El nom d’Hubertine Auclert és segurament poc conegut, sobretot a casa nostra, però cal, sens dubte, reivindicar-lo: va ser una pionera del moviment feminista, la primera sufragista a França i també la primera a utilitzar el terme feminisme, el 1882, en el sentit que s’usa actualment, és a dir, com la lluita per millorar la situació de les dones. I, alhora que tot això, o més aviat per tal de vehicular tot això, es va convertir en una periodista feminista republicana, compromesa amb una lluita que li ocuparia tota la vida.

Amiga de Victor Hugo, des de l’inici va trobar suport en aquest cèlebre escriptor. Va ser ell, de fet, qui li va aconsellar de començar a col·laborar al diari L’avenir des femmes, dirigit per Lleó Richer i Maria Deraismes i que es va publicar a França tots els diumenges entre 1871 i 1878.

Tanmateix, hi havia moltes diferències entre el pensament d’Hubertine Auclert i el dels directors del diari, més moderats que ella. Per tot això, el 13 de febrer de 1881, aquesta pionera llança un rotatiu propi, d’aparició quinzenal, anomenat La Cittoyenne, que serà el gran portaveu de totes les seves reivindicacions: l’emancipació de la dona, el dret a vot, el matrimoni amb separació de béns, etc. Hubertine mantindrà aquest diari en peu durant deu anys, fins al 1891.

Després de la fallida econòmica del seu diari, el 1894 Auclert continua la lluita pel sufragi femení a La Libre Parole, llançat pel periodista Édouard Drumont. Concretament, escriurà en aquest rotatiu una columna periòdica a la secció Les Droits de la femme.

I, encara més endavant, a partir de 1896, escriu també en un altre diari, Le Radical, on dirigeix una columna titulada Le féminisme durant tretze anys, amb prop de quatre-cents articles publicats entre 1896 i 1909. El director d’aquest diari, Henry Maret, ja havia recolzat abans la causa feminista i sufragista, i no va dubtar a cedir a Auclert l’esmentada columna setmanal. Aquest diari servirà de plataforma definitiva a Hubertine per desenvolupar i divulgar amb regularitat un discurs reivindicatiu amb què abordarà tots els aspectes que afecten la dona de la seva època i, sobretot, la qüestió controvertida de la legalització dels seus drets. És a tall de valoració global, i considerant tots aquests articles periodístics en els diferents diaris que acabem d’esmentar, que molts consideren Hubertine Auclert una precursora en l’ús de la paraula feminista.

Una caricatura d’Auclert, molt coneguda per ser una agitadora popular.

Impulsora d’accions espectaculars

Però, qui va ser exactament Hubertine Auclert? Nascuda el 1848 en un poblet d’Auvergne, Saint-Priest-en-Murat, i ben aviat materialment independent gràcies a l’herència rebuda dels seus pares, Auclert escull ja de jove la causa republicana i la lluita per la llibertat de les dones, que exigeixen canvis en el codi napoleònic a favor de l’educació, la independència econòmica, el dret a vot, etc.

A l’impuls de la seva causa hi ajuda molt el fet que ella arriba a París just al final de la guerra francoprussiana. La caiguda de Napoleó III i el naixement de la III República li obren el millor camí per iniciar aquesta lluita. A la capital francesa, s’incorpora a l’Associació pel dret de les dones, que es dissol el 1877, però reneix amb el nom de Lliga francesa pel dret de les dones, amb el seu amic Víctor Hugo de president d’honor i impulsada pels esmentats Lleó Richer i Maria Deraismes.

Inspirant-se en els mètodes de les suffragettes angleses, Auclert aviat practica la provocació i la desobediència civil. Esdevé una gran agitadora popular, convocant manifestacions i marxes de protesta; participa en mítings polítics i congressos on defensa la seva causa; es nega a pagar impostos i el 1904 fins es proposa cremar públicament el Codi napoleònic en els actes commemoratius del centenari de la seva creació.

En aquest capítol d’accions espectaculars que va dur a terme, s’hi compta també el fet d’acudir, juntament amb altres companyes, als casaments, i en el moment de la lectura de l’article que diu que “la dona deu submissió i obediència al marit”, llançar una escridassada.

A més d’activista i columnista, Auclert va publicar diversos assajos en vida, on destaca Le vote des femmes, així com Les Femmes arabes. En aquest darrer, que escriu després de passar quatre anys a Algèria juntament amb el seu marit, hi denuncia la doble llosa que sotmet la dona musulmana: la tradició ancestral i el colonialisme.

Contemplant tota la seva tasca en els diversos àmbits esmentats, observem que Hubertine Auclert es diferencia de la majoria de les feministes del seu temps, molt més cauteloses en les seves reivindicacions i que, en aquests primers moments del moviment dels quals estem parlant, només es van atrevir a exigir drets civils. Auclert, en canvi, va lluitar sempre per una igualtat integral, en tots els àmbits, aconseguint com la que més introduir la causa feminista en el debat públic i polític en la França del seu temps.

Aquesta precursora del moviment feminista va continuar la seva lluita fins al final, sense arribar, malauradament, a veure en vida l’assoliment del sufragi femení, que arribaria l’any 1944. Ella va morir trenta anys abans, el 8 d’abril de 1914.