La informació ambiental als mitjans de comunicació és escassa. Per facilitar la tasca dels periodistes especialitzats en aquest àmbit, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), amb el suport de l’agència EFE Verde, va organitzar el 12 i 13 de novembre una trobada amb una trentena de periodistes mediambientals de l’Aliança d’Agències de Notícies del Mediterrani (AMAN, per les seves sigles en anglès), coincidint amb la celebració de la COP22 a Marràqueix, o el que és el mateix, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

Es tracta de la segona trobada que realitza l’organització ja que el col·lectiu es va reunir a Màlaga l’any passat en el primer pas per la creació d’aquesta xarxa de periodistes especialitzats. Enguany,  la ciutat marroquina va aplegar de nou al col·lectiu, a representants de les associacions espanyoles de periodistes ambientals (APIA) i científics (AECC) i delegats de les principals organitzacions mediambientals mediterrànies per debatre sobre les dificultats de la tasca periodística, així com de les fites aconseguides després de la primera trobada.

“El Mediterrani és una de les regions més vulnerables a l’impacte del canvi climàtic i  afronta nombrosos reptes”, va subratllar Antonio Troya, director del Centre de Cooperació del Mediterrani de l’UICN. Per aquest motiu, va dir, “s’ha d’augmentar la conscienciació i buscar solucions”. “Les agències nacionals de notícies són el millor estri”, va concloure.

En aquest sentit, el director d’EFE Verde, Arturo Larena, va recordar la “gran responsabilitat” que tenen els periodistes ja que “la informació condiciona comportaments i conductes”. “Necessitem donar claus i les veus a tots els sectors del medi ambient perquè la societat demani solucions”, va afegir. Larena, que va reclamar que “el medi ambient s’inclogui a l’agenda dels mitjans de comunicació”, va explicar com l’agència ha anat tractant aquesta temàtica afegint nous formats informatius (al tradicional dels teletips, peces per ràdio i televisió) amb la incorporació de xarxes socials, infografies i còmics ja que “el públic consumeix la informació d’una altra manera”.

Primers fruits

Una de les primeres fites d’aquesta xarxa és la creació d’una pàgina web dedicada a l’ecologia de l’agencia marroquina de notícies MAP (mapecology.ma), que es va idear arran de la trobada espanyola i es va llençar fa dues setmanes en motiu de la celebració de la COP22. La web publica una seixantena de notícies diàries sobre medi ambient en anglès, francès i àrab i es recolza amb el treball de les corresponsalies que disposa l’agència a diferents ciutats del món com Washington o Sao Paulo, entre d’altres, i l’equip de la versió anglesa que està a Rabat.

Segons el responsable de l’agència, Omar Er-Rouch, fins ara la temàtica estava fora de l’agenda del mitjà. No obstant, desprès de demanar assessorament a EFE Verde i tenint en compte la celebració de la COP22 al país, l’agència marroquina ha fet una aposta per aquest tipus d’informació. Així, actualment, estan cobrint les negociacions climàtiques amb una seixantena de periodistes (la meitat d’ells dedicats a cobrir els esdeveniments que es porten a terme en l’espai dedicat a la societat civil).

La periodista Caty Arévalo (a la dreta) va lamentar la manca de mitjans per desenvolupar periodisme d’investigació mediambiental | Foto: Pilar Valbuena

El llançament de la pàgina ha modificat el contingut dels mitjans de comunicació marroquins contribuint al debat de l’opinió pública. “Fa cinc mesos ningú parlava de deixalles, canvi climàtic o plàstic, però ara tothom parla sobre temes mediambientals”, va assenyalar Analia Iglesias, col·laboradora d’El País i resident al Marroc. “El nivell de coneixement és diferent als països. Hem d’utilitzar aquests esdeveniments per crear conscienciació perquè és possible en alguns llocs com Marroc”, va afegir posant l’exemple de la creació de noves lleis sobre la utilització de bosses de plàstic al país.

Segons Er-Rouch, el més difícil serà mantenir el ritme un cop finalitzi aquest esdeveniment internacional que genera una gran quantitat d’informació. “És un gran repte, però si després de la COP22 publiquem vint notícies diàries ja estarà bé”. En aquest sentit, confia que ho podran aconseguir ja que assegura que estan rebent material de les organitzacions no governamentals.

A més d’aquesta iniciativa, la trobada va ser l’escenari de la presentació d’una guia mediambiental que  presenta una panoràmica sobre la situació actual del Mediterrani. A través d’un recull d’entrevistes (amb experts i periodistes de la xarxa) s’hi recopilen les principals problemàtiques ambientals de la zona (contaminació, gestió pesquera, ordenament del trànsit marítim, desenvolupament de la costa…) i els reptes de futur. També recopila un llistat amb les principals entitats mediambientals i científiques de la regió per facilitar l’accés a les fonts. El manual pretén ajudar a ampliar el coneixement de la protecció del Mediterrani, “la llar de 450 milions de persones i 250 milions de turistes”, tal i com va recordar el director d’EFE Verde.

Igualment, es planteja com una eina que serveixi com a base per a l’elaboració de futurs temes d’investigació i es complementa amb una plataforma en línia que permetrà compartir informació i intercanviar experiències. D’aquesta manera, es vol potenciar el treball dels periodistes que tractin un mateix un tema des de l’òptica de diferents països. “La idea és que sigui una plataforma pública que doni l’oportunitat d’obtenir finançament i visibilitat al que s’està fent”, va explicar Lourdes Lázaro, una de les coordinadores de la plataforma i coautora de la guia ambiental. Tot i que inicialment la plataforma serà una eina d’ús exclusiu pels periodistes del col·lectiu, no es descarta obrir-la en el futur a més usuaris.

La trobada va acabar amb una visita al parc natural Toubkal  | Foto: Pilar Valbuena

Reptes específics

Durant l’esdeveniment també es van tractar les dificultats que han d’afrontar els periodistes mediambientals i es va centrar en la relació entre la ciència i els mitjans de comunicació. “No s’ha de creure en els científics, s’ha de contrastar la informació amb altres científics”, va advertir Ignacio Bayo, vicepresident de l’Associació de Periodistes Científics a Espanya, que també va subratllar que sovint les investigacions només responen a una petita part d’un tema i que el periodista necessita una informació més amplia.

La diferència de la concepció del temps que tenen els periodistes i els científics, la recerca d’altres fonts a més dels ecologistes i les rutines productives (“el periodista passa la major part del seu temps davant de l’ordinador quan hauria d’anar al carrer”) van ser altres inconvenients apuntats per Bayo.

Mentre que Larena va apostar per la especialització dels joves periodistes, Caty Arevalo, periodista ambiental de l’agència EFE i coautora de la guia mediambiental, va destacar la manca de finançament per realitzar aquest tipus de periodisme. “Necessitem més periodisme d’investigació, no només cobrir les notícies diàries”, va assegurar. Per aquest motiu, va animar a tots els periodistes de la trobada a inscriure’s a les beques d’organitzacions independents que ofereixin finançament per cobrir temes en el terreny com, en el seu cas, els pobles indígenes d’Alaska  i el combat que porten a terme contra el canvi climàtic. “Els nostres mitjans no ens pagaran per això”, va concloure.