Els anys nous arriben amb propòsits i amb llistes de tendències que tots mirem amb lupa per saber on hem de posar el focus els dies que venen i estar al dia d’allò que passa al nostre voltant. Des del Report.cat hem parlat amb la Candela Ollé, directora acadèmica Màster en Periodisme i Comunicació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i codirectora de la Revista BiD, amb la Sílvia Martínez, directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC i amb la Marina Mora, editora de continguts dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació d’aquesta universitat per elaborar aquesta llista on ressalten les tendències més importants que venen.
- Notícies escrites per màquines, o la irrupció del ChatGPT
El processament del llenguatge natural (PLN) permet recopilar informació i escriure notícies bàsiques, com ho pot fer el ChatGPT, un prototipo de xatbot d’intel·ligència artificial desenvolupat l’any passat. En 2022 per l’empresa OpenAI. Segons l’informe The Future Today Institute, cada vegada més les redaccions incorporaran aquesta tecnologia amb l’objectiu que recopili informació i escrigui notes bàsiques. Així, els periodistes es podran dedicar més temps a fer periodisme i investigació. Sílvia Martínez, però, fa una acotació: «hem de tenir en compte el paper del periodista respecte a l’eina, ja que ha d’ajudar a la màquina a què faci una bona feina. Així que s’obre una oportunitat laboral i una manera de treballar més en la part tecnològica. Ens ajuda també a detectar les fake news».
- La tiktoketització de la informació
TikTok ha arrasat literalment amb tot, canviant la manera de presentar continguts i acostumar-nos a saber el bàsic en un minut. Com apunta Marina Mora, el format ha influenciat fins i tot la nostra cultura. “Les cançons, les pel·lícules, fins i tot les sèries. Ara tot és molt més curt i molt més concentrat perquè no perdis detall”, afirma. Per la seva part, Candela Ollé, ressalta la part positiva a aquesta tendència que ha arribat per establir-se. “D’aquesta manera, els mitjans ara arriben a un target que abans no podien. Cada vegada són més els mitjans que creen continguts exclusius per aquestes plataformes, que es van diferenciant i que arriben a gent més jove que potser amb altres formats no arribarien”, argumenta. “I això està molt bé perquè hem de tenir en compte que la gent jove és el sector poblacional que més desinformat està”, afegeix la directora acadèmica Màster en periodisme i comunicació digital.
- El periodisme com a servei.
El periodisme com a servei s’entén com el periodisme que es paga no per les notícies sinó pel servei que ofereix: accés a bases de dades, a informació especialitzada i concreta, a apps o plataformes que amplien informació. És a dir, volem pagar per altres coses que no només són articles. “Aquesta tendència està molt relacionada amb el punt anterior, ja que volem coses pràctiques i útils ràpidament”, comenta Martínez.
Els pòdcasts, que viuen un moment àlgid, encara tenen molt futur | Amr Taha (Unsplash)
- La ràdio no està en decadència: visca els podcasts!
La ràdio va viure un moment de crisi fins que va aparèixer la Covid, que va ajudar al mitjà a recuperar aquell romanticisme i sentiment d’acompanyament que semblava que havia perdut, explica Ollé. Ara, però, sembla que la tendència passa per ser “un mitjà fàcil i barat que si funciona pot portar molt rèdit econòmic”, assegura la directora del màster universitari en Social Media. Això facilita l’eclosió de programes i podcasts que tracten tota mena d’interessos. “Ara hi ha molts més programes de temàtica juvenil. Fins i tot grans mitjans com Rac1 o Catalunya Ràdio creen contingut per col·lectius que abans no feien i això està molt bé”, afegeix Mora.
- L’antídot de les fake news: l’autenticitat
BeReal és una app que va sorgir el 2022 per reivindicar el que molta gent criticava a Instagram: prou de realitats edulcorades i filtrades, visca la realitat. Això també es trasllada a la informació en la qual es valora molt més que les notícies siguin autèntiques i pròpies, deixant enrere la possibilitat d’estar llegint una fake new. Una manera per millorar l’autenticitat és “poder explicar el procés al qual s’ha arribat, ser transparent” explica Ollé. A banda del que pot fer el periodista i el mitjà, l’autenticitat aporta altres oportunitats com afegeix Martínez. “Hi ha noves empreses especialitzades a contrastar informació i per a altrenogest, en l’àmbit educatiu, ens suposa dotar als nostres estudiants d’eines perquè quan facin la seva feina puguin verificar i contrastar la informació”, afirma. Malgrat tot, afegeix que des de la societat hauríem de ser capaços de dedicar un parell de minuts a detectar si el que llegim és fals. “Ens falta educació mediàtica”, conclou Martínez.
- Periodisme de dades
“La visualització i interpretació de les dades són una font riquíssima, però hi ha d’haver al darrere un periodista que sàpiga traslladar-les”, apunta Ollé. Per això, el periodisme de dades continua sent tendència aquest 2023, tot i que manté les mancances amb les quals va començar: falta formació en interpretació i visualització de dades, professionals i, sobretot, oportunitats laborals per als professionals en un camp en el qual periodistes i altres especialitzacions han d’anar junts. “Malauradament, tots els professionals marxen del país perquè aquí no veuen possibilitat de desenvolupar-se professionalment”, adverteix Ollé. D’altra banda, Martínez afegeix que, aquest any, aquesta especialitat tindrà un paper destacat. “És any electoral i les dades es poden fer servir tant per informar com per desinformar. Serà interessant veure què succeeix”, afirma.
- El gènere importa
Una tendència per aquest any que no creix tan exponencialment com la resta, però que hi és present i no marxarà és la contractació de periodistes especialitzats en gènere que aportin aquesta perspectiva a la informació. La inclusió preocupa. “I s’està fent bona feina en aquest sentit, tot i que les redaccions encara són bastant masculinitzades. Només fa falta passar-se pels mitjans d’informació esportiva. Tot i l’auge de l’interès en l’esport femení, són poques les periodistes femenines en aquests entorns”, lamenta Ollé.
- L’ètica periodística.
Una tendència que no apareix en cap llista, però que és quelcom que es debat i que ha de tenir un paper important, ara i sempre, en les redaccions de qualsevol mitjà és l’ètica periodística. La irrupció de la intel·ligència artificial i la possibilitat que una màquina escrigui les notícies, una perspectiva de gènere, l’autenticitat en la informació, contrastar la informació i escriure el context, la crítica i visualitzant-la amb dades correctes… Tot plegat respon a la necessària determinació que tot periodista ha de tenir i mantenir: ètica. “En el periodisme l’impacte ètic és clau perquè estem parlant de fer efectiu un dret fonamental com és el de la comunicació. «Els periodistes han de tenir presents aquests valors sempre que escriguin, locutin o llegeixin una informació. Hem de garantir que no traslladem informació errònia, mal escrita, mal contextualitzada. Hem de prevenir els efectes que això pot tenir», conclou Martínez.
