Molts periodistes ja no entenen la vida sense Internet ni telefonia mòbil. No obstant, aquestes tecnologies han de ser utilitzades amb prudència i moderació. Un estudi recent de Dynamic Markets, per l’empresa de productes ergonòmics Fellowes, conclou que “gairebé un 90% d’espanyols ha patit en els últims tres anys diverses malalties a causa del temps emprat davant de l’ordinador, el portàtil o la tauleta”. És a dir, comencen a definir-se malalties de les noves tecnologies.

La conclusió no ha de sorprendre si es té en compte que els usuaris espanyols es passen una mitjana de 7,2 hores diàries davant de dispositius, la xifra més alta d’Europa. Aquesta dependència explica que la literatura divulgativa-científica estigui plena de curiosos neologismes com e-trombosi, polze de Blackberry, síndrome de l’ull sec, síndrome del ratolí, epilèpsia fotosensible o insomni tecnològic. Són trastorns incompatibles amb una vida saludable (física i mentalment) i la professió periodística no està pas exempta de la problemàtica de salut laboral esmentada, sinó ben al contrari, ja que la pateix de forma crònica, afectant a una part molt important dels seus professionals. A continuació, fem un breu repàs del trastorns que molts periodistes pateixen en l’era d’Internet.

Polze de Blackberry

Està provocat per la sobrecàrrega d’ossos i tendons del polze i la mà (pot derivar a la resta de l’extremitat superior, coll, etc.). La causa no és altra que el moviment repetitiu i les tensions que s’exerceixen sobre un dit que, en absolut, va ser pensat per a escriure amb mini-teclats.

Fa deu anys, només escrivíem missatges SMS. En canvi, amb els smartphones i applicacions com el WhatsApp, el clic s’ha convertit en una activitat incessant i, pitjor encara, invalidant, el que crida l’atenció de clínics, ergònoms i investigadors que ja han alertat sobre l’abast que va adquirint aquesta malaltia.

L’abús (sobreutilització) de l’articulació provoca una inflamació (tendinitis), anteriorment coneguda com ‘artrosi de la costurera’. Aquesta acumulació de moviments repetitius del polze condueix a una degeneració del teixit de l’articulació i provoca dolor i limitació del moviment. No es pot oblidar el que s’anomena “clatell de Blackberry”, o síndrome del clatell tens, que provoca, entre d’altres problemes, mals de cap, fatiga muscular, nusos a les espatlles, entumiment o el formigueig (“punxades”) des de l’avantbraç fins els dits.

Síndrome de l’ull sec

Fer un ús intensiu de la vista no és gratuït: els ulls es cansen i es ressequen i comporta una altra de les malalties per les noves tecnologies. L’ull sec, conegut com a xeroftàlmia, també està propiciat per l’escalfament que generen les microones (radiació electromagnètica que alliberen els dispositius elèctrics i electrònics). L’ull sec és un símptoma habitual en usuaris i operadors de pantalles de visualització de dades (PVDs), per la qual cosa també es coneix com a “síndrome visual informàtic”. Està provocat per la necessitat de fixar la vista a la pantalla, circumstància que interfereix amb el mecanisme habitual de parpelleig i la seva cadència (18 cops per minut).

La sequedat ocular és una alteració de la pel·lícula lacrimal susceptible de provocar molèsties oculars i mala visió. El principal símptoma de sequedat ocular és la sensació de cos estrany o de sorra als ulls, sent també molt freqüents la picor, que pot ser intensa, i l’enrogiment, la visió borrosa o la sensibilitat a la llum. Els quadres més greus presenten petits vessaments. La simptomatologia es veu agreujada per les condicions ambientals (en les redaccions) i, per descomptat, per l’ús intensiu de pantalles de dades i equips electrònics.

Insomni tecnològic

No es pot passar d’un estat d’excitació sensorial al somni reparador en uns minuts. El cervell humà necessita –utilitzant un símil automobilístic– anar ‘baixant de voltes’ abans de desconnectar. Els periodistes, amb el nefast costum d’utilitzar el portàtil al llit (o els que senzillament veuen la televisió al dormitori), tenen gairebé tots els números de la rifa per patir insomni o, com a mínim, no gaudir d’un son de qualitat.

