Aquest rectangle vertical és el format d’una Instagram Story de la xarxa social Instagram la qual, també, molts adolescents utilitzen a l’hora d’informar-se. El cert és que Instagram està de moda. Prova d’això és que l’any 2018 ha seguit creixent i la mitjana d’activitat dels instagramers  ja ronda els mil milions d’usuaris mensuals i l’any passat va batre un nou rècord d’obertura de nous comptes.

Aquest creixement, però, ha comportat deixar de ser un terreny exclusiu dels més joves doncs ha augmentat el seu àmbit d’influència a sectors més amplis (i adults) de la comunitat digital. Si bé ja no es pot dir que Instagram sigui només una xarxa per adolescents, sí és cert que els adolescents segueixen estant-hi en massa.

Per això Mark Frankel, editor de les xarxes socials de la BBC News, explicava l’any passat a la web anglesa Journalism  que Instagram dóna l’oportunitat al mitjà per a acostar-se a una “jove i vibrant audiència que no necessàriament ha de fer servir la nostra web, ràdio o televisió per consumir les nostres històries”. De fet, una sèrie d’Instagram Stories centrada en les declaracions d’immigrants musulmans nord-americans sobre Trump va portar a la BBC un èxit inesperat. “Vam tenir 100.000 reproduccions els primers 15 segons i un molt bon nivell de retenció fins l’últim clip”, comenta Frankel. “Vam pensar que seria interessant provar i experimentar un tipus diferent de storytelling  tot descomposant parts d’una història en petits vídeos o en una sèrie animada de manera que els nostres seguidors poguessin experimentar el fet a mesura que es va actualitzant”, explica.

En aquest sentit, el director de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ferran Lalueza, assegura que Instagram és, sense cap mena de dubte, “una millora comunicativa: connecta molt i amb més facilitat amb els lectors i podem consumir la informació ràpidament”. Així, té lògica que els adolescents hagin trobat un espai a on informar-se sense que haver de llegir textos llarguíssims? “A nivell comunicatiu –prossegueix Lalueza– els mitjans han de publicar la informació seguint les regles i el llenguatge de les xarxes socials. En el cas de l’app, han de simplificar molt els textos i aquesta simplificació no sempre ajuda a la comprensió real dels temes que són rellevants per una societat. Per tant, el valor de la informació i la funció social del periodisme es perden en aquest resum”.

Tot a un clic i a un scroll

Els adolescents insisteixen què en quasi una hora que inverteixen a la plataforma en tenen prou per, entre altres coses, estar al dia. “Aquesta afirmació simplement ve d’un exercici de ganduleria. Els joves fan servir Instagram per informar-se perquè no van d’una web a l’altre, ni d’una plataforma a l’altre ni d’un diari a un altre; sinó que intenten satisfer tot el que necessiten en un mateix lloc. També és una qüestió generacional. Els adolescents no llegeixen el diari ni van a les seves webs perquè han nascut amb el mòbil a la mà. Ambdós fets fan que diguin que s’informen per aquesta xarxa social però, en realitat, no ho fan” explica Pedro Rojas, consultor en estratègia digital i plans de Social Media Marketing a The Plan Company. “Els joves només reben el 20% de la informació. Instagram és una plataforma que dóna prioritat a la imatge i al vídeo, no al text. També hi ha una limitació de caràcters i no és viable llegir notícies tan llargues en el telèfon, i menys la gent jove, que ja sabem que consumeix i es cansa molt ràpidament. Per tant, cap mitjà pot contextualitzar ni aprofundir en cap notícia que postegi a Instagram i això significa que els adolescents no s’informen bé”, adverteix Rojas.

“No totes les històries són necessàriament adequades per a Instagram”, Mark Frankel (BBC)

Mark Frankel, de la BBC, ja ho sap això. “No totes les històries són necessàriament adequades per a Instagram. Han de ser històries que es poden explicar ràpidament i tenir un fort element visual perquè puguin retenir l’audiència. Si no té una narrativa forta, probablement no val la pena fer l’esforç” comentava a Journalism.

Tècnicament complicat

A l’article Frankel també argumentava la diferència amb altres xarxes socials. “Nosaltres ens dirigim a un producte més polit del que podem arribar a crear, per exemple, amb Snapchat, una plataforma que permet jugar millor i on els continguts purs i sense edició són més atractius. Però a Instagram la gent busca quelcom més ben produït, on els elements visuals realment valen la pena. Hi ha molt bon contingut i per això el teu ha de brillar i sobresortir per causar impacte”. Aquest editor acaba assegurant que encara estan pensant com invertir millor els seus recursos i el personal de la BBC en aquesta plataforma on, segons ell, “hi ha una oportunitat pel periodisme”.

