El govern de Gran Bretanya va fer pagaments secrets a l’agència de notícies Reuters durant els anys seixanta i setanta per fomentar les informacions antisoviètiques i la seva influència a Orient Mitjà. El departament de política exterior de Downing Street ha fet públics fa poques setmanes uns documents desclassificats on es demostra l’estreta relació dels serveis d’intel·ligència britànics amb l’agència, la qual durant aquells anys de la Guerra Freda rebia pagaments del govern a través de la contractació de serveis per la BBC.

Segons mostren els documents i ha explicat la mateixa BBC, la influència britànica sobre Reuters va ser una de les accions desenvolupada per Departament de Recerca d’Informació (IRD per les seves sigles en anglès). Aquest departament, que va ser creat de manera opaca l’any 1948, es dedicava a produir propaganda anticomunista per tal de lluitar contra les informacions provinents de la Unió Soviètica.

Aquesta secció és la que, l’any 1969, va aconseguir pactar amb Reuters per tal que l’agència obrís una nova delegació a Orient Mitjà, una regió de gran interès polític pels serveis d’intel·ligència britànics. Segons l’acord, l’agència havia de produir notícies –tant en anglès com en àrab– sobre esdeveniments locals i mundials, per tal que fossin venudes i utilitzades pels mitjans de comunicació de la regió.

Els documents desclassificats, disponibles només físicament a l’arxiu nacional del Regne Unit, assenyalen més detalls de l’acord i la planificació realitzada per l’IRD. En l’informe, el departament del govern admetia en els informes que no podria tenir “el control editorial” de Reuters, ja que l’agència “no acceptaria el control governamental”. Tot i això, l’IRD deixava palès que, tot i això, esperava que el govern britànic augmentés la seva influència política.

Reuters i Downing Street, una simpatia consolidada

Però la influència del govern britànic sobre Reuters ja es produïa abans de l’acord de 1969. Els pagaments secrets a l’agència van començar en algun moment indeterminat després de la Segona Guerra Mundial, i consistien en més de 286.500 euros per any abans de 1969. Després l’acord, els pagaments es van reduir a menys de la meitat fins a desaparèixer l’any 1972.

El pacte entre l’IRD i Reuters, però, contemplava que l’agència obriria una nova delegació a Orient Mitjà, substituint així una pseudo-agència de notícies que el govern britànic havia creat amb anterioritat a la regió i que resultava molt costosa i poc efectiva. Amb l’entrada de Reuters a Orient Mitjà, els serveis britànics esperaven reduir la despesa en propaganda exterior, però també buscar les simpaties d’una organització ja consolidada i de renom.

Així doncs, un dels principals objectius de Reuters era aportar una visió pro-britànica contra altres agències que ja operaven a Orient Mitjà i que no veien amb bons ulls el govern de Downing Street. Aquestes agències eren, per exemple, la soviètica Tass –amb seu a Egipte– o  France Press.

Façana de la seu londinenca de l’agència actual de Reuters

Tot i això, els documents també mostren que el departament de política exterior del govern britànic també va replicar acords similars amb Reuters per a la delegació de l’agència a l’Amèrica Llatina a través d’una altra companyia. L’activitat desenvolupada per l’IRD sobre  Reuters va passar desapercebuda almenys fins a finals dels anys setanta, quan l’any 1977 el govern britànic va tancar l’IRD.

Pagaments a través de la BBC

El finançament secret del govern a Reuters s’emmarca en una època de moltes dificultats econòmiques a escala internacional per l’agència. Reuters, de fet, era conscient que necessitava més ajudes i subsidis per seguir amb algunes de les seves activitats. Tot i això, el govern britànic no volia finançar a Reuters obertament, ja que podia afectar greument la reputació de la companyia.

D’aquesta manera, els serveis britànics van recórrer a la corporació pública de la BBC, que pagava nombroses subscripcions a Reuters per accedir als seus serveis. Després el departament d’Hisenda britànic compensaria a la BBC per les seves despeses extres. Aquests pagaments van ser aprovats per cap dels serveis externs de la BBC, Charles Curran, que després va ser promogut fins a director general de la corporació. Només dos membres de la direcció de BBC coneixien l’abast real i els objectius de l’entramat.

Reconèixer els errors

Arran de la publicació dels documents, el portaveu de l’agència Reuters, David Crundwell, va reconèixer que “nombroses organitzacions informatives van rebre diversos tipus de subsidis estatals després de la Segona Guerra Mundial”. Malgrat això, Crundell va afirmar que l’acord de 1969 no segueix els principis de l’agència. “No ho farien avui dia”, ha admès. Per la seva banda, el govern britànic s’ha negat a comentar les informacions revelades.