen 400.000 exemplars, tenen 70.000 subscriptors i cada any generen beneficis.  “Som un diari completament lliure”, va dir. Com que no tenen publicitat, no reben pressions dels anunciants. I, a més, guanyen totes les demandes. Chapeau!

Moment incòmode

La taula dels nous mitjans sorgits als darrers anys va ser, paradoxalment, on es va defensar un periodisme de tall més clàssic i tradicional. “El periodisme el fas o te’l fan”, va advertir Sergi Picazo (ElCritic.cat). En aquella taula es va viure el moment  incòmode del congrés quan Cristina Pérez (Vice.com) va explicar les estratègies d’storytelling per vendre publicitat. La gent es removia a les cadires.

Ens veiem l’any vinent?

Andreu Buenafuente es va trobar tant còmode al congrés que va aconsellar fer-ne un cada any. En aquest sentit la degana Neus Bonet va reconèixer que li agradaria recuperar les Jornades Anuals que temps enrere organitzava el Col·legi de Periodistes i que es centraven en temes específics.