L’agost de 2013 va suposar un abans i un després per al Washington Post. El conegut diari nord-americà va publicar una notícia sobre el que molts ja feia temps que comentaven en secret: la històrica capçalera d’aquest rotatiu deixava de ser propietat de la família Graham i passava a mans del magnat Jeff Bezos, fundador d’Amazon.

Enguany se celebren deu anys del canvi de propietari al capdavant del diari, un període que ha marcat un precedent tant per la trajectòria del Post com per la premsa nord-americana. Des de l’arribada de Bezos, la capçalera ha impulsat la seva transformació digital i ha fet de la tecnologia una peça clau al servei del periodisme. Durant aquest període, però, la redacció també ha patit reestructuracions empresarials i canvis de personal, i molts es pregunten si la fusió entre ambdós vessants seran suficients per fer del Post una companyia rendible i viable econòmicament en el futur.

Del negoci familiar a la sortida a borsa

Malgrat que el Washington Post va ser fundat oficialment el 1877, no va ser fins a l’any 1933 que el diari va ser comprat pel banquer Eugene Meyer. Després de Meyer, la principal capçalera de la capital del país es va quedar en mans de la seva família fins al 2013. Al llarg d’aquests vuitanta anys, quatre generacions de la nissaga Meyer-Graham van estar al capdavant del diari.

Va ser especialment coneguda Katharine Graham, filla de Meyer, que va heretar el rotatiu de manera sobtada: el seu pare va deixar el negoci en mans del seu marit, Philip Graham, però aquest es va acabar suïcidant el 1963. Amb ellaa la direcció del mitjà, el Washington Post va viure el gran moment icònic de la seva història amb l’escàndol del Watergate, però també amb la publicació dels papers del Pentàgon, la guerra oberta amb l’administració de Nixon o la sortida a borsa de la companyia.

Però la nissaga Meyer-Graham va arribar a la seva fi el 2013. Donald Graham, fill de Katharine, va anunciar el 5 d’agost de 2013 que l’empresa editorial del Washington Post seria adquirida per Jeff Bezos, fundador d’Amazon i un dels homes més rics del món.

Una operació milionària

Segons va informar el mateix Washington Post la tarda dels esdeveniments, Donald Graham va comunicar la decisió a tota la redacció, on certes persones no van amagar el seu disgust, fins i tot les llàgrimes, en escoltar la notícia. Graham, en declaracions al que llavors deixava de ser el seu mitjà, va explicar que la decisió de vendre la capçalera que tant significava per la seva família era degut a un impuls necessari per créixer. “El Post podria haver sobreviscut sota la propietat de la companyia i ser un negoci rendible en un futur. Però nosaltres volíem fer alguna cosa més que sobreviure. Amb això no vull dir que així se’n garanteixi l’èxit, però ens dona una major oportunitat d’aconseguir-ho”, assegurava.

En aquell moment, el Washington Post es trobava en una situació econòmica difícil: entre 2007 i 2013 va perdre fins al 44% dels beneficis operatius, majoritàriament a causa de la pèrdua d’importància del diari en paper i les dificultats de generar guanys en el món digital. Enfront aquesta deriva, els propietaris del rotatiu va començar a contemplar l’opció de vendre tant la capçalera com altres publicacions associades. Mesos abans, Bezos i Donald Graham havien mantingut algun contacte per negociar la compravenda, però les converses es van suspendre al cap d’unes setmanes. El juliol de 2013, ambdues parts van reprendre les negociacions i van fer oficial la notícia durant la primera setmana d’agost.

L’acord marcava que Jeff Bezos (i no Amazon) es convertiria en l’únic propietari del Washington Post per 250 milions de dòlars. Tal com va publicar el mateix diari, un dels propòsits de l’entrada de Bezos era poder dotar al mitjà d’una major capacitat d’inversió a llarg termini i fer créixer la capçalera en el món digital.

L’edifici de Washington que acull el famós rotatiu | Foto: Daniel X. O’Neil / Creative Commons

La tecnologia al servei del periodisme

Malgrat que el rol de Bezos com a propietari del mitjà sempre ha estat allunyat de les decisions editorials durant aquests anys, la seva arribada va suposar un punt d’inflexió en la gestió empresarial del Washington Post.

Martin Baron, periodista i exeditor del diari entre 2012 i 2021, explica en les seves memòries que l’entrada del milionari a la propietat del diari va comportar una nova visió a la redacció. L’objectiu de Bezos era transformar el Post, fent-lo passar d’una publicació regional a un diari de referència global. En primera instància, tot i la voluntat d’inversió tecnològica de Bezos, els seus consellers van fiscalitzar les decisions de Baron a l’hora d’ampliar l’equip de la redacció i primar pel compliment d’un estricte pressupost.

