Sant Francesc de Sales és el patró dels periodistes i se celebra cada 24 de gener. Va ser el Papa Pius XI qui, el 1923 –coincidint amb el tercer centenari de la seva mort– li va atorgar aquest paper, tot recordant que “els periodistes han de mostrar en qualsevol moment que el rigor sempre ha estat unit a la moderació i la caritat, que era la característica especial de Sant Francesc”. Així doncs, el dimarts vinent farà un segle que aquest antic clergue catòlic francès, nascut el 1567, representa l’esperit del periodisme en la nostra tradició.

Francesc de Sales era sacerdot a la regió calvinista de Chablais (situada a la costa sud del llac de Ginebra, a l’antic comtat de Savoia). En un lloc on es donava per perduda la fe catòlica, ell va aconseguir evangelitzar gran part de la població, a través de l’escriptura d’unes octavetes que repartia a les cases, i gràcies a una gran tasca de suport i acompanyament a les persones més vulnerables. És per això que la seva tasca s’assimila a la dels periodistes i escriptors. De fet, se’l considera el primer gran escriptor cristià des dels apòstols.

Bisbe auster i cast

Lluny de ser una data discreta, l’onomàstica de Sant Francesc de Sales s’ha erigit dignament com el Dia dels Periodistes a Catalunya. En un article al Punt Diari (l’actual El Punt Avui) el 24 de gener de 1985, el periodista Josep Collelldemont escrivia a Sant Francesc de Sales: “Allibereu-nos, gloriós sant, de caure en mans de grups de pressió, que ens vulguin utilitzar per a interessos particulars. Manteniu i reforceu, que ja convé, la consciència que un país només pot ser democràtic si accepta sense condicions la llibertat d’expressió, tant per part del poble com dels governants. Doneu-nos, als professionals, una seriositat en la nostra feina que ens porti a ser fidels a la informació, malgrat el risc que això moltes vegades comporta. I tragueu-nos, encara que ja sé que és demanar molt, aquesta mala fama que tenim de gent perillosa i perversa, de la qual cal allunyar-se com el dimoni. Amén”.

Sovint amb una vida nòmada i extremadament austera, Francesc de Sales deia estimar la pobresa i professava els valors cristians de castedat i sacrifici. La seva tasca a Chablais va tenir un èxit notable i la seva popularitat va créixer dins de les estructures de l’Església. El 1599 va ser nomenat coadjutor al bisbat de Ginebra i el 1602, després de la mort de Claudi de Granier, va ser ordenat bisbe de Ginebra.

Un gran comunicador

La proximitat de Francesc de Sales en els sermons i la tasca propagandística dels seus fulletons informatius havien calat profundament en la societat i, segons expliquen les Serves dels Cors Traspassats de Jesús i Maria, la seva audiència va ser cada vegada més nombrosa. Segons el relat de les Serves, la manera afable i amena d’explicar l’Evangeli l’havia heretat de la seva mare, qui li havia ensenyat catecisme a través d’exemples i narracions didàctiques que, més tard, ell repetia a la resta de canalla. La seva vocació ja despuntava de petit i va impulsar les seves accions fins al final dels seus dies. Com relaten les Serves en la seva petita col·lecció d’articles sobre els Sants i Teologia del Cor, Francesc de Sales va morir als cinquanta-sis anys el Dia dels Sants Innocents (28 de desembre) del 1622 a Lió, on havia fet parada per atendre les religioses del convent de la Visitació.

El 1661, el Papa Alexandre VII el va beatificar, i el 1665 el va canonitzar i, des de llavors, se’l considera Sant. Entre alguns dels seus llegats hi destaquen els seus escrits de Les controvèrsies, La Introducció a la Vida Devota o El tractat de l’Amor a Déu.

Un ofici en constant transformació

A banda de la creença religiosa particular, la història de Sant Francesc ressona encara als nostres dies. Avui dia, el periodisme continua essent, en gran part, un ofici vocacional. El cofundador d’El 9Nou i actual redactor en cap d’esports del diari El País, Ramon Besa, reivindicava dimarts passat, en una entrevista a Rac 1, la professió periodística, “desprestigiada en els últims temps, sobretot arran de l’explosió de les xarxes socials”. “Estem en una fase de transició”, va afirmar.

Ja en el seu discurs d’investidura com a doctor honoris causa de la Universitat de Vic, el 20 de juny del 2019, Besa carregava contra el “mal costum de no aixecar-se de la cadira per escriure la notícia” i animava a les noves generacions de periodistes a “intentar ser honestos i decents, tenir una ètica i, sobretot, ser fidels a la signatura”.

En aquest sentit, Teresa Terrades, responsable de Cultura a El 9Nou del Vallès Oriental, considera que la celebració del centenari del patró dels periodistes  serveix per “reivindicar aquesta feina, sobretot en moments de canvis i molta competència”. Per a Terrades, l’essencial en la seva feina com a periodista comarcal és “anar més enllà de la informació pura i dura, fer reportatges i donar sentit a comprar el diari: oferir informació que no es troba en una piulada”.

El periodisme de Terrades és sortosament proper a la manera en què Francesc de Sales feia arribar la informació: “per fer un bon periodisme de proximitat cal conèixer la gent, estar al dia a dia del carrer, anar als llocs i tenir molts contactes. És així com crees una xarxa”, destaca.

En commemoració de Sant Francesc de Sales, el 24 de gener, el Papa Francesc ha publicat una carta apostòlica i se celebrarà una Missa a la capella conventual de la catedral de Girona, a un quart de deu del matí, amb un esmorzar de germanor amb els periodistes.