La lluita contra la desinformació és un dels grans reptes que ha arribat amb els avenços tecnològics. Les plataformes socials ja fa temps que juguen un paper protagonista en la difusió de tota mena de continguts: informació veraç i contrastada es barreja amb continguts de baixa credibilitat, o directament, notícies falses.
Tant els uns com les altres, es veuen beneficiats o penalitzats pel funcionament intern de les xarxes socials, ja que l’algoritme dona més visibilitat a allò que més es comparteix, que més es comenta i que més likes té.
Així doncs, les notícies falses es difonen de forma ràpida perquè tenen, precisament, la capacitat de provocar una resposta emocional en l’usuari que el portarà a compartir o interactuar amb aquest contingut, contribuint a la seva difusió accelerada. Però en molts casos, són els bots (perfils artificials d’usuaris) els grans responsables de l’efecte bola de neu que es produeix amb aquestes informacions.
A això hem de sumar-hi la facilitat per manipular imatges i vídeos que proporcionen els nous sistemes d’intel·ligència artificial, que cada cop són més realistes i que poden fer dubtar fins i tot a la persona més informada i curosa. En qualsevol cas, la finalitat d’aquest contingut és convertir-se en viral, arribant com més lluny millor.
Aquest paradigma comporta que el periodisme i les eines de verificació tinguin un paper clau a l’hora de desmentir informacions que són falses i que han estat creades amb la finalitat de generar confusió o d’influir en l’opinió pública.
En els últims anys, hem vist com aquests continguts han proliferat, arribant a un gran nombre de persones a través de les xarxes socials, i en alguns casos, fins i tot, la premsa els ha donat per certs, abans de saber que es tractava de material manipulat.
Aquí tenim alguns exemples de notícies falses que han tingut una gran difusió en els últims temps:
Les aigües ‘cristal·lines’ del riu Sena
Els Jocs Olímpics de París han estat el tema central d’algunes informacions manipulades que hem vist darrerament i que s’han distribuït ràpidament per les xarxes socials. Uns dies abans de la cerimònia d’inauguració, una publicació anunciava que l’aigua del riu Sena estava en perfecte estat per a la celebració de les competicions aquàtiques, tot mostrant una fotografia del riu i de les seves aigües cristal·lines, aconseguides gràcies a la intel·ligència artificial. La realitat és ben diferent, ja que mala qualitat de l’aigua del Sena, degut a la contaminació fecal, és molt important. Les anàlisis oficials durant els Jocs Olímpics van demostrar una important quantitat de bacteris E. Coli i Enterococcus, que superaven els límits permesos.
La falsa amenaça de Hamàs
Els exhaustius dispositius de seguretat durant els Jocs Olímpics fan palesa la necessitat de precaucions extraordinàries davant d’una possible amenaça terrorista en un esdeveniment d’aquestes dimensions, i les notícies falses no ajuden a rebaixar la tensió.
Abans de la inauguració va circular un vídeo d’un minut de durada en què un home emmascarat advertia que “rius de sang correran pels carrers de París”, en nom del grup terrorista Hamàs. El mateix grup terrorista va declarar que el vídeo és una falsificació. BBC Verify, per la seva banda, va assenyalar també altres aspectes que catalogarien el vídeo com a fals, com el fet que no està publicat en canals oficials de Hamàs, que qui parla no té accent palestí i que el compte des del qual es va publicar només tenia un missatge original.
El president Biden “desorientat”
Just abans de l’estiu, tant a les xarxes socials com a alguns mitjans de comunicació, va aparèixer un vídeo, filmat durant la cimera del G7 celebrada a Itàlia del 13 al 15 de juny, que mostrava Joe Biden aparentment desorientat, d’esquena, mirant el no-res, i en què Giorgia Meloni, la primera ministra italiana i amfitriona de la trobada, li indicava cap a on s’havia de dirigir.
El vídeo viral obviava un fragment anterior, imprescindible per entendre i desxifrar què havia succeït a l’escena: només uns segons abans, uns paracaigudistes havien aterrat al costat de les autoritats, i Biden simplement es va dirigir a ells per fer-los-hi un gest d’agraïment a pocs metres d’on estaven. Però el vídeo que es va compartir no incloïa aquesta part. Una manipulació que, tant l’equip de campanya de Donald Trump com molts mitjans afins, van aprofitar per desprestigiar el seu rival polític.
