Al 2007 la Universitat de Yale va realitzar el següent experiment: els seus autors van assignar a dos grups de ciutadans dos diaris diferents. Un dels grups tenia el Washington Post, de tendència demòcrata, i l’altra, el New York Times, de tendència conservadora. La conclusió és que la probabilitat de votar a un o un altre partit es veia afectada segons quin diari havia estat assignat a cada ciutadà.

Aquest experiment mostra la relació que hi ha entre el mitjà de comunicació que una persona consumeix i la seva tendència de vot. Però, fins a quin punt aquesta correlació és important? Si ens fixem en l’anàlisi que van fer al portal Politikon –elaborat per acadèmics i professionals independents del món de la política– de les dades extretes del CIS posterior a les eleccions europees de 2014, ens confirmar que existeix una relació entre l’afinitat política i la preferència a l’hora de consumir un mitjà de comunicació o un altre. Per exemple, un votant del PP declarava preferir consumir informació a Antena 3 i TVE mentre que un votant de Podemos es decantava per Cuatro i La Sexta.

Jorge Galindo, sociòleg i politòleg, conclou després d’analitzar estadísticament el vot a les europees de 2014 que existeix una relació entre el consum de mitjans i la preferència de vot. “Si ets espectador de La Sexta, tenies un 8% més de possibilitat de votar a Podemos a les eleccions europees, mentre que si ets espectador de Cuatro, un 11%”, explica Galindo que, alhora, adverteix que també s’han de tenir en compte altres variables que poden estar influint en el vot d’una persona més enllà del canal de televisió que consumeix. “En ambdós casos [ser votant de Podemos i espectador de La Sexta] parlem de persones joves, amb estudis, un cert nivell econòmic i una ideologia d’esquerres”, detalla Galindo.

Aquesta correlació també es dona a Catalunya, segons les dades del CEO. A la ‘Segona Onada del Baròmetre d’Opinió Pública’ de 2015, el Centre d’Estudis d’Opinió va creuar les dades del record de vot al Parlament de Catalunya del 2012 amb la televisió escollida preferentment per informar-se. La conclusió és que un 63,7% dels votants de CiU i un 78,4% dels que van votar ERC escullen TV3. Per la seva banda, només un 0,6% dels votants de Ciutadans s’informen a través de la cadena pública catalana. La seva cadena favorita és Telecinco.

Els espectadors volen reafirmació

Els espectadors sabem que els mitjans de comunicació tenen una línia política determinada. Si més no, així ho reflecteix un estudi del Pew Research Center de 2004, segons el qual un 70% dels nord-americans consultats afirmen creure haver-hi tractes de favor cap a un determinat partit darrere dels mitjans de comunicació. Malgrat tot, els seguim consumint. En concret, i sabent aquesta relació entre mitjans i preferència ideològica, en línies generals els ciutadans decidim consumir aquells mitjans que ens reafirmen en la nostra ideologia. “Un consumeix allò que li agrada o convenç” afirma Galindo. I en el cas dels mitjans públics, aquests acostumen a adaptar-se en funció de qui governa. “Quan el PSOE governa a Espanya, els seus votants estan sobrerepresentats a l’audiència de TV1, mentre que quan canvien les tornes a la Moncloa són els del PP els que abunden”, argumenta aquest sociòleg i politòleg.

Però no només a Espanya els espectadors seleccionem els mitjans que ens reafirmen en les nostres opinions. Els professors d’Economia Stefano DellaVigna i Ethan Kaplan assenyalen al llibre Information and Public Choice (World Bank Publications, 2008) que, als Estats Units, “un votant de dretes està més disposat a escollir mitjans de dretes” el que, segons aquests autors, ens pot donar lloc a confusió i “pensar que són els mitjans de dretes els qui convencen al votant a que voti a la dreta”.

Un darrer exemple el trobem a Fox News, la cadena de notícies 24 hores propietat de Rupert Murdoch i que, segons DellaVigna i Kaplan, es situa “clarament a la dreta en l’espectre ideològic”. Segons aquests economistes, quan Fox News Channel, un canal de televisió per cable, va néixer l’octubre de 1996, la instal·lació d’aquest tipus de televisió era irregular als Estats Units, el que va permetre que l’estudi del vot per regions als Estats Units confirmés la tendència d’autoafirmació ja que a les regions que disposaven de més accés a la cadena, els ciutadans que confessaven informar-se a Fox News tenien tendència a votar al Partit Republicà.

Molts altres estudis dels Estats Units –citats al llibre de DellaVigna i Kaplan– confirmen aquesta influència del que llegim, escoltem o veiem en la nostra tendència de vot. I les estadístiques a casa nostra apunten en el mateix sentit. Per tant, digue’m a qui votes i et diré quin mitjà consumeixes.