El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya–  va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.

Al llarg de tot el segle XX, la ràdio ha viscut i ha explicat la història, però també l’ha patit; la repressió va inhibir-ne la llibertat, tant de continguts com d’idioma. Així i tot, ha entretingut famílies senceres amb radionovel·les o programes musicals, ha estat la principal companyia de moltes persones i ha esdevingut font d’informació única en moments d’incertesa com les guerres, processos electorals, atemptats, cops d’estat…

La ràdio, més immediata i creativa que la premsa escrita (molt més reposada i formal), s’ha anat obrint camí malgrat tots els avenços tecnològics que l’han posat a prova. No només no va entrar decadència amb l’arribada de la televisió, que va irrompre al ser molt més explícita i enlluernadora, sinó que, contràriament al que vaticinaven The Buggles a la cançó Video Killed the radio star, va entrar en la seva època daurada.

Ara bé, la repressió després de la Guerra Civil va deixar durant molts anys el país orfe de ràdio en català, llengua que el 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, es va prohibir. Cap als anys seixanta i setanta, el català es va començar a reprendre tímidament a espais d’algunes emissores com Ràdio Barcelona, Ràdio Joventut, RNE o Ràdio Miramar de Badalona.

En aquesta línia de temps es poden visualitzar algunes de les dates més rellevants de la història de la ràdio a Catalunya, des de la creació de la primera emissora de ràdio fa cent anys, fins a fets més recents com l’aparició del DAB (el Digital Audio Broadcasting, que substituirà l’FM) o les emissions en streaming a través dels telèfons intel·ligents.

El millor moment de la ràdio en català

Com podem veure a la línia de temps, és a partir de la mort de Franco que el català es va tornar a escampar per les ones i comença una recuperació que el situa avui dia com a idioma de consum principal de ràdio a Catalunya. No tan sols això, sinó que les dades mostren que el consum de ràdio en català ha augmentat en els últims anys.

Segons dades del Departament de Cultura, recollides a l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2021-2022 realitzat per l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 2021, un 74,5% del total de persones que van escoltar la ràdio el dia anterior a l’enquesta, ho van fer en català. El 2015 el percentatge era del 64,1%.

El consum de ràdio en castellà a Catalunya, altrament, ha disminuït. Segons la mateixa font, el 2015, un 62% escoltava la ràdio en aquest idioma mentre que al 2021 era el 52,1%. En aquest gràfic veiem l’evolució del consum de ràdio en les dues llengües entre 2015 i 2021.

Malgrat l’aparició de nous canals d’informació i entreteniment arran del desenvolupament de noves tecnologies, el consum de ràdio es manté força estable. És el que es desprèn de l’Informe de la inversió publicitària de la ràdio 2022 publicat per l’Associació Catalana de Ràdio, en què es comparen el nombre d’oients des del 2007 fins al 2022.

Si hi afegim les dades de l’acumulat de l’últim EGM (desembre 2023) observem que continua la tendència a l’estabilitat, tot i que hi ha hagut una lleu baixada continuada d’oients en l’última dècada. Malgrat això, les xifres actuals són superiors als del 2007, 2008 i 2009.

El mateix informe revela que el consum de ràdio per Internet va créixer de manera notable el 2022, un 25% respecte a l’any anterior. El 38,5% dels oients tenen entre 25 i 44 anys i el 40,6% entre 45 i 64 anys. D’altra banda, l’11,7% dels oients de ràdio per Internet té menys de vint-i-cinc anys.

L’envelliment de l’oient de la ràdio musical

I com ha evolucionat, en l’última dècada, el perfil d’oient de ràdio convencional i, específicament, de ràdio musical segons la seva edat? Comencem per la ràdio generalista. La mitjana d’edat de l’oient de ràdio generalista a Catalunya es situa avui en els 48,2 anys, segons l’acumulat del darrer EGM (desembre 2023).

A causa de l’ús d’altres canals d’informació i entreteniment, podríem esperar una baixada del consum de ràdio convencional entre els més joves. Però no ha estat així; el pes de l’audiència d’entre 14 i 24 anys ha augmentat (tot i que molt lleugerament) i representa  el 7,7%, mentre que el 2014 era el 4,3%. En la franja d’edat en què sí ha perdut audiència  (fins a set punts) ha estat en els oients que tenen entre 35 i 44 anys. D’altra banda, el perfil d’oient major de 65 anys ha augmentat, tot i que poc, passant del 24% del 2014 al 26% del 2023.

Ho observem en els següents gràfics.

En canvi, a la ràdio musical, les generacions més joves baixen lleugerament pel que fa al seguiment, tot i mantenir-se dins una relativa estabilitat; la radiofórmula ha perdut un 2% d’oients d’entre 14 i 24 anys respecte al 2014.

On més es nota la pèrdua d’audiència jove de ràdio musical és a la franja de les persones d’entre 25 i 44 anys, que el 2014 representaven un 47% del total mentre que actualment són el 35%.

Per la seva banda, la franja dels 45 als 64 anys augmenta del 28% al 38%, posant de manifest que, de mica en mica, l’oient de radiofórmula està envellint i que les generacions joves no integren de la mateixa manera aquesta manera de consumir ràdio. Per tot plegat, segons l’acumulat de l’últim EGM (desembre 2023), l’oient de ràdio musical a hores d’ara se situa en una mitjana d’edat de 44,4 anys.

Podem comparar aquestes dades amb els següents gràfics.

Commemoració del centenari i reptes de futur

La ràdio, malgrat formar part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions i gaudir de bona salut, té molts reptes que ja s’han començat a manifestar, com la competència dels continguts digitals o les noves formes publicitàries. També té altres reptes que arrossega fa temps, com el sistema de mesurament d’audiències.

Per tot plegat, sorgeixen preguntes al voltant de la ràdio: manté la credibilitat de sempre? Com afronta la desinformació? Reflecteix la diversitat social actual? És encara un mitjà atractiu pels anunciants? Té futur el DAB?.

Aquestes i altres qüestions que ajuden a dibuixar la situació actual del sector seran analitzades en un monogràfic que publicarà el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a l’octubre. Sigui com sigui, l’auge d’altres formats com el podcast sembla demostrar que la combinació que fa possible el format radiofònic (paraules, silencis, música i efectes de so ) continua sent una fórmula d’èxit.

El centenari de la ràdio a Catalunya se celebra amb una programació d’activitats que aproparan la ràdio a la ciutadania i que homenatja els professionals que l’han fet possible. La SER està portant a terme diferents actes i activitats al llarg de l’any per celebrar el seu centenari i el Govern també impulsa el Pla Estratègic de la Ràdio a Catalunya per garantir “la viabilitat econòmica i cercar l’adaptació tecnològica de les emissores”. Per la seva part, Ràdio Associació de Catalunya ha posat en marxa diferents projectes, com un documental, un llibre, un podcast i una gala especial en la propera edició dels premis que atorguen i que tindrà lloc el 26 de febrer al Palau de la Música Catalana.