Segons un informe publicat per Vertele, durant la darrera setmana de febrer, Antena3 va dedicar el 60% del temps dels seus informatius a parlar del virus COVID-19, popularment conegut com coronavirus. Per la seva part, Telecinco en va dedicar el 55%, La Sexta un 52% i TVE un 46%. “Estem fent un gra massa donant informació a totes hores”, reflexiona al fil d’aquestes dades Magda Campins, especialista en medicina preventiva i de salut pública de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Campins va ser present a la taula rodona que aquest dimarts va organitzar el Col·legi de Periodistes de Catalunya per qüestionar si s’està informant de manera correcta d’aquesta malaltia que suma més d’un centenar de casos a Espanya –i que ja s’ha cobrat el primer mort– i que monopolitza els mitjans d’arreu del món. “S’ha contagiat entre la població un cert pànic per la necessitat d’estar informat”, afirmava al seu torn Joan Maria Morros, degà del Col·legi.
Evitar inèrcies
Malgrat la quantitat de minuts que es dediquen al virus, al nombre de casos i a les conseqüències de tot plegat, alguns com Joan Julivert, professor d’anàlisi dels discursos dels mitjans de la Universitat de Barcelona, demanen no preguntar-se tant “si estem informant massa sinó preguntar-se com s’informa”. Aquest periodista i tertulià és molt crític amb algunes cobertures. “En una televisió de l’Estat podem veure com, mentre un responsable mèdic fa una connexió on es compara el coronavirus amb la grip, es tiren imatges de recurs de gent vestida d’astronauta o amb mascaretes”, denuncia.
Que els mitjans tenen un paper determinant en l’ambient de preocupació que viu la població és innegable. Com a mínim així ho demostra un estudi publicat aquest dilluns a RealClearPolitics on es pot veure com les cerques a Internet de les paraules ‘coronavirus’ i ‘mascaretes’ creixen exponencialment després que els mitjans digitals i, en menor mesura, les televisions en parlin. Des de TV3 creuen que la responsabilitat dels mitjans és tant reduir el temps dedicat a la malaltia com, i aquí radica la clau, canviar la forma en com s’informa.
Respecte al primer objectiu, TV3 sembla lluny de les televisions estatals. Si aquestes superen quasi totes el 50% de temps d’informatius dedicats al coronavirus, en el cas de TV3 s’hi va dedicar només un 28% del temps, precisava Dani Bramon, cap de redacció de la televisió pública catalana, durant l’acte.
D’altra banda, també va exposar com des del dilluns 24 de febrer, quan es va conèixer el primer cas de coronavirus a Barcelona, es va decidir “aturar la redacció i evitar inèrcies”. Va ser així com TV3 va decidir aplicar una sèrie de criteris informatius apostant, en paraules de Bramon, per “fer un bon periodisme per la gent i no per l’audiència”. “És diferent titular ‘segon cas de coronavirus a Catalunya’ que ‘segon cas lleu de coronavirus a Catalunya’”, exemplificava.
Xarxes i mentides
Durant les prop de dues hores de la taula rodona, es van enumerar diferents episodis a mitjans de l’Estat –especialment televisions– on “els vicis van passar per davant del bon periodisme”, tal com definia Bramon. Però el que més preocupa són algunes males praxis. “Els periodistes estan agafant les xarxes socials com a font d’informació molt habitual”, va alertar Fran García, el director de comunicació de l’Hospital Vall d’Hebron. “Un dia abans que l’Hospital Clínic confirmés el primer cas de coronavirus, mitjans seriosos ens trucaven perquè a les xarxes socials es deia que al Vall d’Hebron teníem ingressat el primer afectat”, va afirmar.
Molts cops, la combinació entre inèrcia en la rutina informativa i xarxes socials acaba amb fake news sobre la qüestió del coronavirus. “Algunes de les informacions més vistes són falses i donen molta feina de desmentir”, advertia Campins. “Aquestes fake news fan molt mal”, va afegir.
En un sentit semblant es va posicionar Bramon. “És molt cansat haver de contrastar tot allò que la gent ha llegit o que està sortint a les xarxes socials”, admetia. En aquest punt, Julivert introduïa la clau sobre el perill de les Facebook, Twitter i companyia en casos com aquest. “No hi ha una jerarquia. Totes les informacions ocupen el mateix espai, sense importar quina sigui la font”, va alertar.
I mentre alguns mitjans de comunicació tracten d’aturar-se per reflexionar sobre com estan informant al voltant del coronavirus, les xarxes socials i les fake news es continuen presentant com el principal perill de la desinformació i del pànic generat davant aquesta malaltia. I tot plegat, enmig del context de pescaclics. “Molts mitjans no responen a un lector, sinó a un client”, apuntava Julibert. I, de retruc, es troba la privacitat dels pacients, “el més important de tot i que sempre hauríem de respectar”, tal com va concloure Fran García, de l’Hospital Vall d’Hebron, en la darrera paraula de la taula rodona.
