El relat d’una periodista anglesa que es va fer passar per soldat per poder escriure cròniques des del front de guerra va estar-se en els calaixos de la història durant un segle. El 1919, Dorothy Lawrence va publicar l’autobiografia (Sapper Dorothy Lawrence: The Only English Woman Soldier in the Royal Engineers 51st Division), però no en va obtenir el ressò que esperava.

Es desconeixen els orígens de Lawrence. Sembla que va néixer el 1896 (tot i que algunes fonts apunten el 1887) com a filla il·legítima i, arran de la mort prematura de la seva mare, va ser educada per un clergue anglicà. Tenia vocació periodística i  de molt jove ja col·laborava amb The Times. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va intentar que algun rotatiu l’enviés com a corresponsal, però no se’n va sortir amb la seva. Era totalment anòmal que una dona ocupés aquesta posició, tot i existir excepcions com Edith Warton o Sofia Casanovas.

Així que va decidir marxar pel seu compte a França, on es va intentar enrolar al Voluntary Aid Detachment (Destacament d’Ajuda Voluntària), una organització fundada per la Creu Roja i l’Orde de Sant Joan, que comptava amb una majoria de voluntàries de classe mitjana i alta, que feien tasques d’infermeria per l’exèrcit britànic, però no la van acceptar, a banda que les tenien situades a la rereguarda i el que Lawrence volia era estar a primera línia.

De noia a soldat

Lawrence va continuar sola el seu camí cap al front, i es va topar amb la policia francesa, que la va advertir perquè tornés al seu país. No en va fer cas i va entendre que l’única solució seria vestir-se de soldat. Va tenir la sort de trobar un grup de soldats als quals al seu llibre anomena els seus “còmplices caquis”.

– Vull anar al front com a soldat –els va confessar–M’ajudareu?

Els nois van mirar-la, encuriosits.

– Però què vols que fem?

Segons sembla, fins a deu soldats van donar-li unes deu peces de roba diferents, i ella va acabar d’adaptar la disfressa, amb un cosset, per ocultar els pits, a més de tallar-se els cabells, embolicar-se com una mòmia per aparentar més volum corporal, rasurar-se la cara per fer-se marques com si fossin d’afaitat, i falsificar la documentació. Acabava de néixer el soldat Denis Smith.

“Encara que ja havia aconseguit el meu uniforme, semblava que estava més lluny que mai d’acomplir el meu somni” es lamenta al llibre. Però Tommy Dunn, un militar del cos d’enginyers, va ajudar-la a amagar-se en una cabana perquè era perillós que una dona compartís allotjament amb la resta de soldats. I entre ell i altres militars còmplices li anaven procurant aliment. També la van introduir a la 51a Divisió de la Companyia Tuneladora d’Enginyers Reials. Així que, durant uns deu dies, Dorothy Lawrence va estar infiltrada a l’exèrcit.

Però les dures condicions al front van fer que Lawrence emmalaltís. Davant del perill que la portessin a l’hospital i comprometés els seus “còmplices caqui”, el 1915 es va entregar. Les autoritats militars van engegar un consell de guerra per decidir si era una espia o una prostituta. Però la veritat era més incòmoda, ja que posava de manifest la deixadesa dels militars davant el fet que una dona s’hagués incorporat, d’amagat, al front de guerra. Així que van prohibir explicar la seva història fins la finalització de la guerra, i la van tancar en un convent fins a repatriar-la.

En el vaixell de tornada va conèixer la sufragista Emmeline Pankhurst, que va animar-la a difondre les seves aventures per empoderar altres dones, però si ho feia s’arriscava a un arrest.

Una carrera estroncada

Dorothy Lawrence va intentar escriure per la revista The Wide World Magazine, especialitzada en viatges i aventures, on col·laboraven també plomes de renom com Arthur Conan Doyle o Henry Morton Stanley, però els articles van ser bloquejats per l’Oficina de Guerra –embrió del Ministeri de Defensa– acollint-se a la Llei de Defensa del Regne, que permetia censurar continguts.

Finalment, un cop finalitzada la guerra, va poder publicar l’autobiografia i va rebre bones crítiques, però entre que es va continuar silenciant, aquest cop sota l’empara de la Llei de Poders d’Emergència, i que la gent volia deixar enrere tot allò relacionat amb el conflicte bèl·lic, el llibre no va tenir èxit i la carrera de Dorothy Lawrence va quedar estroncada.

No va poder exercir més com a periodista, sinó al contrari, quan va acusar de violació al clergue que l’havia cuidat quan era petita, el 1925 les autoritats van tancar-la en un sanatori. Lawrence va estar ingressada en diferents institucions durant gairebé quaranta anys fins a la seva mort, l’any 1964. Va ser enterrada en una fossa comuna en un cementiri al nord de Londres.

Deu anys enrere, quan la Gran Bretanya va commemorar el centenari de l’esclat de la Primera Guerra Mundial es va rescatar la seva figura, i fins i tot se l’esmenta en una galeria de l’Imperial War Museum. L’historiador militar Simon Jones va localitzar un exemplar del llibre de Dorothy Lawrence i està intentant reconstruir la seva vida personal i professional per tal d’escriure una biografia d’aquesta peculiar periodista. “Tot i que fa temps que l’estic investigant, malauradament encara estic lluny del punt en el qual puc publicar”, admet Jones.

L’únic que fins ara està clar és que la vida i la història no han tractat bé a Dorothy Lawrence, la periodista anglesa que volia escriure cròniques des del front.