A l’inici de la pandèmia de la COVID-19, una frase es repetia entre els més optimistes: “en sortirem més forts”. Prop d’un any i mig després, sembla que poca cosa ha canviat. Com a mínim en l’entorn periodístic. Segons la darrera edició de l’informe anual Digital News Report, elaborat pel Reuters Institute a partir de més de 90.000 entrevistes, durant el quasi any i mig que portem de pandèmia no s’han registrat canvis significatius en la relació entre la ciutadania i el periodisme. El que més destaca és un increment de sis punts pel que fa a la credibilitat que els ciutadans donen als mitjans. Tot i això, la xifra arriba aquest 2021 al 44%, és a dir, que ni la meitat de la població confia en les notícies.

A Espanya el panorama encara és més desolador, ja que aquesta credibilitat se situa al 36%, la mateixa xifra de l’any 2020 i una de molt similar si ho comparem amb els darrers cinc informes d’aquesta prestigiosa entitat. D’altra banda, l’interès per la informació ha caigut a Espanya del 84% de 2016 al 67% d’aquest 2021. Des de la Universitat de Navarra, encarregats a Espanya de realitzar les entrevistes pel Digital News Report, acusen la polarització social d’aquest retrocés en la credibilitat i, al mateix, temps, destaquen que és “la primera vegada en els darrers cinc anys en què la pèrdua de confiança amb els mitjans es deté”, com afirmava el professor i investigador Alfonso Vara durant la presentació dels resultats en l’àmbit espanyol.

Percentatge (en granat) d’espanyols que confian en els diferents mitjans de comunicació | Gràfic: DNR 2021 Reuters Institute

Més audiència, els mateixos ingressos

Sigui com sigui, des de l’inici de la pandèmia els principals mitjans han vist com, al mateix temps que el diari imprès patia (“per la dificultat de la distribució en confinament”, apunta Nic Newman, investigador i un dels coautors de l’informe), les visites a les seves webs s’ha incrementat. “En el darrer any hem vist un increment del 10% al nostre web, especialment en les informacions relacionades amb la COVID-19”, explicava durant la presentació internacional Rosalia Lloret, CEO d’ElDiario.es, el nadiu digital més consumit a Espanya segons l’informe.

L’optimisme per part dels mitjans pel que fa a l’increment del tràfic web contrasta amb el fet que el 73% dels usuaris arriba a la informació pel que s’anomenen vies indirectes. Per clarificar on és el perill de tot plegat, el també investigador de la Universitat de Navarra, Avelino Amoedo plantejava que “sis de cada deu usuaris arriba a les notícies per un camí algorítmic”, com són les xarxes socials o els cercadors, un fet que escapa al control dels mitjans. “Si les plataformes digitals poden fer quelcom, és configurar-se perquè no només es depengui dels clics a l’hora de prioritzar contingut, ja que això només provoca pescaclics”, denunciava Rosalia Lloret poc després de la intervenció de responsables de plataformes com Google a la presentació internacional dels resultats.

Video elaborat per la Universitat de Navarra amb el resum del Digital News Report 2021 per Espanya | Video: Facultad de Comunicación de la Universidad de Navarra

Amb tot, l’augment del tràfic web no ha suposat, però, un increment en el nombre de subscriptors. A Espanya la xifra de persones que han pagat algun tipus de subscripció el darrer any es manté en el 12%, igual que el 2020 i només un punt per sobre de 2019. Des de la Universitat de Navarra, però, destaquen el fet que “el 35% dels usuaris han pagat algun tipus de subscripció o informació”, amb independència que aquesta no fos contínua, com va explicar el professor Alfonso Vara durant la presentació de la versió espanyola del Digital News Report, per la qual es van entrevistar a 2.019 persones. “L’any 2020 es recordarà també com aquell en què els principals mitjans espanyols van començar a cobrar per l’accés a la informació”, subratllava Vara.

I com és l’usuari que paga per la informació a Espanya? Segons l’informe, és un home prop dels quaranta anys, amb un nivell alt tant d’estudis com de renda i, sobretot, amb un gran interès per la informació, més enllà de si hi confia o no.

Percentatge d'usuaris que han pagat per accedir a informació digital en el darrer any | Gràfic: DNR 2021 Reuters Institute

Com arribar al jovent

Si el futur del periodisme passa per les noves generacions, hi ha feina a fer. Tots els indicadors mostren com els joves estan distanciats dels mitjans de comunicació, mentre la seva principal via d’informació són les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria. Només el 18% consulta la web o l’aplicació de mitjans concrets i gairebé la meitat dels menors de 24 anys consideren que els mitjans no representen bé a la seva generació.

“El repte a curt termini és captar audiència jove i convertir-la en subscriptora”, va admetre Roula Khalaf, editora del Financial Times, que encoratja als mitjans tradicionals. “Hem d’anar per ells, perquè no vindran directament”, assegura  Khalaf, que creu que s’ha de parlar el mateix llenguatge d’aquest jovent i recomana invertir en “periodisme de dades, vídeos atractius i nous formats com el podcast”. En aquesta línia, els vídeos s’han destacat com un dels formats preferits per informar-se en el darrer any. No obstant això, més de la meitat dels usuaris consumeixen els vídeos fora dels mitjans, és a dir, a YouTube o altres plataformes. Per tant, la ‘marca periodística’ es dilueix si es tracta de captar nous lectors.

Vídeo de la sessió completa de presentació del Digital News Report 2021 a nivell internacional | Video: Reuters Institute

Pel que fa al podcast, el seu consum s’ha estabilitzat i Espanya se situa com el segon país del món on hi ha un major consum, amb un 38% dels usuaris que afirmen que han consumit un podcast el darrer més. Entre els joves menors de trenta-cinc anys, aquest percentatge augmenta fins al 51%, convertint-se, com manifesta Khalaf, en una via per atreure les noves generacions als mitjans.

Així doncs, les principals conclusions del Digital News Report d’aquest any són, per una banda, la necessitat de guanyar encara més credibilitat entre la ciutadania per poder obrir més possibilitats de monetització via subscripció. I d’altra banda, adonar-nos que el periodisme es troba davant el repte de reivindicar-se com a producte, però també com a servei després d’una pandèmia que només ha significat un tímid repunt de la confiança i la necessitat d’informació per part de la gent. Captar les noves generacions i retenir subscriptors amb la qualitat i els nous formats periodístics són els deures postpandèmia.