22 de novembre del 2044, les set del matí. El Joan es desperta per anar a treballar a la redacció d’una ràdio. Més ben dit, és la Maria qui el desperta. No és la seva parella. De fet, no és ni tan sols una persona. La veu sintètica que sona a través dels altaveus que té integrats a l’habitació ja fa anys que substitueix el locutor que anys enrere havia de ser davant d’un micròfon a hores intempestives. Més endavant, cap a dos quarts de nou, s’hi posarà la Maria real, la presentadora del programa matinal on treballa el Joan com a redactor. El realisme de la seva veu clonada fa que els oients gairebé ni s’adonin que qui presenta les hores menys agraïdes del programa no és una persona.

Un cop ja està llest per un dia més fent de periodista, es dirigeix cap al cotxe. L’assistent li recomana què escoltar i a primera hora opta per informar-lo sobre el temps, les notícies més rellevants i, seguidament, li ofereix un programa de debat sobre un tema d’actualitat. Alguns dels continguts li sonen familiars; va elaborar-los el dia abans. Dins de les recomanacions, la intel·ligència artificial recopila continguts de diversos mitjans, entre els quals el seu, que ara estan acompanyant milers de persones de camí a les oficines. La personalització no substitueix, però, el programa de la Maria, sinó que el complementa.

Redaccions amb IA

Un cop el Joan arriba a la redacció, les pantalles compten amb gràfiques molt detallades. Fa pocs minuts que han arribat les dades d’audiència del dia abans. El partit de futbol del Barça va fer unes dades extraordinàries entre els homes d’entre 25 i 34 anys: un 15% més del que és habitual. El departament d’anàlisi d’audiències de l’emissora s’estarà tot el matí intentant esbrinar què va portar aquest col·lectiu concret de la població a incrementar el consum d’àudio en directe.

Mirant-se l’historial d’audiències, topen amb un mur: els anys en què el consum majoritari de ràdio tenia lloc mitjançant vies analògiques. En aquells temps, les audiències es coneixien a través de les tres onades dels Estudis Generals de Mitjans, una per quadrimestre, que extreien resultats a través de milers d’enquestes telefòniques. Abans, doncs, era impossible conèixer amb precisió els consums específics de dies específics en franges d’edat específiques. La ràdio digital, ja majoritària l’any 2044, permet a l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació conèixer molt més l’oient i que, de retruc, els mitjans també el coneguin i així puguin adaptar millor la seva programació.

Al lloc de treball del Joan, la intel·ligència artificial n’és totalment protagonista. Mentre escriu les cròniques que han de sonar als butlletins, el sistema li dona constantment recomanacions d’escriptura. Quan detecta una possible imprecisió, també li ho fa saber. En un context de bombardeig de notícies falses, les redaccions estan més blindades que abans contra la desinformació. Una de les eines de què disposen tots els redactors de la ràdio és un verificador d’àudios i vídeos generats per intel·ligència artificial. Amb una simple cerca, el Joan pot saber si aquella informació audiovisual que li ha arribat és real o falsa. Tot i no ser una eina infal·lible, facilita molt la feina als periodistes.

Quan el Joan no té temps de locutar una peça, o no pot locutar-la perquè no té cap micròfon a mà que li permeti enviar una gravació de bona qualitat, té l’opció de fer que una veu sintètica locuti el text escrit. Prèviament, l’eina ha estudiat les característiques de la seva veu per obtenir un resultat molt semblant a la seva parla real.

Les taules del voltant del Joan no estan només ocupades per periodistes. Els enginyers de dades han anat guanyant protagonisme progressivament a les redaccions. Unes redaccions híbrides que ja començaven a desenvolupar-se vint anys enrere i que ara ja s’han consolidat, i el bon ús de les dades amb un tractament eficient a través de la intel·ligència artificial marca la diferència. Amb tota la feina feta, el Joan se’n torna a casa a dinar. Avui està especialment cansat, i l’assistent del cotxe ho detecta. Tenint en compte el seu estat anímic, li proposa pòdcasts i música alegre.

Conservar l’ànima

És impossible predir el futur amb precisió. Tampoc és la feina dels periodistes, que  prou feina tenen a entendre i explicar el present. Tot i això, el Congrés Internacional de la Ràdio, celebrat el 15 i 16 de novembre al CaixaForum de Barcelona amb motiu dels cent anys de l’arribada d’aquest mitjà a Espanya, va congregar els professionals de la indústria a escala mundial i van poder imaginar la ràdio del futur.

Organitzat per la UAB i la Cadena SER, i amb la presència de més d’un centenar de ponents de deu països diferents, la trobada va permetre dibuixar alguns escenaris de les pròximes dècades com els que s’exposen en aquest article. Segons els participants del congrés, doncs, el dia a dia d’un periodista radiofònic, i de la ràdio en general, podria assemblar-se al del Joan.

Un futur que, tal com apunten aquests experts, té molt recorregut. “La ràdio té un futur imparable”, assegura Ricard Ustrell, presentador d’El Matí de Catalunya Ràdio. Aquest comunicador assegura que combatre les notícies falses ha de ser una prioritat de les redaccions i que la màgia de la ràdio, els seus espais de directe i el valor de la paraula han de mantenir la força per connectar amb la gent. En la mateixa línia s’expressava Tere Ortega, de Tarragona Ràdio, que defensa l’essència del mitjà, la proximitat i la immediatesa tot destacant la cerca del relleu generacional de l’audiència com a peça clau. Més enllà d’això, és primordial que “la ràdio conservi l’ànima”, segons assegurava Òscar Moré, periodista de SER Catalunya mentre que per l’analista en comunicació Fred Jacobs, “la clau en tots els programes i pòdcasts és despertar emocions, encendre la curiositat i oferir noves perspectives”.

Ateses les opinions dels experts, la ràdio avançarà tècnicament i facilitarà la vida a professionals i oients gràcies a la intel·ligència artificial, sempre utilitzant aquest ingredient com s’usa la sal als aliments: amb la mesura exacta i sense excedir-se. Necessàriament, però, haurà de conservar la seva essència, màgia i component humà. En cas contrari, la ràdio deixarà de ser ràdio.