La Casa de la Premsa –ubicada al número 5 de l’avinguda de Rius i Taulet, molt a prop de les fonts de Montjuïc de Barcelona– es va construir per ser un espai de treball  i d’allotjament del miler de periodistes de tot el món –concretament de noranta mitjans estrangers i d’un centenar d’espanyols– que van informar de l’Exposició Universal de 1929. Des de fa anys, però, està tancat i, actualment, segueix sense una data clara per tornar a la vida quan falten pocs anys perquè es compleixi el centenari de la seva creació.

Tot i això, sembla que el seu futur comença a clarificar-se: hi ha un projecte de rehabilitació redactat per un despatx d’arquitectes amb el consens de l’ajuntament amb l’associació Casa de la Premsa on només faltaria concretar un calendari perquè sigui una realitat.

Eclèctic i avançat

Aquest edifici, pensat i dissenyat per oferir una imatge moderna i cosmopolita a tot el món de la Barcelona de finals dels anys vint, va ser projectat el 1926 per l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Muntaner i autor, entre altres, de l’estadi olímpic i que va participar en el Palau Nacional.

La Casa de la Premsa és un edifici eclèctic, ja que té una base modernista, però també conté elements d’estil art-decó, neoàrab, neoromànic i neogòtic. En el seu moment estava dotat amb les novetats més avançades a nivell tècnic de l’època, perquè hi havia estafeta de correus, telègrafs, laboratoris fotogràfics, despatxos, sales de conversa i lectura, restaurant, biblioteca, sala d’actes i fins a deu cabines per a conferències telefòniques. Fins i tot a la segona planta hi havia tretze habitacions equipades amb bany complet per aquells periodistes que s’hi volguessin hostatjar.

Amb una superfície de 1.300 metres quadrats distribuïts en tres plantes i un soterrani, l’estructura de l’immoble es troba actualment en bon estat, però l’interior està totalment en runes, el que implica que la remodelació integral podria arribar a tenir un cost de fins a nou milions d’euros, segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona, actual propietari de l’immoble.

Cal destacar l’interior amb una escala senyorial i els nombrosos escuts del consistori, posats com una forma de fer veure als periodistes on eren perquè així parlessin de Barcelona a l’estranger: una mena de product placement –col·locació estratègica de productes de consum en televisió– de l’època, com una campanya de relacions públiques encoberta. I és que cal recordar que l’Exposició Internacional de 1929 va tenir lloc sota la dictadura de Primo de Rivera, durant la qual es van prohibir els símbols catalanistes. Una prohibició que Pere Domènech va aconseguir evitar amb els escuts amb quatre barres per tot arreu.

Usos diversos i tancament

A diferència de moltes altres construccions de l’Exposició Internacional, la Casa de la Premsa ja es va aixecar amb la intenció de conservar-la més enllà de l’esdeveniment. Un cop finalitzada, va ser la seu de les oficines de la comissió que vetllava pels parcs, els jardins i els palaus de Montjuïc, i també de les oficines de la liquidació de la mateixa exposició. Posteriorment, durant la Guerra Civil, es va convertir en un magatzem on es guardaven objectes que es trobaven en els edificis bombardejats. A partir dels anys cinquanta, va acollir les oficines de la tinença d’alcaldia del Districte Segon i oficines de la Guàrdia Urbana. Aquest darrer ús es va mantenir fins a principis dels anys noranta. Des de llavors, està buit.

Els impulsors, il·lusionats

Abandonada per l’administració municipal des de llavors, i amb l’objectiu d’impulsar una solució des de la societat civil, el 2018 es va constituir l’associació Casa de la Premsa formada per diverses entitats professionals i de l’àmbit veïnal com l’Associació de Joves del Poble Sec, el Sindicat de Periodistes de Catalunya i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, entre d’altres.

“Estem amb molta il·lusió per arribar al centenari, pressionant a l’ajuntament perquè finalment tiri endavant la reforma integral de l’edifici”, assegura Gil Toll, periodista i actual secretari de l’associació. Els impulsors de l’entitat esperen que l’edifici estigui totalment renovat abans de 2029.

Des de fa anys es troben en converses i negociacions amb l’ajuntament i, actualment, es troba en la fase d’avantprojecte, que permetria, després, que ja es convertís en un projecte executiu amb l’objectiu, per part de l’equip del districte de Sants-Montjuïc, de licitar les obres abans que finalitzi el mandat actual. És a dir, abans de les eleccions municipals de 2023.

Equipament ciutadà

Diversos grups de periodistes reclamen que l’edifici sigui un centre que reculli la història del periodisme a Barcelona mentre que entitats veïnals també el volen convertir en un equipament pel barri. “Volem ser part important en el centenari pel paper que va tenir la Casa de la Premsa. Perquè com a associació, volem que es converteixi en una mena de centre cívic gestionant per nosaltres”, afirma Toll. Quan se li pregunta si han pensat en crear un museu de la premsa, el secretari de l’associació respon que no, però que hi haurà elements que recordin el que va ser un centre internacional de premsa. En tractar-se d’una construcció catalogada, la normativa exigeix que se’l torni al seu estat original amb la màxima fidelitat possible.

En definitiva, el que està previst és que hi hagi una sala d’actes polivalent, un espai de trobada amb cafeteria, uns petits tallers de televisió i ràdio i també els espais de la futura biblioteca que s’instal·larà a les plantes superiors.

Des de l’associació, es pretén que hi hagi una línia de treball principal relacionada amb la comunicació i la ciutadania i, alhora, es treballarà amb  entitats del barri i també de Montjuïc. Fotografies, articles i elements com una màquina d’impremta de l’època ens convidaran a somiar amb ‘l’univers’ d’aquella època.