En segon terme, tal com recull la tesi doctoral realitzada pel periodista Pedro Zapater, en els darrers deu anys s’han multiplicat i ampliat els perfils dedicats a la part tecnològica dins de la redacció. Així, el Washington Post ha incorporat a la seva plantilla tecnòlegs, enginyers, experts en màrqueting digital, analistes de dades… Zapater assenyala que la digitalització del mitjà va començar abans de la irrupció de Bezos, però l’expansió digital va ser molt més intensa després de l’entrada d’aquest. De fet, segons apunta aquest periodista espanyol, Bezos hauria aplicat certs aspectes claus d’Amazon al cor del diari nord-americà, com diversificar els seus ingressos amb una divisió de publicitat molt potent i comercialitzar Arc Publishing, un programari propi per mitjans.

No obstant això, les subscripcions encara són un punt clau per a la viabilitat del rotatiu. La capçalera es troba entre els mitjans amb més subscriptors del país i ha desenvolupat una estratègia de màrqueting basada a captar lectors en l’edició digital.

Els magnats tecnològics i el periodisme com a filantropia

Però la compra del Washington Post per part de Bezos no va ser un fet aïllat. Aquesta acció s’emmarca en una tendència sorgida a la segona dècada d’aquest segle on diverses personalitats del món tecnològic nord-americà van interessar-se a adquirir capçaleres arreu del país.

Tot i que el propietari d’Amazon va ser un dels primers a endinsar-se en el món del periodisme, altres empresaris també van comprar mitjans de comunicació en anys posteriors. Així,la revista TIME va passar a mans de Marc Benioff (fundador de Salesforce), Axios és propietat de Laurene Powell Jobs (inversora i vídua de Steve Jobs), Los Angeles Times està sota el control del doctor multimilionari Patrick Soon-Shiong, i el The Boston Globe per John W. Henry, propietari també de l’equip de beisbol Red Sox i del club de futbol Liverpool.

En la majoria dels casos, però, aquestes compres es van produir per una suma de factors: els mitjans es trobaven en un mal moment econòmic i necessitaven algú amb una gran injecció de capital per continuar existint, mentre que aquestes personalitats invertien en un negoci que veuen com a ‘filantròpic’. En molts casos, aquests nous propietaris han ajudat a mantenir les redaccions obertes, ja que els Estats Units es troben amb una gran crisi pel que fa a la premsa en paper.

Així doncs, la compra del Washington Post per part de Bezos va suposar un precedent dins del periodisme nord-americà, obrint camí perquè Silicon Valley i els grans magnats irrompessin en les principals publicacions del país.

Fi de l’idil·li i la possible venda

A inicis d’aquest 2023, però, van començar a circular nous rumors sobre Bezos i la capçalera nord-americana entre la resta de mitjans dels Estats Units. Durant el mes de gener, publicacions com el New York Post o Fox News, van deixar caure la possibilitat que l’empresari volgués posar el Washington Post en venda i optar, d’altra banda, per comprar els Washington Commanders, un equip de futbol americà de la NFL.

Aquests darrers mesos, però, veus del diari i properes a Bezos han descartat aquesta opció. Així i tot, és conegut que la preocupació del magnat per l’estat de la capçalera ha augmentat, tant pels seus resultats econòmics com per certs aspectes interns. En conseqüència, quatre dies després d’una visita de Bezos a la redacció, el rotatiu va anunciar l’acomiadament de vint treballadors, un fet que no és aïllat i que se suma a una onada de mesures de reestructuració interna i reorientació empresarial.

Pel que fa als resultats econòmics, el diari es troba també en una posició complicada. Segons va informar el New York Times, el seu principal competidor podria registrar pèrdues de fins a cent milions de dòlars aquest 2023. Alguns dels seus principals problemes són la reducció d’ingressos en publicitat, però també la pèrdua de subscriptors. Durant la campanya de les eleccions presidencials de 2020, el Washington Post va arribar al seu pic màxim de lectors de pagaments, fins a tres milions, una xifra que actualment se situa en 2,5 milions.

El futur del Washington Post és encara incert. Malgrat que veus internes neguen la voluntat de vendre de nou el diari, la realitat és que el matrimoni que havien conformat Bezos i la direcció sembla que cada cop és més tensa. Aquesta sensació, però, es produeix en uns temps difícils per a la premsa escrita en general als Estats Units, on cada cop hi ha més mitjans que abaixen la persiana o són engolits per grans empreses buscant la seva supervivència. Una dècada després de l’adquisició per part de Bezos, el destí del Washington Post, doncs, encara està per escriure.