L’ús d’ordinadors, tauletes o smartphones (el que es coneix com a ‘oci digital’) provoca vigília, és a dir, manca de son a l’hora de dormir, com la cafeïna, nicotina, l’alcohol o, simplement, les cabòries de la professió, la vida, etc. La mala qualitat del son és el punt de partida de molts problemes de salut, entre ells –i gens menyspreable– l’obesitat. Dormir poc engreixa: es redueix la despesa energètica, augmentant paral·lelament l’ansietat i, com a conseqüència, la ingesta calòrica.

Hi ha molts periodistes víctimes de l’insomni tecnològic. Segons Manel Salamero, de l’Àrea de Psicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, “l’exposició a la llum artificial de les pantalles d’aquests dispositius abans de dormir inhibeix l’alliberament de melatonina, l’hormona que afavoreix el son”.

Epilèpsia fotosensible

El cervell és un òrgan sensible, bombardejat diàriament per milions de ‘bits’ d’informació en formes diverses, entre aquestes la llum. Les PVDs centellegen o parpellegen d’una manera imperceptible a l’ull humà, encara que no al cervell, que s’encarrega de connectar els impulsos o parpelleigs discontinus per a crear una imatge fixa. Quants ‘inputs’ ha rebut el cervell d’un periodista després de romandre vuit hores davant d’una pantalla? Moltes persones toleraran aquesta exposició sense problemes aparents. Altres no. Les persones amb epilèpsia fotosensible desenvolupen atacs d’epilèpsia després de ser exposats a certs estímuls lluminoso-visuals com els que produeixen els nostres aparells tecnològics.

E-trombosi

És la conseqüència del sedentarisme relacionat amb l’ús d’aquestes tecnologies. Les persones que passen tota la seva jornada laboral davant l’ordinador poden desenvolupar coàguls de sang a causa de la immobilitat perllongada, com recullen diversos estudis mèdics i informacions de fabricants d’equips informàtics.

L’e-trombosi (trombosi electrònica) és un problema circulatori similar al que poden patir els passatgers que fan vols transoceànics en avió, el que es coneix com el “síndrome de la classe turista”, una trombosi venosa profunda, que va ser diagnosticada per primera vegada durant la Segona Guerra Mundial entre persones que romanien immòbils moltes hores en els refugis antiaeris de Londres.

Microsoft té diverses pàgines a Internet dedicades a aquesta malaltia provocada per les noves tecnologies. I Logitech, un dels principals fabricants de teclats i ratolins, inclou en els seus productes etiquetes amb instruccions i consells pràctics per evitar ‘incomoditats’ (eufemisme de lesió) als usuaris.

‘WhatsAppitis’

WhatsAppitis és l’etiqueta emprada per definir una patologia física emergent provocada per l’ús excessiu de les noves tecnologies, especialment l’intercanvi de missatgeria per la popular aplicació WhatsApp. Aquest terme és el que va utilitzar la doctora Inés Fernández-Guerrero, especialista de l’Hospital General Universitario Virgen de las Nieves de Granada, a la prestigiosa revista The Lancet per explicar algunes de les conseqüències de l’abús de WhatsApp amb què s’ha trobat a la consulta,  i que es manifesten en forma de tenosinovitis, inflamació del tendó i de la membrana sinovial que el recobreix. Anteriorment, havien proliferat, en canvi, expressions com ‘Blackberry-Thumb’ (polze de Blackberry), que engloben els trastorns musculo-esquelètics que provoca l’ús compulsiu de mòbils, smartphones i tauletes.

Així, la WhatsAppitis comporta patologies en dits, canells i coll perquè, tot i que el dolor inicial és a l’arrel del dit polze, es pot estendre a altres regions, provocant sobrecàrregues en altres estructures musculo-esquelètiques, i fer-se cròniques en forma de tendinitis. La prevenció passa per no escriure sempre amb els mateixos dits per evitar la sobrecàrrega per moviment repetitiu, escriure amb llapis per a dispositius tàctils i canviar freqüentment les postures corporals (especialment del coll i la columna), a més de moderar l’ús de dispositius tecnològics.

Així doncs, per tot això, entre el col·lectiu periodístic, connectat al mòbil a totes hores, la sobrecàrrega no és només física, sinó també mental. Per combatre-ho, al seu llibre The Organized Mind el científic i investigador neuronal Daniel Levitin recomana la desconnexió; alguna cosa així com “prémer el botó de reinici-reset”.