“Kamala Harris va néixer com a home a Líbia”
A Facebook s’han publicat i compartit de manera reiterada missatges que afirmen que la candidata a les eleccions presidencials del 5 de novembre pel Partit Demòcrata, Kamala Harris, va néixer amb sexe masculí a Líbia i que era fill d’un general de l’exèrcit d’aquest país.
Aquesta afirmació és una continuació de la narrativa que va sorgir el 2020, quan a les xarxes socials es va començar a compartir la mateixa imatge i el mateix missatge que pretén polemitzar sobre els orígens de Harris.
El missatge acompanyat de la mateixa fotografia no ha deixat de publicar-se de manera intermitent fins avui dia, obligant les plataformes a catalogar aquesta informació com a falsa, tal com ha fet Facebook recentment. La partida de naixement de Kamala Harris corrobora que va néixer a Oakland i que el seu pare, Donald Jasper Harris, va ser professor a la Universitat d’Stanford.
Una mentida, aquesta, similar a la que en els darrers anys es va dir sobre Barack Obama en el sentit que no havia nascut als Estats Units, sinó a Kènia. Una falsedat que fins i tot Donald Trump va donar com a certa i va ajudar a difondre.
La ‘mort’ de Tomeu Penya
El mes de setembre de l’any passat, una piulada a X va fer córrer una notícia falsa que afirmava que el cantautor mallorquí Tomeu Penya havia mort. Simulant el perfil d’usuari oficial de la productora del cantant, Produccions Blau, el compte fake @BlauMallorca va anunciar la mort de l’artista.
Les reaccions van córrer com la pólvora i aquesta xarxa social es va omplir de missatges de record i de condolences. Fins i tot alguns mitjans de comunicació es van fer ressò la notícia fins que pocs minuts després, tant el compte d’X autèntic de la productora com el del mateix Tomeu Penya, van desmentir la notícia anunciant que el cantant es trobava perfectament.
Estic bé 🤠
— Tomeu Penya (oficial) (@TomeuPenya) September 4, 2023
Una altra ‘mort’: la de José Luis Perales
Tan sols un mes abans de la notícia de la falsa mort de Tomeu Penya, havia sorgit una altra notícia falsa que també anunciava una defunció del món de la música: la del cantant José Luis Perales.
L’origen de la mentida va ser, novament, la xarxa X. Diverses piulades van afirmar que el cantant havia mort als 78 anys i de seguida van començar les repiulades i els missatges de condol. Molts mitjans de comunicació, sobretot hispanoamericans, també van compartir la notícia malgrat que, ni la família, ni cap representant de l’artista s’havia pronunciat al respecte.
Gairebé una hora més tard, el mateix cantant va desmentir la seva pròpia mort a través d’un vídeo improvisat enregistrat a Londres en què anunciava que estava “més viu que mai”.
CL: ¡Ante los rumores… os mandamos un saludo enorme desde Londres! pic.twitter.com/dKTJUFccok
— José Luis Perales (@PeralesOficial) August 7, 2023
La falsa explosió del Pentàgon que va repercutir en la borsa
Facebook va ser l’origen de la difusió d’aquesta imatge falsa que va posar en alerta la ciutadania i els mercats borsaris durant uns minuts.
La imatge mostrava una enorme columna de fum a la zona del Pentàgon, la seu del Departament de Defensa dels Estats Units. La ràpida circulació de la imatge a través de les xarxes socials va provocar la caiguda d’un 0,3% a la borsa de Wall Street, sense que les autoritats tinguessin temps de desmentir-ho.
La difusió del contingut en mitjans de comunicació com ara Russia Today, afins al Kremlin, va contribuir a la seva ràpida viralització.
La borsa es va recuperar un cop es va certificar que la imatge havia estat generada amb intel·ligència artificial.
Aquests són només alguns exemples de la capacitat de desinformar que tenen les notícies falses en un context en què cada cop més persones s’informen a través de les plataformes socials.
Malgrat que els mitjans de comunicació compten amb eines de verificació que permeten identificar, amb un alt percentatge d’encert, si una imatge o vídeo ha estat manipulat o no, la incontrolada difusió d’aquestes notícies i les avançades eines tecnològiques perfilen un panorama cada cop més exigent pel que fa a la lluita contra la desinformació.
