Un titulat universitari s’informa en menor mesura per la televisió que un sense aquest nivell d’estudis. A més, si aquest titulat ho és de màster o doctorat, escollirà abans Internet o la premsa escrita com a canal d’informació. Aquestes són dos de les principals conclusions extretes de l’anàlisi del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que Report.cat presenta en aquest quart capítol de la sèrie “Com s’informen els catalans”, que en aquesta ocasió se centra en el nivell educatiu i la classe social.

En aquest sentit, l’educació també afecta a l’interès per mantenir-se informat: mentre un 18% dels qui afirmen no saber ni llegir ni escriure no s’informen en absolut, entre els universitaris aquesta xifra és del 0% -aquesta xifra és del 9% entre els que no tenen el graduat, 2,4% entre els que sí el tenen i 1,5% entre els que tenen el títol de batxiller o FP.

Respecte a quins mitjans de comunicació prefereixen els catalans per informar-se, només hi ha notables diferències entre aquells que no saben ni llegir ni escriure i la resta. Mentre TV3 i RAC1 són la televisió i ràdio preferides respectivament per aquells que afirmen tenir cert nivell d’estudis, els analfabets es decanten per mitjans estatals com Telecinco, Antena3 i TVE1, així com per emissores com la SER i, fins i tot, Ràdio Teletaxi.

La darrera gran diferència en la dieta informativa dels catalans segons el seu nivell d’estudi la trobem a la Xarxa. Mentre els que tenen títol universitari (llicenciatura, màster o doctorat) s’informen quasi tots via diaris digitals, entre aquells amb educació bàsica triomfa més Facebook, emprada com eina informativa per més de la meitat dels que no tenen graduat escolar (66%) i dels que sí en tenen però no van continuar els estudis (52%).

Classe alta = pluralitat informativa

Quan observem com s’informen els catalans respecte la classe socioeconòmica en la que s’ubiquen ells mateixos no es desprenen diferències tan clares com en el cas del nivell educatiu, tot i que sí existeix una major pluralitat de consum de mitjans entre la gent de classe alta respecte les classes més baixes.

Per exemple, mentre pels ciutadans de classe baixa i mitja TV3 és, amb diferència, la televisió de referència, entre la gent de classe mitja-alta i alta TV3 comparteix protagonisme amb Telecinco i Antena3. Fins i tot un 22% dels catalans de la classe més alta afirmen no tenir “cap canal de televisió habitual” per informar-se. Aquesta dada contrasta amb el fet que les persones sense estudis miren més Telecinco i Antena3 per informar-se, per davant de TV3.

En ràdio i premsa escrita la diferència entre les classes baixes i les altes és semblant: mentre RAC1 i La Vanguardia són els mitjans preferits per les classes mitges i baixes, entre la classe alta les preferències estan més repartides entre Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico, El País o La Razón, entre d’altres. Com en el cas de la televisió, un 33% dels catalans que s’ubiquen com classe alta afirmen no tenir “cap emissora de ràdio habitual”.

Curiosament, les preferències mediàtiques de la classe més baixa i la més alta són molt semblants. Els catalans d’una i altra classe s’informen per mitjà de Telecinco -20,5% entre la classe més baixa i 33,3% entre la classe més alta-. L’edició en castellà d’El Periódico és el diari més llegit per les dues classes (18,8% i 20% d’elecció respectivament) i les xarxes socials són també una eina informativa important per totes dues (25% i 50% respectivament). Malgrat tot, el lideratge global de La Vanguardia s’explica tenint en compte que la majoria de la població no s’autobica ni com classe baixa ni alta, sinó en alguna de les tres opcions mitjanes –classe mitja/baixa, classe mitja o classe mitja/alta-, on, aquí sí, el diari del Grupo Godó és líder.