La imatge sempre ha ocupat un lloc privilegiat en la nostra societat, però els darrers anys, amb la digitalització de les informacions i dels mitjans de comunicació i l’auge de les xarxes socials, ha pres més rellevància que mai. Des dels inicis de la professió, fotògrafs i fotoperiodistes han tractat de fer valer els drets d’autoria i d’explotació de les seves imatges.

Si bé gran part dels mitjans de comunicació, i també molts usuaris de xarxes com Instagram, Tik Tok o Twitter, citen regularment els autors de les fotografies, moltes altres s’utilitzen sense permís dels seus autors.

A continuació us oferim una guia per tenir clar la legislació sobre l’autoria de les imatges i, també, sobre com prevenir, evitar o denunciar l’ús sense permís de les vostres fotografies;

Què diu la llei?

La Llei de la Propietat Intel·lectual (TRLPI) de 1996 considera les fotografies com a objectes de la propietat intel·lectual. Tanmateix, també estableix una diferenciació entre obra fotogràfica i mera fotografia, essent l’obra fotogràfica aquella en què l’autor ha pres decisions creatives i hi ha plasmat la seva personalitat. Una mera fotografia és, doncs, la que es pren de forma automàtica, seleccionant l’objecte i fent clic. És a dir, serien la majoria d’imatges que tenim al mòbil.

Tot i que les fotografies d’un professional són sempre obres fotogràfiques, cal conèixer aquesta diferència, perquè la protecció i atribució dels drets que generen són diferents. Una obra fotogràfica (fotografia professional) genera drets morals i patrimonials mentre que una mera fotografia, com recull l’article 148 de la llei, “gaudeix del dret exclusiu d’autoritzar la seva reproducció, distribució i comunicació pública […] amb una duració de vint-i-cinc anys”.

Drets morals i econòmics

Per una part, hi ha els ‘drets morals’, són aquells que protegeixen l’autor i la seva obra. No prescriuen mai i són intransferibles.

• Dret a l’inèdit o de decidir sobre la divulgació de l’obra.
• Dret a la paternitat de l’obra, al reconeixement de l’autor. La fotografia s’ha d’atribuir explícitament al seu autor original. Aquest dret es viola sovint quan no se cita el nom de l’autor; quan s’atribueix la imatge a algú altre; o quan es plagia la fotografia, sigui de manera exacta o per imitació dels elements essencials.
• Dret a la integritat de l’obra. És aquell que permet a l’autor permetre o impedir qualsevol deformació, modificació o transformació de l’obra que pugui afectar a la seva reputació.
• Dret a la modificació de l’obra divulgada. L’autor té dret a modificar, corregir o millorar l’obra sempre que en respecti l’essència i els drets adquirits per tercers.
• Dret a retirar l’obra (que pot comportar indemnitzacions si el propietari és una altra persona, per danys emergents i lucre cessant)
• Dret d’accés a l’exemplar únic o rar per permetre’n còpies, divulgació o coneixement.

D’altra banda, hi ha els ‘drets econòmics’ o d’explotació, són aquells que impliquen drets d’autor i llicències d’ús. D’entrada pertanyen a l’autor de la fotografia, però si està en relació laboral amb una empresa la situació pot variar. Aquests drets sí que es poden cedir, tot emprant contractes de cessió de la propietat intel·lectual. Tenen, també, una durada determinada. A Catalunya els drets d’explotació són vigents fins setanta anys després de la mort de l’autor.

• Dret de reproducció, inclou les còpies de la fotografia i la seva impressió en llibres, catàlegs… o la seva entrada en bases de dades.
• Dret de distribució, dret de posar a disposició del públic l’original o còpies de l’obra, mitjançant la venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma.
• Dret de comunicació pública, implica l’exhibició de la imatge al públic, fora d’un entorn domèstic, i requereix l’autorització de l’autor.
• Dret de transformació, inclou qualsevol mena de modificació de la qual se’n derivi una obra diferent.
• Dret de participació, que atorga un % de la venda de l’obra en subhasta.

Molts usuaris utilitzen fotos de tercers sense respectat els drets d’autor | Foto: Kal Visuals

Drets que pertanyen a l’autor de la imatge

• Tant si ets un fotoperiodista freelance com si estàs en plantilla d’un mitjà de comunicació, els drets morals sempre seran teus.
• Si ets freelance o autònom, els drets d’explotació són teus i ets tu qui decideix a qui vens o cedeixes les teves imatges i durant quant de temps.
• Si estàs contractat com a fotògraf en un mitjà, el més probable és que propietat de les imatges sigui del mitjà en qüestió i, per tant, també els drets d’explotació. Les condicions haurien d’estar fixades en el contracte laboral.

Tipus de llicències d’imatge

• Copyright. Tenen tots els drets reservats i només es poden utilitzar amb el consentiment exprés de l’autor. Són les que permeten una gestió íntegra dels teus drets d’autor i un intercanvi monetari (o no) per la cessió dels drets d’explotació.
• Creative Commons. Permeten l’ús lliure de l’obra sota certes condicions. En tots els casos s’ha de citar l’autoria, però n’hi ha que permeten o prohibeixen la modificació de l’obra o l’explotació del seu ús per a usos comercials.
• Copyleft. És l’oposat a les imatges amb copyright. Significa que no pertanyen a ningú i es poden utilitzar lliurement.

