El periodista turc Can Dündar, director del diari progressista Cumhuriyet, va presentar el passat 17 de maig el seu llibre Arrestados. Notas de un periodista turco en la cárcel (Editorial Descontrol, 2019) en una trobada amb l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). A l’acte Dündar va estar acompanyat de Teresa Carreras i Josep Maria Martí Font, membres de la junta de l’APEC, entitat que l’any 2017 va guardonar-lo amb el premi Ernest Udina a la trajectòria Europeista. Dündar –que va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat d’Ankara i Periodisme a Londres– també ha estat guardonat amb el premi de Reporters Sense Fronteres i el 2016 va ser finalista del Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència que atorga el Parlament Europeu.
Al llibre, el periodista relata els tres mesos que va estar en presó preventiva a la presó d’alta seguretat de Silivri, a 67 quilòmetres a l’oest d’Istanbul i on actualment hi ha nombrosos periodistes. Dündar va entrar a aquest centre penitenciari després que el 2015 el seu rotatiu publiqués unes fotografies en les quals es podia veure agents dels serveis secrets turcs entregant armes a rebels islamistes de Síria. Finalment, Dündar va ser condemnat a cinc anys i deu mesos de presó per traïció, però va fugir del país i des del 2016 viu exiliat a Berlín.
Dündar coneix de primera mà l’experiència dels presos polítics catalans, ja que va visitar a Jordi Cuixart a Lledoners i, recentment, també ha acudit a una sessió del judici al Tribunal Suprem. “El judici dels presos catalans em va recordar als judicis de Turquia”, va assegurar el periodista, que va lamentar que hi hagi persones en presó preventiva per lluitar pels seus ideals polítics o, com és el seu cas, per exercir la seva professió. “Això no és sobre Turquia o Espanya. És una qüestió global, hem de lluitar tots junts contra les agressions”, va denunciar. Malgrat això, va posar èmfasi que actualment la situació és pitjor a Turquia ja que al seu país “no hi ha separació de poders”.
Control absolut d’Erdogan
El 16 de juliol del 2016 a Turquia va viure una temptativa de cop d’estat que ha provocat un control absolut per part del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que controla el poder executiu, legislatiu, judicial, els militars, la policia i els mitjans de comunicació. Des de llavors, s’han endurit les polítiques i el control estatal cap a qualsevol demostració de dissidència. Un any després de l’intent de cop d’estat, hi havia 174.000 persones detingudes de les quals 269 eren periodistes. També es van acomiadar 138.000 funcionaris, mentre que 4.424 jutges i fiscals van ser expulsats de la feina.
De fet, va assegurar Dündar, el poder de Turquia arriba fins a altres països on hi ha una gran comunitat turca com Berlín. Per aquest motiu, va ressaltar que viu “amb por” pel fet que pugui ser víctima d’un possible atac contra la seva persona. Per això, està pensant a marxar a Londres on viu el seu fill. Dündar mesura les seves paraules a l’hora d’escriure, ja que la seva dona i la seva filla –a les quals porta tres anys sense veure– encara viuen a Turquia perquè el Govern els va requisar el passaport i no poden sortir del país.
El pròxim 23 de juny se celebraran eleccions municipals a Istanbul, on al març l’oposició socialdemòcrata va imposar-se al candidat del partit islamista d’Erdogan per només 23.000 paperetes. Un cop dur per Erdogan, ja que la formació del president feia vint-i-cinc anys que governava la ciutat. El partit del líder turc va impugnar els resultats davant la Comissió Electoral, que finalment va decidir que s’havien de repetir les eleccions. Dündar no és optimista amb aquests comicis perquè creu que només són un aparador de cara a la galeria, ja que a l’estiu és quan hi ha més arribada de turistes. “Volen ensenyar a l’exterior que a Turquia hi ha democràcia”, va puntualitzar.
Escriure a la presó
El llibre que va escriure a la presó el va haver de redactar a mà perquè allà no s’hi poden tenir ordinadors. “No em recordava el que era escriure a mà i el mal que fa”, va admetre. A les tres o quatre hores de posar-s’hi, li van sortir durícies al dit i per això va aprendre a escriure també amb la mà esquerra. No obstant això, Dündar va comentar que la presó és el lloc ideal per escriure. “Ningú et molesta, no sona el telèfon, ningú pica a la porta, no estàs pendent del mòbil”, va bromejar. Actualment forma part “de la gran família d’escriptors que han escrit llibres a la presó com Cervantes”, va afirmar.
Tot i les conseqüències que va portar publicar les fotografies que implicaven a l’Estat turc amb la guerra de Síria, el periodista turc va manifestar que ho tornaria a fer. “Soc periodista, és la meva professió i era el meu deure”, va concloure.