A Rojas no li disgusta aquesta afirmació. És més, a l’igual que Lalueza, comparteix que Instagram ha vingut per quedar-se i que pot oferir moltes oportunitats sempre i quan es parli el mateix idioma i se segueixin les regles del seu joc. I, en aquests moments, això no s‘està produint. I és que Rojas critica que els periodistes no facin fotos per cridar l’atenció ni segueixin les directrius del màrqueting visual sinó tan sols per acompanyar una notícia en una web o en un diari imprès. Aquest fet resta atractiu al post  que es publica a Instagram i incrementa les oportunitats que els joves no el cliquin.

“Ara per ara és impossible fer periodisme a Instagram”, Pedro Rojas

A més, es desconeix com funciona l’algoritme d’aquesta xarxa social i, per tant, no se sap com es poden tenir més oportunitats de ser vist. Tampoc permet compartir cap tipus d’enllaç. Això impedeix al jovent poder aprofundir més en els detalls en cas que la imatge els hagi atret el suficient. Sí que permet, de moment, posar un enllaç a la biografia i un altre en les stories. “I quina notícia tries? Una notícia sobre el Pedro Sánchez? Sobre Trump? Sobre polítiques socials? Quina és més important que la resta? O poses la direcció de la teva pàgina principal quan potser ells no volen anar a la portada sinó a aquella notícia en concret?”, es pregunta Rojas.

Aquest consultor segueix la seva anàlisi: “Ara per ara és impossible fer periodisme a Instagram perquè la plataforma és purament mòbil. Tècnicament és molt complicat. No tothom està al lloc de la notícia per la qual no pots retransmetre en directe. I quan passa les notícies, els editors han d’editar la foto, després el periodista hauria d’enviar el text a l’editor, el qual li hauria de donar el vistiplau… i tot això, és clar, des de la distància perquè tenint un mòbil no necessites estar a la redacció. El periodisme és rapidesa. Els mitjans o són ràpids en donar la notícia o perden lectors. Aquest procés seria tan lent que la notícia quan es pengés a Instagram ja no seria suficientment actual i, per tant, els adolescents tampoc en voldrien saber més perquè ja ho haurien sabut per altres mitjans”.

Percepció errònia

I mentre la BBC pensa com invertir-hi més recursos de moment, a casa nostra, ningú hi està invertint “ni temps ni diners ni educació” assegura Rojas. “Les escoles no ensenyen periodisme digital. Els periodistes que gestionen les xarxes són d’una generació antiga que no saben treure-les-hi tot el rendiment ni parlar el llenguatge dels joves”, adverteix. “Amb un paràgraf –prossegueix– no pots explicar l’actualitat o el que significa la foto. El valor dels periodistes es perd perquè, al no haver-hi anàlisi de fons, fa que els joves no valorin la feina dels periodistes, ni dels mitjans, ni pensin que necessiten saber més sobre el context de la imatge que estan veient”. “I l’argument que l’app també ajuda aportant visites i clics a la web, i per tant, audiència per la publicitat que sosté el mitjà, no és real ja que són números molt marginals”, conclou.

Per la seva part, Ferran Lalueza, apunta un altre tema que considera important. “A les xarxes socials existeixen les bombolles de filtre: a Instagram no veiem molts perfils i opinions diferents com veuríem amb Twitter sinó que només estem en contacte amb allò que sintonitza molt directament a la nostra manera d’entendre el món, la realitat que ens envolta. Això fa que cada vegada reforcem més els nostres prejudicis i ens tanca altres maneres d’entendre la realitat i la necessitat d’entendre-la”, explica.

“En definitiva –apunta– el preocupant és que la plataforma els porta a pensar que estan informats. I aquí succeeixen dos fenòmens: el primer és que probablement les persones que no consumeixen productes periodístics de qualitat és molt improbable o impossible que estiguin informades. El segon és que, tot i no estar informades, la seva percepció és que sí que ho estan i, per tant, es perd la motivació per buscar altres fonts de qualitat i de contrast. La combinació d’aquests dos problemes és, en la meva opinió, demolidora”, finalitza.

Com comenten ambdós experts, doncs, menjar dolços tot el dia no és alimentar-se. Veure Instagram tot el dia, potser tampoc vol dir informar-se.