A Internet es pot llegir molt sobre la tecnologia del metavers, però no s’ha estipulat una definició oficial del que és i del que engloba. En alguns sectors com l’esport o la moda, ja fa temps que s’escolta el format i s’hi han desenvolupat projectes. Però altres sectors professionals com el periodisme no han acabat de tenir cabuda en ell: l’entrada del periodisme al metavers es tracta d’una gran hipòtesi sense comprovar i es desconeix si serà una realitat o una gran fallida.

Des dels seus orígens, l’activitat periodística adapta les rutines de treball a l’evolució de les eines tecnològiques. En l’actualitat, la popular eina de difusió entre els mitjans de comunicació són les xarxes socials. Però l’octubre del 2021, una nova tecnologia va ser presentada per Meta (antigament coneguda com a Facebook): el metavers. Un format que, dins les fronteres, encara no ha pres un paper de gran rellevància comparable amb l’Internet convencional.

Beneficis i riscos

El model de metavers presentat per la marca de Mark Zuckerberg proposa un model de màxima immersió en tots els sentits. Una connexió que no ha estat experimentada fins al moment, allunyada de l’Internet convencional que es coneix fins ara. Segons la presentació de les funcions del metavers de Meta, s’identifiquen possibles beneficis si es plantegés l’entrada de l’exercici periodístic. Com són, per exemple: l’oportunitat de formació tecnològica per al periodista; un camí per obrir les portes dels mitjans de comunicació al públic més jove; una bona eina per dur a terme retransmissions en directe gràcies a la implantació del 5G; la substitució de les videotrucades en formats més professionals per l’àmbit de feina (com una sala de reunions); una imatge d’innovació pel mitjà de comunicació i una molt bona eina per la difusió de contingut audiovisual més enllà de les xarxes socials.

A banda dels beneficis anteriors, també hi ha riscos associats a la poca exploració del format. Per exemple, el fet que es tracti d’un avanç tecnològic de gran magnitud, crea desconfiança. Es va presentar el format del metavers amb una descripció que incloïa diverses tecnologies poc normalitzades entre la població com són la realitat virtual, la realitat augmentada, les ulleres immersives, el 5G… Una sèrie de conceptes dels quals no s’han estudiat els seus efectes en l’aplicació al periodisme.

Altres problemes

Per tant, aquestes tecnologies reunides en un mateix format, suposa un plantejament de canvis força complexos per l’exercici de la professió. Aquest mateix risc també comporta pensar en la gran inversió en dispositius i aplicacions que suposaria desenvolupar l’exercici periodístic dins del format. Com a conseqüència, cal fer menció que la utilització de dispositius d’un ús poc normalitzat en la població, augmentaria la bretxa digital d’accés a la informació que ja existeix entre qui no disposa d’accés a Internet.

A més, també s’identifiquen altres problemes físics associats a les ulleres d’immersió com és la incomoditat en la lectura. Per exemple, un mitjà de comunicació escrit és una mala inversió pel metavers. En canvi, els mitjans de comunicació audiovisuals, guanyen potencialitat en aquest aspecte. Com s’ha mencionat anteriorment, es tracta d’una tecnologia en fase exploratòria molt primerenca, la qual manca de marc legal. El que comporta a pensar que l’entrada de l’exercici periodístic i del tràfic d’informació podria arribar a ser un plantejament difícil de controlar.

Mark Zuckerberg durant la presentació del metavers | Foto: Meta

Fase exploratòria

Fins al moment, tot són aproximacions i no s’observen canvis rellevants. El que si es coneix és que el metavers presentat per Meta com una plataforma social no és l’únic model conegut: s’han vist diferents col·laboracions entre marques o icones que ofereixen productes o serveis, i plataformes tecnològiques que presenten sinergies entre elles. Per exemple, es va celebrar un concert de Nicki Nicole en col·laboració amb la firma de moda Pull&Bear al metavers de Roblox. El metavers està començant a ser una eina efectiva per publicitar productes, més enllà de si es tracta d’un espai efectiu per desenvolupar una activitat empresarial.

Amb la numeració dels diferents beneficis i riscos que podria suposar l’entrada del periodisme al metavers, es conclou que en l’actualitat les empreses periodístiques es troben treballant en la difusió de continguts a través de les xarxes socials i les noves funcionalitats que aquestes van afegint. L’entrada al metavers es troba, doncs, en fase exploratòria i és una matèria pendent pels departaments d’innovació dels mitjans de comunicació. Els casos de periodisme digital dins el metavers que existeixen fins a l’actualitat, no han presentat una viabilitat del projecte. El que si que demostra bons nivells d’audiència és el periodisme audiovisual de format breu com un TikTok o un Reels d’Instagram. Uns formats que demanen menys inversió tecnològica, menys formació de l’equip de treballadors i aporten més èxit a la difusió de continguts.

Periodisme immersiu

Un altre dels grans conceptes relacionats amb els nous formats del periodisme, és el periodisme immersiu. Un tipus de periodisme que es caracteritza per utilitzar recursos de tecnologies immersives, però sense entrar en el metavers. No es tracta d’entrar en un nou format, sinó d’invertir en la innovació del contingut. Per tant, es conclou que el concepte a treballar en l’actualitat immediata són les tècniques de desenvolupament de continguts de periodisme immersiu a través de les eines tecnològiques normalitzades entre la població. Com són, per exemple, el telèfon mòbil: un dispositiu que permet consumir contingut mentre l’usuari o usuària fa altres activitats quotidianes. Tot plegat sense necessitat de posar-se unes ulleres immersives en una sala adaptada.

La conclusió, doncs, és que l’exercici periodístic no entrarà al metavers fins que es normalitzi el seu ús entre la població. Fins al moment, encara es troben invertint a innovar en la creació de continguts a les plataformes socials principals. Queda molt per veure com avança aquesta tecnologia i per analitzar que és el que aquesta provocarà a la nostra societat. Tot un camp d’investigació molt potencial per poder prevenir errors en l’entrada del periodisme al metavers. Una entrada que també és possible que no arribi mai.