Més enllà de les llicències d’imatge, hi ha les ‘imatges de domini públic’. Són aquelles en què el termini dels drets d’autor ha caducat i es poden fer servir. Cada país té la seva pròpia llei de Propietat Intel·lectual i, per tant, els terminis de drets d’autor poden variar.

Com publicar imatges amb copyright

• Signa amb el teu nom i/o posa-hi una marca d’aigua.
• Sempre que sigui possible, afegeix-hi un peu de foto i el símbol de copyright.
• Sempre que puguis, enllaça les teves imatges al teu portal web o portafolis.
• Quan editis, guarda les imatges originals i exporta les editades sense metadades.
• A Internet, procura publicar còpies (sense metadades), i no la imatge original.

“Cada fotografia té el seu propi codi de metadades, que no passarà a les còpies si no s’exporten directament d’aquesta manera. Tots els programes d’edició et deixen escollir si les vols insertar o no quan fas l’exportació”, aconsella el fotògraf documentalista i periodista Uri Bosch.

• Dispara en diferents formats.

“Pot ser recomanable disparar en RAW, a part d’en JPEG, i conservar-ho sempre com a prova en cas de litigi”, afegeix Bosch.

Freelance: què incloure en el contracte

• Especifica clarament la retribució que vols rebre per la cessió dels drets d’explotació de la teva imatge, les condicions de l’acord i el termini i la forma en què s’ha d’efectuar.
• Especifica si la cessió dels drets és exclusiva o no.
• Especifica el tipus d’ús permès per a la imatge.
• Especifica el termini o durada de la cessió dels drets d’explotació de la fotografia.

Laia Corachán, advocada civil i penal, especialista en drets d’imatge i propietat intel·lectual, adverteix que “com a freelance, és essencial que en el contracte que regula la cessió dels drets d’explotació de la imatge –perquè l’autoria sempre serà teva– s’hi especifiqui els usos de la imatge: per a què es pot fer servir, si és per a edició en paper, web o altres, i si és per a un sol ús o dins d’un termini establert, ja que en el cas dels mitjans de comunicació tenen un arxiu amb imatges que fan servir de recurs. Com més detallats estiguin els usos i temps, menys problemes hi haurà”. En el cas de fotoperiodistes en nòmina, també cal establir les bases dels usos a què es destinaran les imatges.

• Tot i que amb la digitalització acostuma a ser ‘per a tot el món’, especifica el territori on es pot exposar la teva imatge.
• Especifica, també, aquells drets que no cedeixes. Per exemple, dedica una clàusula a determinar els usos permesos o no del dret a la transformació.
• Si et demanen l’entrega els arxius originals (RAW), especifica amb molt de detall els drets que es cedeixen (reproducció, distribució, comunicació pública, transformació, participació) i deixa per escrit que has lliurat els arxius originals.

“En cas de fer una feina on et demanin l’entrega del RAW, és important elaborar un contracte on s’especifiqui clarament l’entrega d’aquest arxiu i quins són els drets que es cedeixen. Això és aplicable a qualsevol tipus d’entrega, però amb els RAW especialment perquè són els arxius originalíssims”, alerta Uri Bosch.

• Si tens alguna pàgina web pròpia o algun espai professional que es pugui consultar, dedica un apartat a “l’avís legal” on resumeixis de manera clara tota aquesta informació.

Què fer si utilitzen, plagien o modifiquen una imatge sense consentiment

• Tant si vols emprendre una via més amistosa com si vols emprendre una via judicial, hauries d’informar-te per un advocat especialitzat en drets d’autor i propietat intel·lectual.
• Cal identificar qui fa un ús no consentit de la teva imatge, si és una persona física o jurídica.
• Posar-te en contacte amb la persona o mitjà que ha utilitzat la teva imatge sense consentiment. Per compte teu o amb el suport d’un professional.
• Demanar que retirin l’ús de la imatge i valorar el cas en concret.
• Si hi ha voluntat de dialogar i interès per continuar utilitzant la fotografia, determina l’acord que vols en retribució a la cessió dels drets de la teva imatge.
• Si no t’han citat com a autor, demanar que ho facin de manera explícita.
• Si han atribuït l’autoria de la fotografia a una altra persona, demanar que la canviïn.
• Si hi ha hagut un plagi parcial o total de la teva fotografia, demanar que la retirin i valorar si acceptes o no la cessió dels drets d’explotació i transformació, previ acord.
• Si no hi ha voluntat de dialogar o no t’hi pots posar en contacte, i es continua fent ús de la teva imatge sense el teu consentiment, pots interposar una demanda (via civil) o una denúncia (via penal). Si d’aquest ús sense consentiment se n’ha obtingut una quantia econòmica pots exigir una indemnització. Si s’ha malmès la teva imatge com a fotoperiodista o fotògraf/a professional perquè la teva obra s’ha associat a material en contra dels teus valors o que malmet la teva reputació, i/o ha estat transformada de manera que s’ha pervertit l’essència de la fotografia, pots demandar per danys i perjudicis.
• En cas que la infracció s’hagi comès des de l’estranger, val més interposar el procés en els jutjats del teu país.
• Tot aquest procediment l’hauries de fer amb un advocat, que avaluï el teu cas en particular, et guiï en el procés i defensi els teus interessos.